Característiques dels plàtans

Els plàtans, unes herbes molt valuoses

Característiques dels plàtans

flor plátano
Foto de flor de plàtan

Els PLÀTANS o BANANES són els fruits en forma de baia dels plataners (Musa ssp.). Pertanyen a la família de les musàcies que conté unes 1000 espècies. Els plataners són “herbes” perennes que poden mesurar entre els 4 i els 15 metres d’alçada, sent l’espècie més gran la Musa ingens que viu en els boscos tropicals de l’illa de Papua a Oceania. En realitat els bananers es podrien considerar com “les herbes més grans” perquè els seus troncs no són llenyosos com els arbres o els arbusts. El que semblem troncs estan formats en realitat per un conjunt de escates foliars que estan disposades unes damunt de les altres, constituint el que seria una falsa tija o “pseudotija”, que en el cas de l’espècie major arriba a aconseguir els 2,5 m de grossor. Aquesta falsa tija acaba en una roseta de fulles el·líptiques o oblongues de mesura molt considerable atès que poden arribar a abastar els 3 metres d’alt per mig metre d’ample.

Cada arbre posseeix una inflorescència amb bràctees rogenques o violeta composta de nombroses floretes que es situen al final d’un gran peduncle que s’inicia en el rizoma i travessa la falsa tija. Les flors masculines estan situades en la part superior de la inflorescència, mentre que les femenines se situen en la inferior. Aquestes, al madurar, produeixen els plàtans. El conjunt de tots ells forma els famosos poms que contenen uns 200 fruits. Tot un pom pesa entre uns 30 i 50 kg. El fals tronc es seca quan maduren els fruits i és tallat arran de terra per a rebrotar a l’any següent a partir d’un tija subterrani. Aquest pot deixar-se en el mateix lloc o trasplantar-se en un altre lloc.

Els plataners procedeixen del Sud-est asiàtic. Després, des d’allí, es van estendre cap a l’Índia, d’on tenim notícies en el segle VI. Posteriorment van aparèixer en tota l’Àfrica Equatorial, a Guinea i en Canàries, on els van portar els navegants portuguesos. Van entrar posteriorment a Amèrica, via Santo Domingo, i en tota l’Amèrica central i equatorial, on avui en dia es troben les principals zones productores del món que exporten fins al 80 % de la producció mundial (Brasil, Equador, Costa Rica, Colòmbia, Mèxic, Panamà, Guatemala, Hondures i Nicaragua, sent les tres primeres les principals) Altres zones productores les trobem a Àfrica (Burundi i Camerun), a Àsia (Índia, Indonèsia, Filipines i Xina) i al Carib (Jamaica), a Europa (Espanya, Portugal i Grècia). Qualsevol regió del món que posseeixi un clima càlid i humit és adequada per a cultivar aquesta planta.

El cultiu de la banana constitueix el segon cultiu del món després de la taronja. És el quart aliment més important en l’alimentació dels països en vies de desenvolupament després de l’arròs, el blat i el blat de moro. Constitueix el principal aliment d’algunes famílies del món amb exemples tan destacats com a Uganda o Rwanda on el consum anual per persona pot arribar als 250 kg.

Els plataners més coneguts són els grocs que es venen en la majoria de les botigues. Pertanyen a l’espècie Musa paradisiaca ssp. sapientum una subespècie de la Musa paradisiaca. Són els més utilitzats perquè, a més de poder recollir-se verds i madurar posteriorment, són saborosos, es cultiven al llarg de tot l’any i el seu preu és molt assequible.

Varietats de plàtans

Entre els plàtans mes coneguts tenim:

  • Plàtan de Guinea: cultivat a Brasil i Kenya, té una mesura petita ja que no supera els 10 cm. Sap un poc a poma.
  • Plàtan vermell: Cultivat fonamentalment a Tailàndia, és de color rogenc o rosat.
  • Plàtan nan o dominic: No supera els 12 cm. Es cultiva a Colòmbia, Canàries, Kenya o Tailàndia. És el que té un dels preus més alts perquè és molt dolç.
  • Plàtan mascle o banana per a cuinar: És un dels més utilitzats en els tròpics d’Amèrica o Àfrica com una verdura més que una fruita. Té poc de sabor i la seva consistència és molt dura pel que no es menja cru sinó que es pot utilitzar com si fos una patata, per a fregir o bullir, per exemple.

Encara que la majoria els plàtans silvestres són comestibles, hi ha alguns que s’utilitzen per a altres finalitats. L’abacà (Musa textilis) produeix fibres per a l’elaboració de cordes o cordills a partir del conegut cànem de Manila que es produeix dels seus pecíols foliars i que constitueix la segona fibra vegetal mundial obtinguda dels fulles d’una planta després del sisal, una varietat d’agave que es cultiva a Mèxic. Altres espècies es cultiven en jardineria per la bellesa de les seves fulles o de les seves flors. Entre totes aquestes podríem mencionar:

  • La Musa ornata per les seves flors en espigues erectes.
  • La Musa velutina per ser una espècie nana que no arriba als 2 m, pels seus plàtans de color vermell fort i les seves bràctees vellutades que li donen el nom científic.
  • La Musa coccinea d’Indonèsia amb grans fulles i unes espigues florals amb enormes bràctees de color escarlata.

Més informació sobre els plàtans i altres plantes

Aquest article ha estat avalat per Elisenda Carballido - Dietista nutricionista. Postgrau en Fitoteràpia i màster en Nutrició i Metabolisme.
Elisenda Carballido
Escrit per Elisenda Carballido Dietista nutricionista. Postgrau en Fitoteràpia i màster en Nutrició i Metabolisme.

30 Juny, 2021

Altres articles d'interès

El material que aquí es traballa té caràcter informatiu. En cas de dubtes, s'ha de consultar al facultatiu.
"Botanical-online" no es fa responsable dels perjudicis soferts per l'automedicació.