Propietats medicinals:

En realitat és una planta que no hauria de figurar dins del llistat de plantes medicinals d' us casolà. Però, degut a que fou abundantment emprada en el passat y encara ho és en alguns llocs, ens convé conèixer les seves virtuts i els seus perills. S' ha de ressaltar que ,degut a la seva composició, és una planta que haurà d' emprar-se amb prudència. Encara més, si no estem prou segurs, hem de prescindir d' ella. Les dosis superiors a 2 gr. per litre d' aigua poden produir intoxicacions !!!! (Veure alcaloides)

Ús intern

Hepàtica: ( Especialment en els còlics de fetge.) Decocció d' 1 gr. de llavors per litre d' aigua. Dues tasses al dia.)

Astringent: ( Contra la diarrea) La mateixa dosi mencionada anteriorment.

Carminativa: (Expulsa els gasos del aparell digestiu) Una o dues tasses al dia de la decocció mencionada anteriorment.

Emenagoga : ( Afavoreix la menstruació, evitant els dolors.) Una tassa al dia de la decocció mencionada durant uns quants dies.

Ús extern

Vermífuga: ( Expulsa els cucs del cos. ) Existeix el costum en certs pobles d' introduir-la a dins d' un got d' aigua i després posar-la al damunt del melic per expulsar els cucs intestinals.

Propietats culinàries:

Les llavors d' aquesta planta ben moltes s' ha emprat i encara s' empren en alguns llocs, especialment d' Orient, com espècia, substituint al pebre i en l' elaboració del pa, perquè es pugui digerir millor.

Recol.lecció i conservació: Les llavors hauran de recollir-se a la tardor, quan estiguin ben madures. Convé guardar-les en un recipient sec i ben tancat. La planta fresca es podrà recollir a la primavera o estiu.