Orquidàcies

Característiques de la família de les orquidàcies

Ophrys bertolonii Moretti

La família de les orquidàcies és la més nombrosa de les fanerògames. Comprèn unes 25000 espècies de plantes escampades per tot el món. En tenim de moltes menes, des d’algunes que viuen damunt d’altres plantes, fonamentalment damunt dels arbres -epífits-; altres que són lianes o senzillament són plantes terrestres. Algunes espècies són sapròfites -sense clorofil·la- i s’alimenten del humus vegetal on viuen.

El seu nom científic procedeix del grec Orchis, que vol dir testicle i fa referència a la forma dels seus tubercles radicals. És una família que, especialment en les zones tropicals, produeix flors molt grans i vistoses.

Es considera la família més moderna i evolucionada de totes les fanerògames, doncs ha evolucionat per aconseguir que la seves flor tinguin l’aspecte del insectes que les pol·linitzen, abelles i abellots fonamentalment. Donada la bellesa de les flors, els exemplars tropicals són plantes molt estimades en floristeria.

En la Mediterrània i l’Atlàntic contem amb la presència de espècies que passen inadvertides a simple vista per la seva mesura, però, quan les miren de més a prop, ens adonem de tota la seva bellesa i complexitat floral comparable als grans representants tropicals.

Fulles (1): enteres, paral.lelinèrvies, normalment en dos fileres o en espiral al voltant de la tija. Les espècies saprofites tenen les fulles reduïdes a escames.	Orchis fusca

Tiges (2): erectes, moltes vegades enfiladisses.

Flors: Zigomorfes (amb un sol pla de simetria) disposades en espigues i amb dos verticils de segments periàntics.

Periant extern (3): 3 peces normalment acolorits d’ aspecte sepaloide.	Cymbidium giganteum

Periant intern (4): 3 peces. 2 semblants als del periant extern i un altre completament diferent: el label (5), normalment acolorit, pelut, sencer o lobulat, formant una bossa o pla, convex o còncau, dirigit generalment cap avall, i amb l’aspecte d’un insecte, ple de complexos dibuixos.
Estams: 1 o 2, soldats amb l’estil formant el ginostem. El pol.len agrupats en dues masses compactes o pol·linis, molt enganxosos. Fruit (5): càpsula dehiscent	Estil: 1 i 3 estigmes. El central s’ha transformat en el rostel que separa els pol·linis dels dos estigmes laterals i impedeix l’autopol·linització.