Ricí toxicitat

(Ricinus communis L.)

PROPIETATS DEL RICÍ

ricí

Dibuix de Ricinus communis L.

Característiques del Ricí

Nom científic: Ricinus communis L.

Família: Euforbiàcies

Hàbitat: Originari d’Àfrica central, apareix com a planta ornamental en totes les regions de la zona tropical o subtropical. Cultivat també per a la producció d’olis industrials en diversos països del món, tant d’Europa, Àsia i Àfrica, especialment a Brasil i l’Índia. Va ser utilitzat com a planta medicinal durant prou temps

Components: Ricina (proteïna)

Parts actives: Tota la planta, especialment les llavors

Usos: Ús com a planta medicinal en medicina casolana; internament laxant o purgant (en dosis majors) o com vermífug (per a expulsar els cucs intestinals). En ús extern, una vegada extret el seu oli per pressió i refinat, per a pomades de la pell (cicatrització de ferides, pústules, grans o hemorroides).

Històricament es va emprar, en les torxes o cresols d’enllumenat. En l’actualitat, industrialment, s’utilitza l’oli de les seves llavors com lubricant i en la producció de perfums o sabons, betum, fungicides, tintes d’imprimir, indústries del plàstic, etc. Donada la seva perillositat no ha d’usar-se en remeis de tipus casolà !!!

Toxicitat del ricí

Extrema. Produïx la mort en adults amb dosi de tan sols 10 llavors i en nens de 2 a 3.

Símptomes: vòmits, arrítmia cardíaca, dificultat respiratòria, convulsions i mort.

Tractament: Rentat d’estómac, respiració artificial.

Més informació sobre plantes

Aquest article ha estat avalat per Elisenda Carballido - Dietista nutricionista. Postgrau en Fitoteràpia i màster en Nutrició i Metabolisme.
Editorial
Escrit per Editorial Equip de Botanical-online encarregat de la redacció de continguts

17 Desembre, 2023

Altres articles d'interès

El material que aquí es traballa té caràcter informatiu. En cas de dubtes, s'ha de consultar al facultatiu.
"Botanical-online" no es fa responsable dels perjudicis soferts per l'automedicació.