Propietats dels espinacs

(Spinacia oleracea)

ESPINACS, ALIMENT CONTRA EL CÀNCER

Àcid oxàlic

Els espinacs (Spinacia oleracea) va ser cultivada per primera vegada en la Xina. En el segle XI els espanyols la van portar a Espanya. Des d'Espanya va passar a tot Europa sobre el segle XV. Hi ha tres espècies d'espinacs, totes elles es cultiven com a planta alimentària, bé per a menjar les seves fulles madures cuites o, fresques, quan són tendres, en amanides.

Els espinacs constitueixen uns dels aliments anticancerígens més destacats. S'ha comprovat que la ingestió d'aquest aliment inhibeix l'aparició dels tumors cancerosos, especialment el càncer de pulmó, per la qual cosa aquelles persones que tenen l'hàbit de fumar haurien d'incloure aquesta verdura com un aliment habitual dins dels seus àpats. La raó d'aquesta propietat es troba en la seva riquesa en betacarotens, superior a la pastanaga, la que tradicionalment s'ha considerat com la reina d'aquest component. Els betacarotens són precursors de la vitamina A.

El betacarotè és un carotenoide. Es tracta d'un pigment vegetal que, una vegada ingerit, es transforma en el fetge i en l'intestí prim en vitamina A. És un component antioxidant que afavoreix la no aparició del càncer, especialment el de pulmó, boca i estómac. També s'ha demostrat que prevé l'aparició de malalties del cor. A més, com que es transforma en vitamina A, resulta una manera adequada de beneficiar-se de les propietats d'aquesta vitamina, sense el perill d'intoxicació que pot suposar una sobreingestió de la mateixa. Un excés de betacarotè porta a un estat de hipercarotenodèrmia, que es caracteritza per una coloració grogosa de la pell, que és innòcua i desapareix sense seqüeles quan es deixa d'ingerir aliments rics en betacarotens entre estos mencionaríem els següents: la verdolaga (Portulaca oleracea L.); la pastanaga (Daucus carota L.), els créixens (Nasturtium officinale R. BR), la borratja (Borago officinalis L.), l'alfàbrega (Ocimum basilicum L.), la carabassa (Cucurbita pepo L.), el tomàquet (Lycopersicon esculentum MILLER), el coriandre (Coriandrum sativum L.), els espàrrecs (Asparagus officinalis L.), la dent de lleó (Taraxacum officinale Weber), etc. A més dels betacarotens, la seva riquesa en clorofil·la també contribueix a realçar les seves propietats anticancerígenes. És especialment interessant ingerir el seu suc per a aprofitar-nos d'aquesta propietats.

espinacs

Foto de Spinacia oleracea

Pel seu alt contingut en aigua, superior al 92% i amb els seus 22 Kcal per cada 100 gr. (16 quan estan bullides) resulten molt adequades en dietes d'aprimament, sempre que les combinem amb els aliments adequats que no els aporten el seu contingut calòric particular. En aquest sentit, per a aprofitar millor les seves propietats, la millor manera de fer-ho és menjar-les crues en amanida, quan són ben tendres, encara que cal fer-ho a diari i amb dosis petites, per a evitar l'acumulació d'àcid oxàlic (veure explicació més avall). És un aliment fàcilment digerible i ric en fibres, per la qual cosa resulta útil per a evitar el restrenyiment. Són riques en vitamines A, B, C i E, potassi, calci i fòsfor.

Pel seu alt contingut en zinc i àcid fòlic resulten molt adequades per a l'embaràs, considerant que aquests elements són necessaris perquè el part es porta a davant amb normalitat. El primer, entre altres propietats intervé en la formació dels ossos; el segon, prevé l'aparició de defectes del tub neural, com l'espina bífida, La ingestió habitual d'aquest aliment cobreix les necessitats d'aquests dos, sense tenir que recórrer a complements que, en cas d'abusar d'ells, poden resultar tòxics. A més, el zinc, és un mineral molt relacionat amb el tema de l'embaràs, atès que la seva deficiència provoca que l'esperma masculina tingui pocs espermatozoides.

És una planta rica en ferro, per la qual cosa resulta molt adequada per a combatre l'anèmia. Respecte a aquest tema hem de comentar que la llegenda de "Poyepe" esta justificada a mitges, ja que els espinacs, encara que són rics en aquest element, no són les plantes que més en posseeixen. Entre aquests tindríem altres hortalisses, com les albergínies, (Solanum melongena L.), llegums, com les mongetes (Phaseolus) i cereals, com l'avena (Avena sativa L.), a més d'altres moltes herbes, de les que podem aconseguir el ferro per mitjà d'infusions. La planta més rica en ferro és el pixallits o dent de lleó (Taraxacum officinale), el qual el podem menjar fresc en amanides com una verdura més o a través d'infusions. Sobre aquest tema hi ha una forta discussió, perquè alguns dietistes creuen que l'àcid oxàlic que contenen impedeix l'absorció d'aquest mineral, per la qual cosa el seu consum no té cap repercussió en el tractament de l'anèmia.

Per la seva riquesa en àcid no saturats, oleic, linoleic i alfalinoleic, són molt adequades per a l'aparell circulatori, donada la seva capacitat per a eliminar colesterol i fluidificar les artèries a l'impedir la formació de plaques en les artèries que són les causants de l'arteriosclerosi. Aquests mateixos àcids contribueixen a disminuir la hipertensió i evitar els atacs al cor.

A pesar de les moltes propietats d'aquest aliment, s'han d'abstenir de menjar-ne les persones afectades de malalties reumàtiques o de ronyói, en tot cas no convé consumir-les en excés fins i tot sense presentar aquests símptomes. La raó es troba en la seva riquesa en àcid oxàlic que es combina amb altres minerals, especialment magnesi, potassi i ferro, per a formar oxalats. Aquests es dipositen en les articulacions en forma de cristalls i danyen els teixits, empitjorant els símptomes de malalties com la gota, el reuma, l'artritis, etc. D'igual manera els oxalats poden produir pedres en el ronyó, per la qual cosa aquesta planta no és en absolut recomanable per a aquelles persones que han sofert atacs de càlculs renals o atacs de pedra de ronyó. A més, un consum exagerat de plantes riques en oxalats, pot impedir l'absorció d'altres minerals necessaris per a la salut, especialment el calci. Una manera d'evitar l'absorció de la major part d'aquest àcid és menjar-les bullides, i canviar-les l'aigua quan estiguin a meitat coure. D'aquesta manera eliminarem part de l'àcid que contenen.

Composició dels espinacs

Composició dels espinacs per cada 100 gr.
Crus verds Bullits
Aigua 92, 2g 94,5 g
Energia 22 Kcal 16 Kcal
Greix 0, 30 g 0,2 g
Proteïna 2, 20 gr. 1,7 gr.
Hidrats de carboni 3, 90 g 2, 8 g
Fibra 2, 8 g 2 g
Potassi 449 mg 285 mg
Calci 210 mg 158 mg
Fòsfor 28 mg 18 mg
Sodi 21 mg 14 mg
Magnesi 11 mg 7 mg
Ferro 1,5 mg 0,8 mg
Zinc 0,17 mg 0,11 mg
Vitamina C 130 mg 65 mg
Vitamina B2 0,09 mg 0,09 mg
Vitamina B6 0, 153 mg 0, 248 mg
Vitamina A 9900 IU 8200 IU
Vitamina E 1, 7 mg ----
Àcid fòlic 159 mcg 73 mcg
Niacina 0, 67 mg 0,43 mg


Més informacióal llistat superior.

Altres artícles d' interés

El material que aquí es traballa té caràcter informatiu. En cas de dubtes, s'ha de consultar al facultatiu.
"Botanical-online" no es fa responsable dels perjudicis soferts per l'automedicació.