Continguts
COM CULTIVAR EL BALADRE
Característiques de la planta
Baladre (Nerium oleander)
El baladre (Nerium oleander) és una planta de la família de les apocinàcies que pot arribar a abastar els 4 m. Les seves tiges són erectes, proveïdes de làtex. Fulles lanceolades, semblants a les del llorer, oposades, dures al tacte, amb pecíol curt. Produeix flors rosades de fins a 4 cm. Els seus fruits recorden a les de les mongetes, però són molt més grans i de color marró fosc. Dins d’aquests llegums apareixen les llavors proveïdes de plomalls plomosos.
És nativa d’Europa i Orient Mitjà asiàtic, encara que es pot trobar com a planta ornamental en moltes parts del món. Creix en llocs arenosos i calcaris amb exposició a ple sol, especialment en els llits dels torrents mediterranis, que romanen secs la major part de l’any.
Encara que normalment pot trobar-se en els parcs i jardins, és una planta que creix espontàniament en els cursos secs dels torrents mediterranis.
Normalment s’utilitza com a planta d’exterior, encara que també pot cultivar-se en interiors. En el primer cas, si es planta directament sobre el sòl, pot arribar a abastar els 5 m, sent la seva alçada habitual d’1 metre i mig. Quan es planta en test no sol superar més del mig metre.
El baladre (flors)
El baladre (flors)Al llarg de tot l’estiu pot produir flors molt vistoses, que, amb climes molt benignes poden continuar fins ben entrat la tardor. Les flors són molt grans, en forma d’embut, amb colors que poden variar des del vermell o rosa fins al violeta, el salmó o el blanc. Solen tenir normalment una sola fila de fins a vuit pètals, però tenim altres espècies que presenten dos files.
El baladre (reg)
Al tractar-se d’una planta d’origen mediterrani, és molt resistent a la sequera. En el seu ambient natural, apareix en barrancs i torrenteres, que durant els mesos estivals es troben pràcticament secs. Si es cultiva a l’aire lliure i directament sobre el sòl, excepte si es tracta d’un any molt sec, té prou amb l’aigua de pluja.
Quan la cultivem en test, la millor manera de regar-la és col·locar-la damunt d’un recipient amb aigua i deixar que sigui ella la que absorbeixi la quantitat necessària. En època vegetativa – primavera i estiu – no hauríem de deixar que el sòl s’assequés completament. A l’hivern, un reg cada 15 dies serà prou.
Per a testos en interiors és convenient regar més abundantment i polvoritzar amb certa freqüència. En ambients molt ressecs tindrem la necessitat de fer-ho pràcticament tots els dies.
El baladre (ambient i exposició)
Si la plantem en el jardí, el lloc ideal és col·locar-la en un lloc assolellat, amb orientació preferible cap al sud. Procurarem que el lloc no s’inundi, doncs és una planta que no tolera l’entollada. En cas de tractar-se d’un lloc amb clima fred, sotmès a forts gelades, millor serà no plantar-la directament en el sòl sinó en un contenidor que pugui ser portat a l’interior. Malgrat tot, podem dir que és una planta molt resistent a les gelades i tenim varietats com la “Little Red” que poden aguantar bé temperatures constants entre els -6 i -12ºC.
Cultivada en l’exterior, pot utilitzar-se com un arbust aïllat o per a formar tanques. Una bona manera és col·locar-la al costat dels murs per a adornar-los. Com a espècie resistent, es cultiva en els jardins de les grans ciutats al resistir molt bé la contaminació. També la podem trobar com a espècie ornamental en els passeigs marítims, sent una espècie que tolera els ambients salins.
Apareix habitualment en parcs i jardins, decorant el vora dels camins
Cultivada en l’interior, requereix molta llum, per la qual cosa s’hauria de posar-se al costat d’una finestra. Caldria procurar-li un emplaçament fresc, allunyat de la calefacció que resseca l’ambient i no li causa cap benefici. També s’hauria de tenir en compte que el sol no li doni directament a l’estiu, perquè el vidre, per efecte de lupa, pot cremar-li les fulles. La resta de l’any pot estar emplaçada directament darrere d’un vidre a l’abast dels raigs solars.
El baladre (propagació i cura)
La millor manera de propagar el baladre és per mitjà d’esqueixos. Els esqueixos es poden plantar tant a la primavera com a l’estiu. La forma de fer-ho és tallar una branca no florífera d’uns 15 cm i deixar-la en aigua fins que hagi produït arrels d’uns 3 cm de longitud. Arribat a aquest punt la plantarem en un test. Quan la planta es trobi ben arrelada, cosa que es produirà en una o dues temporades, podem trasplantar-la al seu lloc definitiu. Les noves plantes creixen molt ràpidament, tant que exemplars propagats per mitjà d’esqueixos a la primavera ja poden donar flor en la mateixa temporada.
En general no li agrada ser trasplantada molt habitualment especialment quan es tracta d’exemplars adults. De tractar-se de plantes jovents, aquestes poden ser trasplantades quan les arrels no càpiguen en el test i sobresurten pels forats inferiors. Aquesta operació es portarà a termini a finals d’hivern o principis de primavera.
Per a créixer amb vigor i produir flors abundants aquestes plantes requereixen una poda prou constant. Després de la floració, convé executar una poda intensiva que s’utilitza perquè la planta tingui un creixement regular i no presenti una forma desmanegada. És necessari també eliminar els capolls florals secs perquè torni a produir-ne de nous. Despuntar de tant en tant aquells brots de creixement primaveral és una bona manera d’impedir que les cotxinilles els ataquin.
Són molt característics les seves llavors plomoses que apareixen dins
de fruits allargats en forma de llegum.
El baladre (terreny, adobs i malalties)
No requereix cap terreny especial i pot créixer perfectament amb una terra normal de jardí amb la condició que aquesta tingui un bon drenatge.
Entre les malalties més habituals es troben:
- Els pugons, que solen apareixen en primaveres molt seques i càlides i ataquen els brots més tendres. Tenen un color groc o ocre i s’alimenten de la saba dels brots més tendres als quals debiliten. Converteixen les zones que ataquen en zones enganxoses. El tractament més adequat és aplicar algun oli mineral amb insecticida.
- Les cotxinilles, en forma de crostes que es peguen a les fulles i les tiges que també es tornen enganxoses. Hauran de tractar-se amb algun insecticida específic.
Toxicitat:
És una de les plantes molt tòxiques que ha de manipular-se amb precaució i vigilar el seu emplaçament en el cas que puguin accedir a ella els nens petits (Per a més informació).
Més informació sobre plantes
31 Desembre, 2020
