MARIHUANA I HAIXIX La marihuana o maria és la barreja seca de totes les parts de la planta Cannabis indica . El seu principi actiu és el tetrahidrocannabinol. L' haixix , conegut també com a grifa, porro o canut, sorgeix de la destil.lació de la reïna obtinguda de les flors i presenta una concentració molt superior a la marihuana.( Un 40 % en front al 10 % de les fulles seques). La marihuana s' empra com a droga fumant-la en forma de cigarrets o en pipa, mentre que l' haixix normalment s' ha de desfer cremant-lo una mica per poder-lo extraure de la seva forma habitual de rajoles marrons. Després es barreja amb tabac i es fuma. També es pot fumar directament amb pipa. Els derivats del cannabis són les drogues més emprades arreu del món. Existeixen moltes varietats, a més de la marihuana i de l' haixix. Entre aquestes tindríem les següents: - Chastri: varietat d' Egipte que resulta de la combinació d' haixix amb arròs fermentat, sucre i herbes. - Madjoum: varietat oriental formada amb la barreja de l' opi, l' estramoni i la nou vòmica. HISTÒRIA Existeixen referències històriques de l' us del cannabis en Xina gairebé 3000 aC. on era emprat com a planta medicinal per combatre fonamentalment la malària i les malalties reumatoides. Pràcticament totes les cultures de l ' antiguitat van fer ús d' ell, però la seva difusió i el ús principal es deu als Àrabs. Es va estudiar per primera vegada des d' un punt de vista científic a finals del segle XVIII a França , on es va difondre dintre del món cultural de la Bohèmia. En la primera meitat del segle XX es va emprar entre la societat intel.lectual i en les dècades del 60 i 70 el consum de la marihuana va competir amb el del LSD dins del moviment "hippie" . A partir de llavors el seu consum a Occident ha anat disminuint, essent substituïda per l' haixix, en cercles socials de procedència diversa. El seu ús s' ha fet extensiu (Es calcula al voltant de 300 milions el nombre de consumidors d' haixix en tot el món) EFECTES DE LA MARIHUANA I DE L' HAIXIX La marihuana y l' haixix estan considerats drogues toves. A diferència dels derivats de l' opi (morfina, heroïna, etc.) i d' altres drogues (LSD, cocaïna, etc.),no produeixen síndrome d' abstinència, ni necessitat física de consumir-los, encara que "enganxen" psicològicament. Si la resta de les drogues fan que el consumidor tendeixi a aïllar-se socialment, els derivats del cannabis tenen un efecte socialitzador, fent que el consumidor s' obre al contacte de la societat exterior. Qualsevol persona, per més acostumada que estigui al seu consum, pot deixar l' hàbit , encara que durant una setmana, més o menys, presentarà els símptomes pertinents: insomni, pèrdua d' apetit i irritabilitat principalment. Entre els efectes positiu del consum d' aquestes drogues es troben l' augment de la imaginació, eufòria, estimulació de les sensacions de plaer, sensació de benestar i al.lucinacions. Consumida en excés, comporta una sèrie d' efectes negatius: pèrdua de la memòria, ansietat, pèrdua del control, sequedat de la boca, taquicàrdia i hipertensió.També pot portar altres conseqüències, a més de' aquestes, com serien la debilitat de les ungles i cabell, la pèrdua per càries de les dents i el deixament físic i intel.lectual. S' ha intentat demostrat sense èxit que l' ús d' aquestes drogues suposa el pont cap a altres drogues més dures. Conreu