Cascall marí

(Glaucium flavum Crantz)

PROPIETATS DEL CASCALL MARÍ

Característiques del Cascall marí

Nom científic: Glaucium flavum Crantz

Nom vulgar: Cascall marí, cascall cornut, rosella marina

Família: Papaveràcies

Descripció: Planta bianual de la família de les papaveràcies de fins a 80 cm d'alçada de color cendra d'on procedent el seu nom científic (glaukos en grec = clar). Tiges amb làtex groc. Fulles groguinoses; les basals amb pecíol molt llarg i lobulades; les superiors sense pecíol i abraçadores. Flors grogues molt vistoses de fins a 9 cm d'amplària amb quatre pètals. Fruit en càpsula, allargat i corbat.

Hàbitat: En llocs salobres i arenosos amb abundants restes orgàniques, llits dels rius secs, vores dels camins, pedregars, etc.

Principis actius:

  • Alcaloides: glaucina, celeritrina, protopina, quelidonina, queleritrina, coridina.

  • Àcid fumàric i quelidònic.

Parts actives: tota la planta, especialment les arrels.

CASCALL MARÍ

Foto de Glaucium flavum Crantz

Usos del Cascall marí

Medicinals:

- En ús intern, s'ha utilitzat en medicina casolana per a augmentar la secreció de la bilis, en els casos d'insuficiència biliar, càlculs biliars i icterícia. Sembla que els alcaloides alliberen histamina que és la que produeix les contraccions de la vesícula. Igualment s'ha utilitzat per al tractament dels espasmes intestinals, els espasmes bronquials i la curació de malalties hepàtiques. S'ha usat com antitusiu. (Les dosis usuals s'estableixen en mitja cullerada de té de planta seca per got d'aigua) Es va utilitzar durant algun temps per a tractar les cataractes pel seu poder per a dissoldre les opacitats de la còrnia.

- En ús extern, l'aplicació del làtex, un vesicant molt fort, s'utilitza per eliminar les berrugues.

Experiments realitzats amb animals han portat a les següents conclusions:

- Els alcaloides presenten un gran poder antiviral i antibacterià, sent capaços de neutralitzar els virus de l'herpes, grip i galteres en ratolins.

- El poder citotòxic d'aquests components van ser capaços d'inhibir el creixement in vitro de cèl·lules canceroses de fetge, ronyons i faringe de conill.

S'estan realitzant diferents estudis en diferents parts del món per a buscar una possible aplicació d'aquests alcaloides en el tractament del càncer.

Donada la toxicitat dels seus components es desaconsella la seva utilització en preparats casolans.

Toxicitat del Cascall marí

Alta, semblant al cascall (Papaver somniferum L.). En dosis superiors a allò que s'ha establert produeix una sensació d'eufòria inicial semblant a una borratxera amb posterior decaïment.

En ús extern l'aplicació del seu suc posseeix un valor irritant que pot produir fàcilment fenòmens de dermatitis en la pell. En alguns casos el seu poder és vesicant, la qual cosa origina fàcilment butllofes, fins i tot amb poder escaròtic escaròtic (crema la pell i produeix crostes). Aplicat sobre els ulls, és molt irritant i pot produir conjuntivis o úlceres.

Símptomes: Mal de panxa, nàusees, vòmits, set intensa, sequedat en la boca, problemes respiratoris, disminució del pols. En fortes intoxicacions, confusió mental, entumiment dels membres, hipotensió, parada cardiorespiratoria i mort.

Resulta tòxica per al bestiar que consumeix les seus fulles produint inestabilitat, endormiscament, falta de gana, producció elevada de saliva i disminució de la llet.

Tractament: Buidatge d'estómac, rentat gàstric, respiració artificial, estimulants respiratoris.

Més informació sobre plantes al llistat superior.

Otros artículos de interés

Dieta para adelgazar
Dieta para adelgazar

Propiedades del laurel
Propiedades del laurel

Cuidar el hígado
Cuidar el hígado

EmbarazoDolor -  Adelgazar - DiabetesDepresión - HerpesAnemia - Alzheimer - Listado de enfermedades...

El material que aquí es traballa té caràcter informatiu. En cas de dubtes, s'ha de consultar al facultatiu.
"Botanical-online" no es fa responsable dels perjudicis soferts per l'automedicació.