Continguts
PROPIETATS DEL BOIX GRÈVOL (Ilex aquifolium L.)
Característiques del grèvol
Nom científic: Ilex aquifolium L.
Nom vulgar: Grèvol, boix grèvol
Família: Aquifoliàcies
Dibuix de Ilex aquifolium L.
|
Descripció: Arbre o arbust dioic de la família de les aquifoliàcies, normalment de fins a 10 m (Pot arribar als 25). Tiges erectes d’escorça llisa, gris clara, i branques verd brillants. Fulles ondulades alternes, el·líptiques o ovals, verd brillants, coriàcies, amb fortes espines (especialment les inferiors; les superiors a vegades sense espines). Flors en arbres separats, amb quatre pètals de color blanc verdós. Fruits de fins a 12 mm de diàmetre en baia de color rogenc brillant quan estan madurs.
Hàbitat: Boscos de faigs i roures i en tanques de climes humits.
Principis actius:
Components:
- Teobromina
- Àcid ursòlic i ilèxic
- Tanins
- Rutina
- Goma
- Ilexantina
- Ilicina
Parts actius: Fulles i fruits, especialment els últims.
Usos del boix grèvol
Medicinals:
ÚS INTERN
Diürètic: Per les seves propietats diürètiques, les fulles s’utilitzen per a eliminar líquid sobrant de l’organisme en malalties com el reuma, la gota o la hidropesia. (Bullir durant 10 minuts 4 cullerades de fulles seques esmicolats. Prendre 3 tasses dia.) (Decocció durant mitja hora de 3 cullerades d’arrels seques per litre d’aigua. Beure un parell de tasses diàries)
Febrífug: Aquesta mateixa decocció té propietats febrífugues pel que s’utilitza per a eliminar la febre en processos infeccions del aparell respiratori com a grip, febres intermitents, bronquitis, etc.
Purgant: Per netejar els intestins realitzar una maceració en fred durant 12 hores de corfa seca. Beure 2 tasses al dia entre les dos principals àpats. Els fruits també s’han utilitzat tradicionalment com purgants, però donada la seva toxicitat, han d’evitar-se completament.
Tranquil·litzant: Les infusions d’aquesta planta exerceixen una funció tranquil·litzant i s’han utilitzat en casos d’histerisme i epilèpsia. Infusió durant 10 minuts de 2 cullerades de corfa seca partida en un parell de gots d’aigua. Beure dos gots al dia.
Altres usos:
El grèvol té una fusta molt resistent que resisteix molt la humitat, per això s’ha utilitzat en el camp en construccions que aguanten la podridura. És habitual el seu ús per fer estaques de tanques o particions de finques.
Les grevoledes, a causa de l’ombra que regna en el seu interior, han estat refugi habitual de bestiar a l’estiu. Això ha provocat la transformació de les mateixes, atès que, perquè pogués entrar el bestiar, s’anaven tallant els arbres més grans. Amb el temps s’han format grevoledes secundàries formades de molts exemplars de rebrot més prims i menys vigorosos.
El grèvol constitueix, junt amb el vesc, la Poinsettia i la molsa, un dels símbols més importants de de Nadal. (Veure més informació sobre Plantes de Nadal)
CINEGÈTICS:
La corfa d’aquest planta produeix una resina que s’utilitza per a la confecció de lliga, un entrebanc emprat per a atrapar els pardals.
SÍMBOL DE NADAL:
Pels seus atractius fruits i els seus peculiars fulles punxants, és una de les plantes més utilitzades per a decorar les cases en Nadal. Per a això s’utilitzen les branques tallades on apareixen els seus vistosos fruits.
Toxicitat del boix grèvol
Molt alta. Les baies són molt tòxiques, especialment per als nois i noies que es senten atrets pel seu colorit. Una ingestió de més de 20 d’elles els pot produir la mort.
La ingestió de les baies, pel seu contingut en ilicina, resulta molt tòxica per a l’aparell digestiu donat que poden produir irritacions molt fortes en l’estómac i intestins. Els seus principis poden atacar el sistema nerviós i el cor. El seu contingut en resines pot produir obstruccions en l’aparell digestiu.
Símptomes: Vòmits, incapacitat d’engolir, visió borrosa, arrítmia cardíaca, dificultat respiratòria, convulsions i, en casos més extrems, mort.
Cultiu
Curiositats:
Existeixen aproximadament unes 400 espècies de la mateixa família (Ilex) en tot el món, sent les regions pròximes als tròpics on més abunden. El grèvol és un arbre molt antic. Abans de les glaciacions ocupava pràcticament tot Europa, quan aquesta tenia un clima càlid. Després, amb l’arribada de les glaciacions, va aconseguir adaptar-se a ambients més freds de manera que avui, a més de trobar-lo en zones mediterrànies humides, creix fonamentalment en zones temperades atlàntiques i en les muntanyes del nord d’Àfrica. No agrada de zones molt elevades i fredes o de zones seques. Prefereix els terrenys àcids.
Excepte en reduïts territoris amb un clima especial (molta disponibilitat d’aigua i poc de sol) on es poden trobar boscos de grèvols purs normalment aquest arbre forma part dels boscos de faigs, pins i roures, on es sol presentar en forma d’exemplars aïllats. Les grevoledes pures es caracteritzen per formar un bosc molt densa que deixa passar poc la llum, el que fa que, en l’interior de la quals, puguin créixer poques plantes. Desafortunadament, existeixen avui en dia poques grevoledes, a causa de l’acció de l’home que ha utilitzat la seva fusta per a diferents finalitats. Això ha fet que l’espècie hagi disminuït tant que avui es troba sota protecció. És molt important que, quan comprem una branca amb els seus bonics fruits en Nadal, comprovem que es tracta d’una espècie cultivada.
Altres espècies de Grèvol
– Grèvol japonès (Ilex crenata): No sol superar els 4 metres d’alçada. Posseeix fruits brillants negres. La seva fusta s’utilitza per a tanques, especialment per a donar-los formes decoratives.
– Grèvol americà (Ilex opaca): Arriba a abastar els 9 metres d’alçada. Es caracteritza pel color groguenc del revés de les seves fulles. És un tipus de grèvol que prefereix el sol a l’ombra.
– Grèvol de Perni (Ilex pernyi): Descobert pel missioner francès Pol Perny, pot arribar als 9 metres d’alçada. Es caracteritza per unes típics fulles en forma de rombe i els seus fruits vermells ovals.
– Grèvol de Yupon o té de Carolina (Ilex vomitoria): Creix en el sud dels Estats Units i nord de Mèxic. Molt utilitzat en tanques i per a realitzar pantalles vegetals protectores contra el vent. Les seves fulles són utilitzades pels indis nadius com purgants.
– Mate (Ilex paraguariensis): Les fulles d’aquest arbre s’utilitzen per elaborar la infusió de mate, una beguda estimulant, rica en cafeïna, amb propietats menys astringents que el cafè. Molt utilitzada en els països sud-americans.
Més informació sobre plantes
17 Desembre, 2023
