Nom científic: Aconitum napellus L.	Aconitum napellus L.
Família: Ranunculàcies
Hàbitat:Llocs muntanyosos de l' hemisferi nord. Cultivada com a planta ornamental en llocs elevats i freds.
Components: Alcaloides ( Aconitina, benzoilamina, neopelina...)
Parts actives: Tota la planta. Especialment les arrels i les fulles
Usos : Us com a planta medicinal en medicina casera; internament com analgèsic , diürètic i regulador del pols cardíac, i , externament , com analgèsic en dolors reumàtics i articulatoris. Donat el seu perill no deu d' usar-se en aquests tipus de remeis casolans !!! De fet aquesta planta va ser emprada en el passat per eliminar delinqüents.
Toxicitat : Extrema. Produeix la mort en adults amb dosis en certs casos de tan sols 1 mg. i , en la majoria dels casos, amb dosis de 3 o 8 mg. Efectes: Estimula el sistema nerviós al començament ; posteriorment, produeix una depressió d' aquest sistema que por conduir a la mort. Símptomes: Formigueig a la cara i la llengua, sensació de rigidesa facial, augment de la saliva , vòmits, incapacitat de empassar els aliments, visió borrosa, arítmia cardíaca, dificultat respiratòria, convulsions i mort. Tractament: Rentat d' estómac. Respiració artificial.   Cultiu