Nom científic: Melia Azedarach, Melia japonica G.Don., Melia australis Sweet
Nom comú: Cinamon
Família: Meliàcies
Hàbitat: Sud i est d'Àsia. Cultivada com a planta ornamental en jardins , places i al costat de les carreteres
Principis actius: Tetranortripertè i resines no definides. Alcaloides ( margosina) Àcids: linoleic, oleic, palmític i esteàric Cumarines
Parts actives: Principalment els fruits. En menor quantitat les fulles l'escorça i les flors.
Usos : - Jardineria: Originària d'Àsia, però àmpliament cultivada i naturalitzada, es pot trobar a la vora de les carreteres, parcs i jardins. En molts llocs de clima càlid, com és el sud dels Estats Units, s'ha convertit en una espècie invasora ja que amb el seu creixement ràpid i de gran tamany deixa a l'ombra moltes plantes autòctones que acaben morint. - Medicinals: En farmàcia s'utilitza per a la confecció de medicines contra els cucs intestinals. - Industrials: La fusta és molt forta i resistent a la humitat pel que és molt apreciada en torneria. En ús artesanal s'utilitzen els fruits secs per a la confecció de rosaris. - - Casolans: Com repel·lent d'insectes, tant en els jardins, abans d'emprar-se els actuals insecticides com antiarna de la roba.
Toxicitat: Alta. Especialment en la ingestió dels fruits a la tardor quan es troben ben madurs i posseeixen major quantitat de toxines. S'han identificat casos mortals en infants a l'ingerir de 6 a 8 baies. Símptomes: La infusió de les fulles en quantitats considerables és tòxica, irritant l'estómac i produint vòmits, diarrees, sensació d'ofec. D'igual manera les baies resulten tòxiques i s'ha d'evitar la seva ingestió, que d'altra banda resulta comú en els ocells per als quals manquen de toxicitat, llevat que siguin ingerides en grans quantitats, en aquest cas produeixen una espècie de borratxera. Els fruits són molt tòxics en gossos i porcs. Tractament: Buidatge d'estómac, respiració artificial, estimulants respiratoris Cultiu