| | 14.
Remeis contra els efectes de la urticària
Un cop ens ha picat
una ortiga per inhibir la reacció podem fer varies coses, però si
la reacció és molt forta millor que anem a visitar a un dermatòleg. 14.1
A la farmàcia A
tots alguna vegada ens ha picat alguna ortiga i tot i que és una sensació
molesta i desagradable no ens ha calgut anar a visitar a cap dermatòleg
ni subministrar-nos cap medicament, però en casos excepcionals podem acostar-nos
a una farmàcia i comprar un antihistamínic (una pomada, millor)
que aplicarem sobre la zona afectada. Els antihistamínics actuen
bloquejant un tipus de receptors de membrana de manera que la histamina no rep
ordres d’actuar així la inflamació causada per la dilatació
dels vasos sanguinis s’alleujarà. També poden disminuir la picor.
Els antihistamínics tenen moltes utilitats en al·lèrgies, per exemple;
perquè contenen diferents tipus de substàncies, potser a algú
li serà beneficiosa una i a algú altre una altra.
Depèn de l’antihistamínic es poden
patir efectes secundaris com la somnolència, falta de concentració
i sensació de mareig, per això no hem de conduir ni prendre alcohol
mentre prenem un tractament antihistamínic. En
casos més extrems, quan es produeix una al·lèrgia greu, també
es pot comprar un producte que contingui corticoides ja que aquestes hormones
paren la producció d’histamines, normalment sol vendre’s com a inhalador. Però
si la picada d’ortiga és normal, a la farmàcia es pot comprar una
pomada contra els seus efectes que s’anomena Fenistil. Potser
l’aspecte negatiu d’aquests medicaments és que una picada d’ortiga es pot
suportar i si no som un cas excepcional en què la zona afectada és
molt extensa o es preveu que sovint ens picarem amb les ortigues pel motiu que
sigui, possiblement no ens sortirà a compte, comprar-los. Per tant es proposa
seguir els següents remeis naturals i casolans que són possiblement
més econòmics i més fàcils d’aconseguir per una sola
vegada i aconseguirem els mateixos resultats, inhibir la picor i la coïssor. 14.2
Remeis naturals El
remei més fàcil potser és el d’aplicar gel a la zona afectada
per urticària ja que calma la cremor. Però n’hi ha d’altres que
usen plantes medicinals i també de molt curiosos. Podem
fer una infusió posant una cullereta de fulles d’ortiga, de pensament
i de calèndula, que té una propietat cicatritzant, en
aigua bullint. Després de filtrar-ho haurem de beure dues tasses al dia
durant una setmana. Aquesta infusió l’haurem de prendre en el cas que la
urticària sigui molt menys efímera que la d’una picada d’ortiga
normal, ja que recordem que la urticària també pot ser deguda pel
sol i la calor, per exemple, o per una al·lèrgia. I
tot i que la mateixa ortiga provoca la urticària si fem infusió
amb l’ortiga té propietats beneficioses, cicatritzants, o també
podem untar la zona amb el seu suc. També
podem fregar la zona afectada amb menta piperita, o picar les seves fulles
i estendre el suc per la zona o fer infusions d’aquesta menta i afegir-les a l’aigua
del bany per la nit. Matxucant
les fulles de la dent de lleó i estenent la pasta resultant sobre
la zona afectada o també prenent una infusió de les seves fulles
seques obtindrem propietats beneficioses per combatre la urticària. Els
mucílags que conté la fumària també actuen
contra la urticària per això hem de preparar una infusió
amb una cullerada de les seves flors seques per tassa d’aigua i a més tenen
un poder depuratiu. També podem fer compreses amb el líquid de la
infusió de fumària amarant un drap i aplicant-lo sobre la zona afectada. El
saüc també té propietats curatives contra la urticària
i per això haurem de prendre una infusió de les seves flors seques
(una cullerada per tassa). Un
altre remei ben curiós consisteix en deixar caminar un cargol per sobre
de la zona afectada ja que diuen que les seves babes alleugereixen la urticària. 15.
Perquè hi ha animals que no els fa reacció la picada?
He trobat quatre casos
d’erugues que viuen i s’alimenten de les ortigues sense que l’àcid fòrmic
els faci cap reacció. Totes tres pertanyen a la família dels nimfàlids
(Nyphalidae). Els
nimfàlids són una família de papallones amb el cos cepat,
típicament diürnes i de vol ràpid. - Vanessa
cardul: D’uns 27 a 31 mm, viu en prats secs, estepes i camps oberts. A principis
d’abril emigra del sud d’Europa cap a l’Europa Central, on neix una nova generació
que tornarà a immigrar al sud cap a la tardor. Les erugues viuen entre
els cards i les ortigues. És una espècie molt extensa, però
no es pot trobar al sud d’Amèrica.
- Vanessa
atlanta: D’uns 27 a 30 mm, relativament gran i de vol energètic, habita
de primavera a tardor en prats, parcs i jardins i a finals d’estiu també
a prop d’arbres fruiters. Abans de què arribi l’hivern, emigra des del
sud d’Europa (més amunt dels Alps) cap a l’Europa Central i les illes britàniques.
També viu a Àsia Menor, al nord d’Àfrica i a Amèrica
central i septentrional. És de colors vistosos. La papallona posa els ous
d’un en un en els extrems de les fulles de les ortigues que han crescut en zones
obertes i assolellades. Les erugues viuen, s’alimenten tranquil·lament de les
ortigues i normalment s’amaguen enrotllades en una de les seves fulles.
- Aglais
urticae: D’uns 23 a uns 28 mm, de colors
molt vius, hiverna en grutes, teulades, soterranis i, fins i tot, dins de cases,
i emigra pel març. Cap al juny, viuen, després de la hivernació,
en clarianes del bosc, prats, parcs i camps d’Europa i a la zona temperada d’Àsia
i Japó. La femella posa els ous a la primavera a les ortigues i la seva
eruga viu en elles, d’aquí li prové el nom.
- Inachis
io: D’uns 23 a uns 28 mm. Es troba a Europa
i al Japó. La femella, després d’aparellar-se, pon els ous a les
ortigues en els mesos de març, abril i maig. Les erugues viuen i s’alimenten
de les fulles de les ortigues i també formen els seus capolls en elles.
Aquests
quatre tipus d’eruga de la família dels nimfàlids viuen i s’alimenten
de l’ortiga fins que formen el capoll. L’àcid fòrmic no els fa cap
reacció nociva sinó tot el contrari ja que l’evolució les
ha portat a utilitzar-lo en el seu benefici. Les erugues l’incorporen en el seu
sistema circulatori com a mitjà de defensa pels depredadors ja que aquest
àcid els dóna molt mal gust. A
més a més els goril·les també en poden menjar sense que els
faci cap reacció nociva. |
