Nom científic: Clematis flammula L.	Daniel Martínez Bou.
Família: Ranunculàcies
Hàbitat: En marges i boscos esparsos calcaris de la Mediterrània.
Principis actius: Anemonina, protoanemonina, saponina i l'alcaloide clematina.
Parts actives: Tota la planta
Usos : Tradicionalment s'ha emprat com un rubefaent i vesicant extrem, que produeix una irritació violenta en la pell amb aparició de nafres. També els cavalls consumeixen les tiges seques quan se'ls suministre com a farratge. Donat el perill, es desaconsella la seva utilització en medicina popular.
Toxicitat: Extrema. Símptomes: En ús intern produeix una violenta irritació del aparell digestiu per inflamació de les mucoses que es manifesta en vòmits, diarrea, problemes respiratoris que poden conduir a una parada respiratòria i a la mort. En uso extern l'aplicació d'emplastres sobre la pell produeix ampolles molt doloroses, per la qual cosa s' aconsella emprar altres mètodes. Fins i tot les seves toxines es poden assimilar a traves de la pell, produint una intoxicació general. Actuació mèdica: Administració de vomitius, rentat d' estómac i tractament contra la dermatosi.