Alimentos ricos en hierro

Revista de Plantas de Botanical-online

Col

(Brassica oleracea L.)

PROPIETATS MEDICINALS DE LES COLS

Història de la col

flor de la col
Flors de col amb una papallona

La col és una planta que ha tingut una importància fonamental a Europa des de l'antiguitat. Coneguda pels celtes i molt apreciada pels grecs que la servien en menjades públiques i inclús apareixia mencionada en els guions de comediògrafs com Epicarmo (S. VI a.C.), els personatges del qual aconsellaven el seu ús per a curar malalties.

En l'època romana, apareix citada per Cató en la seva obra "De re rustica" com a remei per a trastorns intestinals o pulmonars i, sobretot, per a incrementar la producció de llet en les dones que donaven el pit.

És molt difícil precisar el moment exacte en què la col (Brassica oleracea L.) arriba a Amèrica, però el que si que és cert que esta planta va tenir un paper fonamental en aquest continent per la importància que els natius donaven a les plantes silvestres comestibles. En estudis realitzats per colonitzadors, pocs anys després del descobriment, (Bernal Díaz del Castillo, en 1538) revelen com les plantes comestibles, conegudes com quelites, jugaven un paper fonamental en la vida dels indígenes. Inclús avui en dia aquestes plantes tenen un valor molt important per a la població, especialment la urbana fins al punt que mes de 300 espècies de plantes superiors estan considerades com tal, usant-se com a verdures, espècies i plantes curatives.

Per als Asteques aquestes plantes encara tenien més importància que la posseïxen avui en dia. Pareix que els conquistadores despreciaven aquestes plantes silvestres i anaven introduint les seues pròpies. La col, no obstant, va ser una de les poques que va ser acceptada com a substituta de les plantes natives. Inclús al llarg dels segles ha arribat a considerar-se com una quelite més.

Nicholas Culpeper (1616 - 1654) en el seu llibre "Complete Herbal" arriba a valorar tant esta planta que diu que el suc de la mateixa mesclada amb vi ajuda a millorar la mossegada de l'escurçó. També, entre altres coses, afirma que si es bull amb un pollastre un parell de vegades ajuda a alliberar les obstruccions del fetge i de la melsa. També reafirma que el bo de Cató -mencionat anteriorment- no prenia un altre remei i apunta a valors provats posteriorment com les seves propietats emol·lients tal com vorem en l'apartat dels seus usos medicinals.

Característiques de les cols

ilustracion
Brassica oleracea palmifolia

Nom vulgar: Col

Nom científico: Brassica oleracea L.

Família: Crucíferes

Hàbitat: En talusos al costat del mar i cultivada com a verdura, sota moltes varietats, totes elles derivades de l'espècie silvestre. (Col, col-i-flor, col llombarda, etc.)

Descripció de la planta: Planta herbàcia perenne o bianual de la família de les crucíferes que pot arribar als 300 cm d'alçada. Tiges glabres ascendents llenyosos, amb senyals foliars. Fulles superiors sèssils; inferiors molt més carnoses, peciolades i amb lòbuls. Flors grogues de fins a 2,5 cm, agrupades en raïms molt poc compactes. Fruits en siliqüa de fins a 8 cm.

Components:

ilustracion
Brassica oleracea crispa

-Aminoàcids: Alanina, (interessant en quant intervé en la producció d'anticossos), Arginina (essencial en l'eliminació de l'amoníac, reparació dels teixits i construcció muscular), Àcid ascòrbic (vitamina C, essencial en la prevenció de malalties com l'escorbut, juga un paper fonamental en la formació del col·lagen), cistina (funcionament hormonal), Àcid fòlic (vitamina B), Àcid glutamínic (millora les condicions mentals, prevé l'esquizofrènia i vitalitza l'organisme), Leucina (creixement infantil, equilibri del nitrogen), Niacina (metabolisme dels greixos, prevenció de la hipertensió i reducció del colesterol), Tirosina (actua com a neurotransistor i té molta importància en la lluita contra la depressió així com en el bon funcionament de la glàndula pituïtària i del tiroide), Sulfòxid de S- metilcisteïna,etc.

-Amoníac

-Nitrats

-Luteïna: Pigment groc

-Proteïnes

-Mucílags

-Elements químics: Brom, alumini, bari, calci, fluor, magnesi, fòsfor, Sofre (en quantitats molt elevades, intervé en el creixement ossi i en l'eliminació de toxines del cos).

PROPIETATS MEDICINALS DE LA COL

ÚS INTERN

ilustracion
Ilustración de una col

- Diürètic: Ajuda a eliminar els líquids acumulats en el cos, per la qual cosa resulta eficaç en el tractament de la diabetis, reumatisme, obesitat, àcid úric i malalties del cor associades a la retenció de líquids. En este sentit se la relaciona amb altres aliments que compleixen la mateixa funció, com la ceba, l'api, la llimona. (Realitzar una decocció de mitja hora amb els elements mencionats anteriorment i prendre a discreció diverses vegades al dia.

- Antidiarrees: En casos de diarrea és convenient prendre algunes tasses amb el preparat mencionat anteriorment.

- Antibronquial: Per a alleujar les afeccions dels bronquis (Decocció d'un fulla de col en un got de llet durant 15 minuts. Prendre repartit al llarg de les menjades del dia) La mateixa decocció resulta útil en els refredats, grip etc.

ÚS EXTERN

- Emol·lient: Per a les afeccions de la pell; grans, pústules, bambolles, cremades...etc, exerceix un valor reconstituent de la pell, especialment quan es barreja amb una mica d'oli d'oliva (Picar les fulles fresques i aplicar-les en forma d'empastre sobre la zona afectada de la pell). També per les berrugues (Aplicar el suc de la col sobre la berruga)

- Dolor: La col té propietats calmants, quan s'aplica externament en forma de cataplasmes o emplastes de les fulles tendres sobre la zona dolorida. És molt útil en malalties on els nervis o tendons es vegin implicats, com en el cas de la ciàtica. (Aplicar un parell de fulles de col calentes sobre la zona afectada.)

La col com a aliment

Com a aliment resulta molt interessant, perquè podem assimilar moltes de les propietats mencionades anteriorment. Donada la seva riquesa en vitamina C, resulta molt adequada en casos de creixement o convalescència. En casos de diarrea. En general per la quantitat de vitamines, minerals i àcids essencials que conté no hem de descuidar-nos de menjar-la de tant en tant.

Quan no es pot prendre fresca, podem acudir a la col fermentada, el consum de la qual és molt més aconsellat que el de la col fresca mateix.

Hem de tindre en compte a l'hora de cuinar les cols que aquestes, igual que totes les hortalisses, perden totes les seves vitamines si allarguem molt la cocció, per això és convenient, en cas de fer-les cuites, introduir-les en un recipient amb poc aigua i ficar-les en ell una vegada l'aigua ja ha començat a bullir, no deixant-les allí mes temps del què sigui necessari. Hauríem d'utilitzar el brou del bullit per a preparar altres menjades, perquè en el seu interior s'han quedat la major part dels elements nutricionals. L'olor forta que presenta aquesta planta al bullir-la es deu a la gran quantitat de sofre que conté.

Per a alguns estómacs resulta molt fort quan es combina amb altres aliments per la qual cosa és aconsellable prendre-la combinada amb altres verdures i en les menjades diurnes, no en el sopar.

Toxicitat

La presència de sinigrina o sal de la mostassa negra, i altres glucosinolats és la causant d'irritacions intestinals en moltes persones que prenen molta quantitat d'aquesta planta.

Cultiu, recol·lecció i conservació

Cultiu:

Hi ha moltes varietats de cols (ens referim a les cols occidentals) totes elles pertanyents a l'espècie Brassica oleracea L., que seria la planta silvestre i de la qual deriven les altres, formant diferents grups:

- Grup Botrytis, on estarien incloses les col-i-flors.

- Grup Acephala, formades per les cols arrissades.

- Grup Capitata, que serien les cols llombardes.

- Grup Gemmifera, constituït per les cols de Brussel·les.

- Grup Itàlica, pels bròquils i les calabreses.

Recol·leció i conservació:

Les fulles de les cols han d'arreplegar-se quan estiguin tendres. Han de menjar-se o utilitzar-se poc de temps després de la recol·lecció i no poden utilitzar-se en fitoteràpia com a plantes seques (per a més detalls concrets de cultiu veure l'enllaç inferior "Jardineria").

El conreu de les cols: Cultivo

Composició nutricinal de la col

Valor nutricional de la col (cada 100gr.)
Hidrats de carboni 6
Calories 26
Vitamina A 100 mg.
Vitamina C 50 mg.
Sofre 68 mg.
Potassi 270 mg.
Calci 50 mg.

Més informació sobre plantes al llistat superior.

Altres artícles d' interés

El material que aquí es traballa té caràcter informatiu. En cas de dubtes, s'ha de consultar al facultatiu.
"Botanical-online" no es fa responsable dels perjudicis soferts per l'automedicació.

© 1999-2017 Botanical-Online SL. Tots els drets reservats.

Veure versió mòbil