La CEL·LULITIS no és només un problema estètic, sinó que es tracta d'una malaltia metabòlica caracteritzada per una alteració de les cèl·lules del teixit adipós ( adipòcits ), les que , al no produir-se en elles el drenatge adequat, s'inflamen, augmenten de mesura i adquireixen més rigidesa del normal, causant per compressió un problema circulatori i limfàtic, a més del conseqüent problema estètic. Constitueix una malaltia molt habitual entre les dones, i una de les principals fonts de preocupació personal, atès que la majoria la solen patir a partir de l'adolescència. SÍMPTOMES: - Sensació de pesadesa en les cames per estancament dels líquids, formigueig. acumulació de material de rebuig en les cèl·lules o simplement asimptomàtica ( Cel·lulitis edematosa) - Formació dels nòduls, Persistència de les marques de pressió dels dits sobre la zona afectada. Incapacitat de lliscament suau dels dits sobre la zona malalta. ( Cel·lulitis fibrosa) - Aparició, generalment en la part lateral dels cuixes i en les mateixes natges, d'unes inflors irregulars de la pell ( El que es coneix com a pell de taronja). ( Cel·lulitis escleròtica ) CAUSES: - Hormonals. Una producció hormonal superior al normal pot desencadenar o empitjorar la cel·lulitis. Aquests canvis hormonals es produeixen en moments determinats de la vida de la dona, com poden ser l'embaràs o la pubertat. La ingestió de productes amb contingut hormonal, com els estrògens de les píndoles anticonceptives, poden portar a desencadenar-la o empitjorar-la. - Herència: Tenen una predisposició natural a patir aquesta malaltia aquelles persones els ascendents de les quals la van sofrir. S'hauria de vigilar l'alimentació des de la infància a aquelles persones que mostren aquesta predisposició especial per motius d'herència. - Falta d'exercici: El sedentarisme pot ser una de les causes que l'empitjoren. L'exercici, a més d'eliminar greix, és una bona manera d'activar la circulació i aconseguir millorar el metabolisme dels greixos. A més, una bona manera d'atacar la malaltia és aplicar habitualment massatges que drenen la limfa de la zona afectada. - L'estrès: La tensió acumulada en el cos pot produir una falta de qualitat en la circulació perifèrica amb la consegüent pèrdua de reg sanguini que impedeix l'eliminació dels materials de rebuig. - Alimentació: Una alimentació inadequada, massa rica en calories, comporta l'aparició de l'obesitat, amb la consegüent acumulació de teixit adipós que afavoreix el empitjorament de la cel·lulitis. Cal ressaltar, no obstant, que obesitat no és la mateixa cosa que cel·lulitis. Fins i tot dones molt primes poden presentar aquesta malaltia. Hi ha una relació prou directa entre el consum de sal i la cel·lulitis. La sal ajuda al cos a retenir líquids, per tant una dieta baixa en sodi i amb abundant ingestió d'aigua facilita l'eliminació dels nòduls cel·lulítics. - Vestit inadequat: Utilitzar un vestit no adequat, massa premut al cos pot fer disminuir el corrent sanguini, afavorint la retenció de líquids.     FITOTERÀPIA: Una dieta adequada, l'aplicació de massatges drenants i una fitoteràpia adequada són les claus principals per a impedir l'aparició d'aquesta anomalia o millorar-la. La funció principal de la fitoteràpia consisteix en utilitzar aquelles plantes la finalitat de les quals es traduirà en : - Augmentar la diüresi, ajudant als ronyons a eliminar aigua del cos. - Estimular les funcions endocrines, regulant els cicles hídrics. - Ajudar al fetge en el metabolisme dels greixos. - Afavorir la circulació Ús Intern: Plantes diürètiques Bedoll: (Betula Alba L.) (Decocció durant 5 minuts de 50 gr. d' escorça per litre d' aigua. 6 cullerades petites per dia. Ginesta: (Spartium Junceum L.) ( Infusió de mitja cullerada petita de flors seques per tassa d' aigua al dia. No sobrepassar la dosi perquè , en dosis superiores és tòxica!!!) Panical: ( Eryngium campestre) ( Decocció de 50 gr. d'arrels seques per litre d' aigua. Prendre 3 tasses al dia. Ceba: (Alium cepa L.) ( Menjar la ceba crua en amanides o cuita amb el seu brou) ( Matxucar 150 gr. de ceba i barrejar-la amb el doble de vi blanc. Afegir 75 gr. de mel. Prendre 4 cullerades petites al dia.) Cirerer: ( Prunus Avium L.) ( Menjar els fruits madurs entre els àpats) (Decocció durant 1/4 d' hora de 50 gr. de peduncles secs per litre d' aigua. 3 tasses al dia) Cua de cavall: ( Equisetum arvense L. ) ( Decocció durant 30 minuts de 100 gr. de la planta seca per litre d' aigua. Posar una cullerada petita per got d' aigua tres vegades al dia.) Fava (Vicia Faba L.) ( Decocció de 10 gr. de flors seques en 1/4 de litre d'aigua. Beure la quantitat que es desitgi) o els llegums tendres ( En doble proporció de la planta tendra vista anteriorment . Prendre la quantitat que es desitgi.). Pixallits, dent de lleó: ( Taraxacum officinale Web.) ( Decocció durant 1/4 d' hora d' un manat de fulles seques en litre i mig d' aigua. Prendre una tassa abans de cada àpat) ( amanida de fulles fresques) Maduixa ( Fragaria vesca L. ) ( Infusió durant 45 minuts de dos cullerades petites de rizoma i fulles seques per tassa d' aigua. Prendre 4 tasses al dia) Fonoll: ( Foeniculm officinale var. Dulcis) ( Decocció durant un quart d' hora de 25 gr. d' arrels seques per litre d' aigua. 3 Tasses al dia.) Ortiga: ( Urtica dioca L.) ( Infusió d' una cullerada de planta seca per tassa d' aigua. 4 tasses al dia) Llorer ( Infusió d'un parell de fulles en una tassa d'aigua durant 10 minuts. 4 tasses al dia) Gòdua: ( Cytisus Scoparius Link) ( Decocció durant 5 minuts d' una cullerada petita de flors seques per tassa d' aigua. Refredar i prendre una tassa al dia. Perillós!!! Saüc: (Sambucus nigra L.) ( Decocció durant 10 minuts de 100 gr. d' escorça seca per litre d' aigua. 4 cullerades petites al dia) Sàlvia: (Salvia officinalis L.) ( Infusió d' una cullerada de la planta seca per tassa d' aigua. 4 tasses al dia) Cardó (Dipsacus fullonum L.) (Tres tasses al dia amb la infusió de 30 gr. d' arrel per litre d' aigua . Vessar l' aigua sobre l' arrel i deixar-la reposar durant 15 minuts.) Plantes per al fetge: Dent de lleó, ( Taraxacum officinale Weber) (Decocció de 100 gr. d' arrels en litre i mig d' aigua. Prendre 3 tasses al dia) Carxofera ( Cynara Scolymus): Infusió de dos cullerades de fulles seques per litre d'aigua. Tres vegades al dia abans del àpats. Plantes per a regular les hormones: Milfulles ( Achilea millefolium L) ( Infusió d' una cullerada petita de sumitats floríferes per cada got d'aigua. 3 gots al dia. ) Fucus ( Fucus vesiculosus ) ( Prendre 2 comprimits al dia) Té: ( Camellia sinensis (L.) Kuntze, Thea sinensis) ( Infusió de la planta seca. Prendre 2 gots al dia) Plantes que afavoreixen la circulació: Malva: ( Malva silvestris )(Infusió d'una cullerada petita de flors i fulles per tassa. 2 tasses al dia) Cua de cavall: ( Equisetum Arvense L.) (Tisana amb la cocció durant 20 minuts de 10 cullerades de la planta seca per litre d'aigua. Tres tasses al dia) Galzeran ( Ruscus aculeatus L. ) Ús extern: La millor solució consisteix en aplicar oli de plantes aromàtiques per a afavorir la circulació i augmentar el drenatge limfàtic. Entre tots ells podríem mencionar el de les plantes següents: Sàlvia Llimoner Romaní Verbena Eucaliptus