TORNAR PLANTES TÒXIQUES
	DIFEMBAQUIA

Nom científic: Dieffenbachia ssp.

Nom vulgar: Difembaquia

Família: Araceàcies

Característiques: Planta perenne de procedència tropical de fins a 2,5 m , de tiges erectes i gruixudes, fulles carnosos i grans acabades en àpex punxegut, llargament peciolades, jaspiades de blanc o groc. Flors en espàdix envoltat per una espata, petites, blanc verdoses. . Rarament floreix quan és cultivada i ho fa quan la planta és adulta a principis de primavera.

Principis actius: Oxalat de calci L-asparagina

Parts actives: El suc de la planta, especialment en les tiges i en els pecíols dels fulles.

Usos: Com a verí per a enverinar les fletxes : El suc de la planta ha estat utilitzat pels natius de l'Amazònia per a formar part dels preparats amb els quals enverinaven les fletxes. Com a planta de jardineria: La difenbaquia és una planta ornamental que s'utilitza fonamentalment com a planta d'interior. ( Veure detalls de jardineria)

Toxicitat: Mitjana. La toxicitat d'aquesta planta radica en el seu contingut en oxalats de calci. ( Hi ha teories sobre la presència d'altres components, com a enzims proteolítiques que propicien la producció d'histamina) La seva saba resulta irritant a causa de la presència d'aquests elements que apareixen en forma de cristalls i que danyen els teixits de la pell per contacte, a l'injectar en ella aquest component. L'oxalat de calci té, a més, propietats vomitives, irritants i inflamatòries i és, combinat amb el calci, un dels principals causants de les pedres del ronyó. Els oxalats de calci i magnesi són uns dels principals components de les plantes verinoses. Igualment la seva ingestió produeix la irritació i inflamació de les mucoses gàstriques i pot danyar els ronyons, les artèries, o l'estómac. Símptomes: Exteriorment és causant de produir dermatitis en la pell, amb aparició d'enrogiments, picor o coentor en la pell. Poden aparèixer símptomes més seriosos com l'aparició de butllofes o úlceres. El contacte amb els ulls, produeix irritació i perduda temporal de la visió. Quan s'ingereix el seu suc pot produir vòmits o diarrees i fins i tot grans inflamacions de l'aparell digestiu, especialment en la boca, la gola i els llavis . Una ingestió gran de la planta pot arribar a produir dificultat respiratòria, la qual cosa no resulta molt habitual . Els accidents solen ser més corrents amb els petits que masteguen les seves fulles, la qual cosa produeix una ràpida irritació amb inflamació de les mucoses i una gran salivació . Aquesta ràpida acció de les toxines de la planta generalment sol propiciar el rebuig de la mateixa el que impedeix que el pacient continuï mastegant-la, donat que l' escup ràpidament . Encara que s'han registrat casos més severs, normalment es tracta d'inflamacions locals molt doloroses que no solen afectar a l'aparell circulatori o respiratori. Entre els símptomes més habituals tenim: dificultat d'engolir, salivera, perduda de la sensibilitat amb formigueig de la llengua, picor o ulceracions en els llavis. És una planta la ingestió de la qual resulta tòxica per als animals domèstics. S'han registrat casos d'intoxicació amb resultat mortal en gossos, gats , conills i canaris que la van menjar. Els símptomes són semblants als humans. Tractament : Neteja de boca amb aigua per a eliminar les restes de la planta. Utilització de demulcents per a alleujar la irritació i suavitzar les membranes. Atenció mèdica immediata amb ús d'antihistamínics i analgèsics. Al tractar-se d'una planta tan habitual en les nostres llars s'aconsella prudència en la seva manipulació ( És convenient utilitzar guants quan s'hagi de tallar algun fulla) i resulta molt convenient allunyar-la de l'abast de la mainada per a evitar algun possible accident. Existeixen aproximadament unes 30 espècies de difembaquias. Entre totes mencionaríem les següents:   Dieffenbachia seguine Dieffenbachia maculata Dieffenbachia bausei Dieffenbachia imperialis Dieffenbachia aerstedii