Alimentos ricos en hierro

Revista de Plantas de Botanical-online

Propietats de les papaies

PROPIETATS DE LES PAPAIES

La papaia com a aliment per a desintoxicar l'organisme

Les papaies destaquen pel seu contingut en vitamina C i vitamina A en forma de carotens dins dels quals tindrien principalment betacarotens, gamma carotens i èpsilon carotens. La vitamina C i els carotens constitueixen dos dels principals antioxidants que afavoreixen l'eliminació dels radicals lliures generats pel propi organisme, així com els que procedeixen de l'exterior. La ingestió d'aquest aliment resulta una manera natural de prendre aquests principis els múltiples beneficis dels quals comporten, per exemple, des de la prevenció de nombrosos càncers, entre ells el de pit, bufeta, còlon o coll de l'úter, fins a la prevenció de la vellesa prematura o el retard de l'envelliment, la prevenció de la degeneració visual, la protecció del cor, o la necessitat de major ingestió de vitamina C en el tabaquisme o alcoholisme.

- Més sobre la vitamina C.

- Més informació sobre els carotens.

Una papaia mitjana conté uns 190 mg de vitamina C, una quantitat que dobla la dosi diària recomanada per a un adult que és de 90 mg en els hòmes i 75 en les dones. 140 g d'aquesta fruita (Una tassa de trossos de papaia) proporcionarien 86,5 mg de vitamina C, la qual cosa pràcticament cobriria la dosi recomanada.

La papaia resulta especialment recomanada per als fumadors que necessiten una dosi major de vitamina C. El fum del tabac, per les seves propietats oxidants, consumeix molta quantitat d'antioxidants pel que obliga el fumador a una ingestió superior de vitamina C - uns 120 mg diaris. La ingestió d'una papaia ja supera per ella sola la quantitat requerida.

Remei natural per a augmentar la fertilitat

Menjar papaia freqüentment pot ser un bon recurs per a aconseguir augmentar la fertilitat dels homes. S'ha comprovat com els espermatozoides han anat disminuint en la seva qualitat, en la seva quantitat o en la seva mobilitat en els homes que habiten certes zones geogràfiques, especialment de les grans ciutats. Sembla ser que la contaminació i l'éstres consumeixen més antioxidants corporals i disminueixen els nivells de vitamina C en l'organisme. El subministrament d'aquesta vitamina ha aconseguit en la majoria de les ocasions revertir el problema en un termini breu de temps. Menjar aquest aliment de tant mentre pot constituir una forma agradable de superar la infertilitat o augmentar la capacitat reproductiva de l'home.

Les papaies són riques en un component anomenat papaïna o papaiotina. La papaïna és un enzim, amb propietats semblants a la pepsina (enzim que forma part dels sucs gàstrics) o la tripsina (enzim que forma part dels sucs pancreàtics). Igual que aquests ferments, ataca les proteïnes produint la seva destrucció. Aquests tipus d'enzims, que es coneixen com enzims proteolítics tal com ocorre amb la bromelina de la pinya, l'actidina del kiwi o la ficina de les figues, resulten molt interessants en l'alimentació perquè ajuden a disgregar les proteïnes i afavoreixen la digestió, evitant la gastritis i la formació de gasos. Per tant, la papaia, a més de ser molt vitamínica, resulta altament digestiva i resulta una fruita molt interessant per a les persones majors que solen presentar problemes de digestió o per a digerir les carns després d'una menjada molt abundant en greixos animals. No hem d'estranyar la varietat culinària mexicana que consisteix a presentar la carn embolicada amb fulls de papaia amb la finalitat de fer-la més tendra i digerible. En el Carib molts cuiners emboliquen la carn dura amb les fulles o la mullen amb el suc per a ablanir-la. La indústria alimentaria utilitza la papaïna per a tractar les carns i fer-les mes masticables.

No obstant i, a pesar que conté molta vitamina C que té propietats fertilitzants, la papaïna inhibeix la producció dels estrògens pel que no seria molt adequada per a la fertilitat en les dones. Es diu que la ingestió abundant d'aquests fruits pot arribar a produir infertilitat o baixa procreació en la dona, tal com succeix en certs pobles on les dones consumeixen aquest fruit abundantment. La veritat és que no s'han realitzat estudis determinants respecte aquest tema.

És una fruita que tan sols té 39 calories per cada 100 g. A més, per la seva riquesa en potassi i pel seu baix contingut en sodi afavoreix l'expulsió de líquids i resulta adequada per a dietes d'aprimament.

Si es compren madures, s'ha d'observar que no tinguin cap marca en la pell que indiqui que puguen estar passades per dins. Quan es compren verdes, hem de tenir en compte que ja han començat a madurar i tenen tons grocs. Les millors són aquelles que tenen les tres quartes parts grogroses, que siguen fermes quan es pressionen suaument i que no estiguin fofes per davall. Les papaies s'han de deixar madurar fora de la nevera, la qual cosa tindrà lloc en uns quatre o cinc dies. Si es col·loquen en la nevera una vegada madures, poden aguantar fins una setmana, encara que perden la seva aroma i la seua dolçor, per la qual cosa és millor menjar-les en un parell de dies quan ja han madurat. No s'han de comprar-se les que estiguin completament verdes,excepte quan es vullguem per a un ús medicinal, ja que, en moltes ocasions aqeustes ja no maduren més. Un truc per a fer-les madurar més ràpidament és col·locar-les dins d'una bossa de plàstic en companyia d'un plàtan.

En el seu lloc d'origen es mengen tant quan estan verdes com madures. Quan estan verdes es poden cuinar com si fossin carbassons i el seu gust és molt semblant a aquets. Les verdes resulten ideals per a cuinar al forn, la qual cosa exigeix un període de cocció d'uns 20 o 25 minuts a una temperatura d'uns 300ºC. Als Estats Units resulten molt populars en els desdejunis on son exquisides amb unes gotes de llima. En altres parts del món es mengen com a fruita, es confeccionen pastissos, s'utilitzen en les amanides o es confeccionen begudes.

La forma més habitual de menjar la papaia és com a fruita fresca. Per a això és millor partir-la al llarg per la meitat, treure-li les llavors i menjar la polpa amb l'ajuda d'una cullera. També podem partir-la a rodanxes, en forma de cubs o com es desitgi. L'avantatge d'aquest fruit és que, una vegada tallat, no es posa negre.

Normalment despreciem les llavors encara que són comestibles i poden utilitzar-se picades per a adobar les ensalades. En aquest cas tenen un sabor molt coent que recorda a la mostassa.

  • Cal ser molt prudents en el maneig d'aquest fruit quan està verd perquè produeix un suc semblant a la llet que resulta irritant per als ulls, podent arribar a produir perduda de visió.

  • No es pot utilitzar papaia amb preparats que necessiten coagular-se, ja que aquesta fruita, igual que la pinya, impedeix la coagulació dels aliments.

Composició de la papaia

Composició de la papaia per cada 100 g
Crua
Aigua
88,8 g
Energía Kcal
39 Kcal
Greixos
0,14 g
Hidrats carboni
8,81 g
Fibra
1,8 g
Potassi
257 mg
Sodi
3 mg
Fósfor
5 mg
Magnesi
10 mg
Calci
24 mg
Vitamina C
61,8 mg
Vitamina A
284 IU
Vitamina B 1
0.027 mg
Vitamina B 2
0,0 32 mg
Niacina
0, 338 mg
Àcid fólic
38 mg

Més informació sobre la papaia al llistat superior.

Altres artícles d' interés

El material que aquí es traballa té caràcter informatiu. En cas de dubtes, s'ha de consultar al facultatiu.
"Botanical-online" no es fa responsable dels perjudicis soferts per l'automedicació.

© 1999-2017 Botanical-Online SL. Tots els drets reservats.

Veure versió mòbil