Toxicitat de la noguera

PROPIETATS DE LA NOGUERA

dibuix 1

Aspecte general de l’ arbre

Característiques de la Noguera

Nom científic: Juglans regia L.

Família:Juglandàcies

Hàbitat: Originari d’Àsia menor i del sud-est d’Europa, pot trobar-se en estat salvatge en algunes llocs del Caucas i d’Armènia. Actualment es troben fonamentalment espècies cultivades en zones temperades d’Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica del Nord, sent Califòrnia en USA on la producció és la major del món

Components de la noguera

– Tanins (fulles i fruits)

– Juglones (fulles)

Flavonoides (quercetina, hiperòsid i quercetrina)

– Àcid ascòrbic

– Oli essencial (fulles)

Parts actives: Fulles i fruits

dibujo2

Detall de les fulles i el fruits

Un detall de les flors masculines (esquerra) i femenines (dreta)

Usos de la Noguera

– Medicinals

S’ha utilitzat per a combatre nombroses malalties i anomalies, tant en ús intern, com extern (Veure mes informació)

– Alimentaris

Els fruits de la noguera, les nous, constitueixen un de fruits secs més apreciats i amb majors propietats alimentàries. (Veure més informació)

Toxicitat de la Noguera

Possible. Les fulles i les corfes verdes dels fruits contenen molta quantitat de tanins, la qual cosa pot provocar intoxicacions en persones amb estómacs més sensibles. Igualment el fruit o l’oli del fruit, si està en contacte amb l’aire, es posa ranci i és tòxic.

Efectes: El seu contingut en tanins pot provocar problemes en l’aparell digestiu dels humans i intoxicacions fortes en els animals, especialment les fulles dels quals resulten mortals per als peixos. Igualment el tractament amb fulles o corfes verdes dels fruits poden resultar incompatibles amb alguns medicaments, per la qual cosa mai s’han d’administrar sense consentiment mèdic.

Al·lelopatia vegetal: Les nogueres produeixen en unes substàncies anomenades juglones que emmagatzemen en els seus teixits, especialment en les arrels. Aquestes substàncies són utilitzades per aquests arbres per a anul·lar el creixement d’altres espècies al seu costat i evitar la competència. Les espècies afectades per les arrels presenten els símptomes semblants als de la sequera encara que se’ls hagi subministrat prou aigua. Hi ha espècies, com les tomàquets, les patates o l’alfals que són molt sensibles. De totes les espècies de nogueres la que posseeix major quantitat és la noguera negra (Juglans nigra). Altres espècies amb contingut més moderat són la noguera comú (Juglans regia) o la noguera cendrosa (Juglans cineraria). Totes les famílies de juglandàcies (Juglans, Carya, Pterocarya) desenvolupen aquestes substàncies en major o menor quantitat.

Es diu que l’ombra de la noguera produeix mal de cap i malestar a les persones que s’ajeuen a sota d’ell. El propi Plini ja afirmava sobre l’ombra d’aquest arbre: “és densa i encara causa mal de cap en l’home i dany a qualsevol cosa plantada en el seu veïnat”. Potser aquestos pensaments estan en la base d’un coneixement intuïtiu de l’al·lelopatia vegetal que després s’ha comprovat que la noguera, a l’igual alguns altres vegetals, exerceix sobre les plantes que l’envolten.

Símptomes: Vòmits, mal de cap i mal d’estómac.

Més informació sobre plantes

Aquest article ha estat avalat per Elisenda Carballido - Dietista nutricionista. Postgrau en Fitoteràpia i màster en Nutrició i Metabolisme.
Editorial
Escrit per Editorial Equip de Botanical-online encarregat de la redacció de continguts

6 Desembre, 2023

Altres articles d'interès

El material que aquí es traballa té caràcter informatiu. En cas de dubtes, s'ha de consultar al facultatiu.
"Botanical-online" no es fa responsable dels perjudicis soferts per l'automedicació.