PROPIETATS MEDICINALS DE L'ARRÒS

 

L'ARRÒS, a més de ser una de les principals fonts d'energia alimentària, constitueix una medicina natural prou utilitzada, sobretot com a remei popular.

- Antidiarreic: El caldo d'arròs bullit ha sigut utilitzat des de temps antics per a detenir la diarrea. El " aigua d'arròs " assenta el ventre i deté la diarrea. Això es el que ha portat a la falsa creença que el gra d'arròs és astringent i que no han de menjar arròs les persones que els costa molta fer de ventre.


Com detenir la diarrea: Aigua d'arròs ?

L'arròs, sobretot l'integral és ric en fibres, la qual cosa facilita el trànsit intestinal. Ara bé, si preparem una " aigua d'arròs" aconseguirem l'efecte contrari. Per a preparar aquest remei es deixaran bullir durant un quart d'hora arròs amb aigua en una proporció d'una part d'arròs per 3 d'aigua . Després de bullir, es deixa refredar , es cola i es beu el líquid. ( Opcionalment se li pot donar al pacient una cullerada de farina d'arròs per tassa) Aquest preparat és especialment interessant per als petits que són molt propensos a sofrir diarrees produïdes per infeccions intestinals. A més de detenir la diarrea, el " aigua d'arròs " ajudarà a rehidratar el cos de l'infant. Aquesta mateixa preparació és molt utilitzada en la medicina ajurvèdica de l'Índia, no sols per a combatre la diarrea, sinó també en casos de febre, inflamacions dels intestins causes per productes contaminats o irritants ( disenteria), micció dificultosa o dolorosa ( disúria), etc.

L

L'arròs ens ajuda a perdre pes.

'arròs és una ajuda per a perdre pes

- Contra l'excés de líquids de l'organisme: la riquesa en potassi de l'arròs integral resulta molt adequada per a eliminar aigua. Sabem que el potassi contraresta el sodi i contribueix a l'eliminació de líquids sobrants de l'organisme. Això pot ser interessant en una sèrie de problemes corporals:

• Obesitat: Una dieta rica en arròs integral pot ser perfectament recomanable per a aquelles persones que posseeixen un excés de pes i decideixen fer dieta d'aprimament. En aquest cas s'ha de tenir en compte les propietats calòriques de l'arròs i no afegir en la seva dieta aquells aliments que tinguin moltes calories. L'arròs, en aquest sentit combina molt bé amb altres aliments vegetals, especialment els llegums, com a fesols i llenties que el complementen proporcionant aquells aminoàcids que aquest cereal no té.
  
  
• Edemes: Igualment interessant resulta aquest aliment en l'eliminació d'edemes, que són aquelles acumulacions seroses que apareixen en els turmells, en el coll, o en les extremitats.
  
  
• Hipertensió: A l'eliminar aigua es redueix la pressió arterial.
  
  
• Malalties dels ronyons: L'eliminació de líquids suposa una ajuda per als ronyons que no han d'esforçar-se tant. Per tant l'arròs pot ser un aliat magnífic en la curació de malalties dels ronyons.
  
  
• Diabetis: L'arròs ajuda a eliminar aigua i, al mateix temps, allibera glucosa d'una manera moderada i constant el que permet estabilitzar els nivells de sucre en la sang sent molt útil per a les persones que tinguin diabetis.

• Colesterol: La presència en l'arròs integral de gamna- oryzanol fa que la ingestió d'aquest cereal pot resultar una ajuda per a rebaixar els nivells de colesterol LDL en la sang, augmentar el colesterol HDL i disminuir els triglicèrids. De totes les maneres aquells que posseeixen nivells alts de colesterol per damunt dels 200 mg és millor recórrer a complements que continguin aquest principi o menjar llevat vermell d'arròs.
  
  
• Pedres en el ronyó: Estudis portats a terme al Japó van demostrar que la ingestió diària d'un parell de cullerades de segó d'arròs ajuda a eliminar i prevé la formació de càlculs renals. Aquestes propietats es deuen a la presència de fitats i d'àcid fític, elements que inhibeixen l'absorció de calci. Aquestes mateixes propietats resulten contraproduents en aquelles persones que necessiten assimilar més calci del normal,com passa amb les dones embarassades en el les persones que pateixen de osteoporosi. En aquests casos no és convenient la ingestió habitual d'aquest complement.