Història de la col:

La col és una planta que ha tingut una importància fonamental a Europa des de l'antiguitat. Coneguda pels celtes i molt apreciada pels grecs que la servien en menjades públiques i inclús apareixia mencionada en els guions de comediògrafs com Epicarmo ( S. VI A. C.) els personatges del qual aconsellaven el seu ús per a curar malalties. En l'època romana, apareix citada per Cató en la seua obra " De re rustica " com a remei per a trastorns intestinals o pulmonars i , sobretot, per a incrementar la producció de llet en les dones que donaven el pit.

És molt difícil precisar el moment exacte que la col ( Brassica Oleracea L.) arriba a Amèrica, però el que si que és cert que esta planta va tenir un paper fonamental en aquest continent per la importància que els natius donaven a les plantes silvestres comestibles. En estudis realitzats per colonitzadors , pocs anys després del descobriment, (Bernal Díaz del Castillo, en 1538 ) revelen com les plantes comestibles, conegudes com quelites, jugaven un paper fonamental en la vida dels indígenes. Inclús avui en dia aquestes plantes tenen un valor molt important per a la població, especialment la urbana fins al punt que mes de 300 espècies de plantes superiors estan considerades com tal, usant-se com a verdures, espècies i plantes curatives.

Per als Asteques aquestes plantes encara tenien més importància que la posseïxen avui en dia. Pareix que els conquistadores despreciaven aquestes plantes silvestres i anaven introduint les seues pròpies. La col, no obstant, va ser una de les poques que va ser acceptada com a substituta de les plantes natives. Inclús al llarg dels segles ha arribat a considerar-se com una quelite més.

Nicholas Culpeper ( 1616 - 1654 ) en el seu llibre " Complete Herbal" arriba a valorar tant esta planta que diu que el suc de la mateixa mesclada amb vi ajuda a millorar la mossegada de l'escurçó. També , entre altres coses, afirma que si es bull amb un pollastre un parell de vegades ajuda a alliberar les obstruccions del fetge i de la melsa. També reafirma que el bo de Cató - mencionat anteriorment - no prenia un altre remei i apunta a valors provats posteriorment com les seves propietats emol·lients tal com vorem en l'apartat dels seus usos medicinals.

Components:

-Aminoàcids: Alanina, ( Interessant en quant intervé en la producció d'anticossos) Arginina ( Essencial en l'eliminació de l'amoníac, reparació dels teixits i construcció muscular ) Àcid ascòrbic ( Vitamina C, essencial en la prevenció de malalties com l'escorbut, juga un paper fonamental en la formació del col·lagen) cistina (funcionament hormonal ) Àcid fòlic (Vitamina B) Acid glutamínic ( Millora les condicions mentals, prevé l'esquizofrènia i vitalitza l'organisme ) Leucina ( Creixement infantil, equilibri del nitrogen) Niacina ( Metabolisme dels greixos, prevenció de la hipertensió i reducció del colesterol ) Tirosina ( Actua com neurotransistor i té molta importància en la lluita contra la depressió així com en el bon funcionament de la glàndula pituïtària i del tiroide ) Sulfòxid de S- metilcisteïna...etc

-Amoníac

-Nitrats

-Luteïna: Pigment groc

-Proteïnes

-Mucílags

-Elements químics: Brom, alumini, bari , calci, fluor , magnesi, fòsfor, Sofre ( en quantitats molt elevades, intervé en el creixement ossi i en l'eliminació de toxines del cos )

Propietats medicinals:

Ús intern

Diürètic: Ajuda a eliminar els líquids acumulats en el cos, per la qual cosa resulta eficaç en el tractament de la diabetis, reumatisme, obesitat , àcid úric i malalties del cor associades a la retenció de líquids. En este sentit se la relaciona amb altres aliments que compleixen la mateixa funció, com la ceba, l'api, la llimona. ( Realitzar una decocció de mitja hora amb els elements mencionats anteriorment i prendre a discreció diverses vegades al dia.

Antidiarrees: En casos de diarrea és convenient prendre algunes tasses amb el preparat mencionat anteriorment.

Antibronquial: Per a alleujar les afeccions dels bronquis ( Decocció d'un fulla de col en un got de llet durant 15 minuts. Prendre repartit al llarg de les menjades del dia ) La mateixa decocció resulta útil en els refredats, grip etc-

Ús extern

Emol·lient: Per a les afeccions de la pell; grans, pústules, bambolles, cremades...etc, exerceix un valor reconstituent de la pell, especialment quan es barreja amb una mica d'oli d'oliva. ( Picar les fulles fresques i aplicar-les en forma d'empastre sobre la zona afectada de la pell ) També per les berrugues( Aplicar el suc de la col sobre la berruga)

Dolor: La col té propietats calmants, quan s'aplica externament en forma de cataplasmes o emplastes de les fulles tendres sobre la zona dolorida. És molt útil en malalties on els nervis o tendons es vegin implicats, com en el cas de la ciàtica. (Aplicar un parell de fulles de col calentes sobre la zona afectada.)

Aliment

Com a aliment resulta molt interessant, perquè podem assimilar moltes de les propietats mencionades anteriorment. Donada la seva riquesa en vitamina C, resulta molt adequada en casos de creixement o convalescència . En casos de diarrea. En general per la quantitat de vitamines, minerals i àcids essencials que conté no hem de descuidar-nos de menjar-la de tant en tant.

Quan no es pot prendre fresca, podem acudir a la col fermentada, el consum de la qual és molt més aconsellat que el de la col fresca mateix.

Hem de tindre en compte a l'hora de cuinar les cols que aquestes , igual que totes les hortalisses, perden totes les seves vitamines si allarguem molt la cocció, per això és convenient, en cas de fer-les cuites, introduir-les en un recipient amb poc aigua i ficar-les en ell una vegada l'aigua ja ha començat a bullir, no deixant-les allí mes temps del què sigui necessari. Hauríem d'utilitzar el brou del bullit per a preparar altres menjades, perquè en el seu interior s'han quedat la major part dels elements nutricionals. L'olor forta que presenta aquesta planta al bullir-la es deu a la gran quantitat de sofre que conté.

Per a alguns estómacs resulta molt fort quan es combina amb altres aliments per la qual cosa és aconsellable prendre-la combinada amb altres verdures i en les menjades diurnes , no en el sopar.

Toxicitat: La presència de sinigrina o sal de la mostassa negra, i altres glucosinolats és la causant d'irritacions intestinals en moltes persones que prenen molta quantitat d'aquesta planta.

Cultiu, recol·leció i conservació:

Cultiu:

Hi ha moltes varietats de cols, ( Ens referim a les cols occidentals) totes elles pertanyents a l'espècie Brassica oleracea L, que seria la planta silvestre i de la qual deriven les altres, formant diferents grups:

- Grup Botrytis, on estarien incloses les col-i-flors.

- Grup Acephala, formades per les cols arrissades.

- Grup Capitata , que serien les cols llombardes.

- Grup Gemmifera, constituït per les cols de Brussel·les.

- Grup Itàlica, pels bròquils i les calabreses.

Recol·leció i conservació:

Les fulles de les cols han d'arreplegar-se quan estiguin tendres. Han de menjar-se o utilitzar-se poc de temps després de la recol·lecció i no poden utilitzar-se en fitoteràpia com a plantes seques. ( Per a més detalls concrets de cultiu veure l'enllaç inferior "Jardineria "

El conreu de les cols: