Nom científic: Prunus amygdalus var.amara
Família: Rosàcies.
Hàbitat: Originària d' Àsia , es cultivada en llocs càlids de la Mediterrània i , a vegades, naturalitzada.
Composició: Proteïnes, minerals ( alumini, antimoni, cadmi, calci, cobalt, coure, ferro, magnesi ..etc, vitamines ( A i B principalment) i sucre en les dues variants. Olis greixosos ( acid oleíc, palmític i oxàlic ) albúmina en la var. dulcis ; amigdalina i oli greixós la var. amara. L' amigdalina, que per acció del ferment emulsina, en contacte amb la saliva, es converteix en àcid cianhídric, un verí molt potent. Aminoàcids ( arginina, histidina, tirosina, niacina, leucina, glicina...etc)
Parts actives: Les ametlles en aquesta varietat. (var. amara). L' ametlla dolça. quan està tendra, també conté amigdalina, encara que en menor quantitat, per això no és convenient menjar les ametlles sinó estan ben madures.. Al madurar, perden aquest component verinós. Per més informació sobre l' ametlla dolça consulteu la secció plantes medicinals de Botanical
Usos :Les ametlles amargues s' han emprat com aromatitzants en pastisseria, sempre en dosis petites. L' oli essencial de les ametlles amargues, a mes d' emprar-se en perfumeria, s' ha utilitzat pel seu valor antiespasmòdic del aparell digestiu , així com en casos d' hipertensió , constipats etc, encara que, degut a que és molt perillós, és millor no emprar-lo en medicina casolana.
Toxicitat: Molt alta. Ingerir ametlles amargues resulta molt perillós ( La dosi mortal es d' unes 20 pels adults i unes 10 pels nens) També resulta perillós utilitzar l' oli essencial i l' aigua destil·lada d' ametlla. Símptomes: Asfixia, olor de l' alè, vòmits , mareig, augment del ritme cardíac, parada respiratòria i mort.