Figues seques, avellanes

FRUITS D’HIVERN

Energètiques figues seques:

Més riques en calories, les figues resulten magnífiques per a donar energia durant els gelats dies d’hivern. Són molt riques en fibra pel que regulen el trànsit intestinal. El seu gran contingut en ferro i en vitamina C i B les fa molt adequades per a la fabricació dels glòbuls vermells, molt necessaris per a evitar l’anèmia. D’igual manera, contenen molt de potassi, un mineral que resulta imprescindible per a regular els líquids corporals i per a controlar el ritme cardíac, el sistema nerviós i la producció de massa muscular.

Les figues seques són extremadament energètiques – 250 kcal per cada 100 gr en comparació amb les 220 kcal que té un tall de porc del mateix pes – La riquesa en calci de les figues seques és enormes en comparació amb les figues fresques – 144 mg per 35 mg, respectivament, per la qual cosa són molt adequades en el creixement i per a prevenir l’osteoporosi. Podem preparar un xarop contra la tos a base de coure 6 figues seques per got d’aigua, fins que el líquid es faci espès. Prendrem 4 cullerades al dia. Resulten molt nutritives per al nens i per als esportistes, especialment el “pa de figa”, format per aquests fruits, una vegada secs, barrejats amb ametlles.

Una combinació més antiga i fàcil de preparar ha estat la coneguda com “Torró de pobre” que consistia a obrir una figa seca per la meitat i introduir un aglà dolç en el seu interior. En cas de no disposar d’aquest es substituïa per una ametlla pelada. A més de tots aquests usos tradicionals tan nutritius, a les figues seques, segons les últimes investigacions, se’ls han trobat propietats anticanceroses Així doncs, hauríem d’assecar les figues fresques, arreplegats a l’estiu i tardor, per a aprofitar-nos de totes les seves virtuts, inclòs incrementades, quan arribi l’hivern. Per a això, les estendrem damunt de canyissos al sol. Després les guardarem en recipients de cartó o fusta bé secs.

Les figues tenen un paper fonamental dins de la mitologia clàssica. La figuera estava considerada com un arbre sagrat pels romans, especialment dedicat al déu Bacus. Hem de tenir en compte que una figuera era l’arbre on reposava la lloba que alletava a Ròmul i Rem. En les festes importants, s’oferien les figues com a ofrena als qui visitaven una casa i en molts escrits d’aquesta cultura apareixen contínues referències a aquesta fruita.

Informació relacionada:

Figuera

Toxicitat de la figuera.

Propietats medicinals de la figuera

El conreu de la figuera

Boníssimes avellanes:

Les avellanes són molt riques en vitamina E, que és antioxidant, prevenint l’envelliment, i procurant un bon estat de la pell. El seu contingut en greixos és elevats, tal com correspon a la majoria dels fruits secs, la qual cosa fa que tinguin un poder calòric molt gran.

No obstant, els greixos d’aquest fruit procedeixen de la seva riquesa en àcid oleic, per la qual cosa, a diferència del què ens subministren la majoria dels aliments d’origen animal, són greixos insaturats, molt adequades per a rebaixar el nivell de colesterol. Molt riques en minerals, principalment magnesi, potassi i calci, per a la perfecta conservació dels nostres ossos, posseeixen també àcid fòlic, un element que prevé malformacions en els fetus i la falta dels qual ocasiona desordres intestinals o un cabell prematurament canós.

Les avellanes, segons la tradició irlandesa, constitueixen el símbol de la saviesa, de manera que transmeten aquesta propietat a les persones que se les mengen. Els buscadors d’aigua o els buscadors de metalls solien utilitzar una branca d’aquest arbre perquè els guiarà en la seva recerca. Al vesc que creix paràsit sobre les branques de l’avellaner se’l considera que protegeix contra les arts de la bruixeria.

Composició de les taronges i els codonys

Composició de les figues tendres i les avellanes

Més informació sobre fruits

Escrit per Editorial Equip de Botanical-online encarregat de la redacció de continguts

12 Febrer, 2021