Família botànica de les Liliàcies

Característiques de la família de les liliàcies

La família de les liliàcies comprèn prop de 4000 espècies agrupades en més de 280 gèneres i està formada majoritàriament per herbes proveïdes de bulbs, rizomes o tubercles, especialment útils en els llocs on aquestes plantes més abunden per la seva capacitat de regeneració davant de situacions adverses, com el foc o la sequera. També hi ha lianes (Smilax aspera) o arbres (Dracanea draco). Poden trobar-se en qualsevol part del planeta excepte en l’àrtic.

Moltes són plantes de flors molt vistoses, producte d’una llarga adaptació als elements pol·linitzadors principalment abelles i ocells, per la qual cosa s’utilitzen fonamentalment en jardineria (tulipes, narcissos, assutzenes, jacints o amarillys). Els aloes, a més de conéixer-se com a plantes de jardineria, s’utilitzen molt per a l’elaboració de productes medicinals i cosmètics. Altres, com l’all, (Allium sativum), la ceba (Allium cepa), el porro (Allium porrum) i l’espàrrec comestible (Asparagus officinalis, Asparagus acutifolius) s’utilitzen com a plantes alimentàries a més de medicinals. Són moltes les que elaboren alcaloides i altres components tòxics, com la veratramina del Veratrum album o la convalatoxina de la Convallaria majalis, un dels productes cardiotónicos més potents del món vegetal.

Els agaves, amb més de 100 espècies, tenen molta importància dins del món industrial especialment el gènere Fucraea ja que d’estes plantes s’extrauen fibres, com el cànem mauritànic, que s’extrau de la Furcraea foetida. D’altres s’extrauen licors, com el pulque mexicà, d’on es destil·la el mescal.

Amb la resina del Dracanea draco, de Canàries, s’elaboren vernissos i productes medicinals.




Fulles (1): Simples, molt variades, generalment paral·lelinervies i disposades alternament a la base de la planta, encara que trobàrem espècies amb fulles oposats o verticil·lades i disposades al llarg de la tija. Inclús podem trobar espècies amb fulles molt reduïts (Asparagus officinalis) a simples espines o altres, que, semblen tals, presenten en realitat cladodis. (Ruscus aculeatus) Les fulles de les aloàcies, presenten suculència i estan acabades en espines. Tiges (2): Subterranis, rizomatosos, bulbosos. Tiges aèries erectes que porten en els seus extrems les flors, encara que moltes vegades són molt curts pel que les inflorescències romanen arran de terra, com en el cas de Crocus o Colchicum. Algunes són enfiladors (Smilax). Més rarament llenyosos. (Dracanea, Nolina o Yucca)	Tulipa gesneriana
Flors: Actinomorfes (dos plans de simetria), menys habitualment zigomorfes (amb un sol pla de simetria – simetria bilateral) disposades en diferents tipus d’inflorescències (espigues, raïms, panícules i umbel·les) Periant: (3) 6 peces normalment acolorides d’aspecte petaloide, que poden ser lliures o unides formant un tub. Androceu: (4) 6 estams; en les iridiàcies només 3. Gineceu: 3 carpels generalment soldats.	Lilium speciosum
Estil (5): 3 estigmes. Ovari: Superior Fruit (4): càpsula o baia