Olivera

(Olea europaea L.)

L'OLIVERA

Característiques de l'olivera (Olea europaea L.)

L'olivera (Olea europea var. europaea) és un arbre de la família de les oleàcies que pot arribar a mesurar uns 15 m d'alçada. Posseeix un tronc erecte de color gris clar, ple de protuberàncies i fissures, especialment a mesura que es fa major, ja que de jovençà sol tenir l'escorça llisa. Destaca el seu gros cep. Les seves fulles són oposades, lanceolades, de fins a uns 8 cm de longitud per un parell d'amplària i de curt pecíol. Són blanquinoses pel revés, com a conseqüència de la densa pubescència que les cobreix i que té com a objectiu protegir-la del fred a l'hivern i de la calor a l'estiu. Pel anvers tenen un color verd brillant.

olivera

Les flors són molt petites i estan reunides en inflorescències. Presenten quatre pètals de color blanquinós i una forta fragància. Els seus fruits són les olives, que són drupes de forma ovoide, en l'interior de les quals apareix un sol os. Presenten mesures diferents, segons la varietat, encara que solen oscil·lar entre 1,5 i 3 cm. Al principi són de color verd, però, a mesura que maduren, es tornen negres.

flors olivera

Apareix com a arbre cultivat en pràcticament totes les regions de clima mediterrani amb exposició assolellada, lliure de gelades. Aquesta distribució compren tant zones de països europeus, com Espanya, Grècia o Itàlia, per exemple, o altres països no europeus que presenten un clima semblant com Austràlia, Xile o Perú.

ullastre
Detall d'un ullastre nascut espontàniament a partir d'una oliva soterrada en el sòl

L'olivera cultivada procedeix de l'ullastre o olivera silvestre que es pot veure fàcilment en exemplars no cultivats nascuts a partir d'olives que no han sigut empeltades. L'ullastre (Olea europea var. sylvestris) es diferència de l'espècie cultivada pel seu aspecte més arbustiu, per la presència d'espines en les seves branques, per els seves fulles i els seus fruits més petits. Degudament empeltat es converteix en una espècie cultivada adquirint l'aspecte d'aquesta. D'igual manera, l'olivera cultivada, si es deixa sense treballar, amb el temps, també pot adquirir l'aspecte de l'ullastre.

Un arbre molt arrelat en la cultura mediterrània

L'olivera constitueix un dels cultius tradicionals més antics de l'Europa temperada i càlida. Resulta molt difícil precisar el lloc exacte on es va cultivar per primera vegada, i, encara que les investigacions pareixen suggerir que els seus orígens caldria buscar-los 4000 anys a.C. en l'antiga Mesopotàmia, que coincideix políticament, més o menys, amb les actuals nacions d'Iran i Síria, la veritat és que hi ha referències històriques del seu cultiu en la majoria de cultures del Pròxim Orient i Mediterrani Oriental.

Apareix amb freqüència en els monuments egipcis, com la tomba de Tutankhamon on es van trobar figures de corones fetes amb les seves branques. Recordem, dins de la cultura jueva, l'episodi de la crucifixió que va ser portat a terme en un camp d'oliveres o la importància del seu oli dins de la litúrgia religiosa. Els grecs, que al costat dels fenicis van ser responsables de l'expansió d'aquest cultiu en la Península Ibèrica, li van donar una importància capital, considerant-lo un arbre sagrat i màgic. La ciutat d'Atenes estava completament decorada amb jardins on l'olivera era la planta principal i on ningú podia tallar-los o ferir-los sense sofrir la pena del desterrament. Recordem com premiaven als vencedors en les Olimpíades amb una corona realitzada amb les seves fulles. Aquesta mateixa veneració va ser continuada pels Romans i pels pobles successors que van convertir aquesta planta,no sols en un símbol de pau i fertilitat, sinó en un cultiu fonamental del poble mediterrani.

Característiques Floració, fructificació Plantació
Poda Adobs Feines de recollida
Varietats d'oliva Recollida de les olives malalties i plagues Al molí
Varietats d'oli Propietats medicinals de l'olivera

punto rojo Més informació sobre plantes al llistat superior.

Altres artícles d' interés

El material que aquí es traballa té caràcter informatiu. En cas de dubtes, s'ha de consultar al facultatiu.
"Botanical-online" no es fa responsable dels perjudicis soferts per l'automedicació.