Nom científic: Cistus ladanifer L.
Família: Cistàcies
Hàbitat: En boscos eixuts, matolls i terrenys àrids del Mediterrani.
Principis tòxics: -Essència, exsudada per la planta en l'època de calor, a través dels pèls de les tiges i fulles joves. Estaria formada principalment per: ladaniol (C17H30O), esters, sesquiterpens i tanins. - Flavonoides.
Parts actives: Tiges i fulles joves.
Usos : - Medicinals: Analgèsics locals per al tractament del reumatisme i dolors estomacals, úlceres, acidesa estomacal, nerviosisme, etc. ( A causa de la seva toxicitat, no hauria d'utilitzar-se aquesta planta per usos medicinals) - Industrials: La indústria de la perfumeria explota aquesta planta, principalment en el Nord d'Espanya i Portugal, per a extraure el làdan, una goma-resina, que, una vegada refinada, s'utilitza per a fixar i donar olor de les pintures.
Toxicitat: Alta. Símptomes: Convulsions, icterícia, problemes hepàtics i biliars. Actuació mèdica: Sedants i tractament hepàtic.