Carabassa

Continguts

1 (Cucurbita pepo L.)
2 PROPIETATS MEDICINALS DE LA CARABASSA

**(Cucurbita pepo L.)**

PROPIETATS MEDICINALS DE LA CARABASSA

Característiques de la carabassa

Nom vulgar: Carabassa

Nombre científic: Cucurbita pepo L.

Família: Cucurbitàcies

Hàbitat: Planta originària d’Amèrica Central i cultivada en molts llocs del món.

Característiques: Herba anual reptant de la família de les cucurbitàcies de fins a 10 m. de longitud. Tiges hirsutes, acanalades. Fulles cordades lobulades. unisexuals de fins a 10 cm. amb el calze unit a la corol·la; les masculines amb els estams soldats en columna. Fruit molt variable (carabassa o carbassó).

Detall de la planta amb la fulla, flors (masculina i femenina) i fruit

Detall fulla Cucurbita pepo L.

Detall flor Cucurbita pepo L.

Detall fruit Cucurbita pepo L.

Components actius:

· Aminoàcids: alanina, arginina,cucurbitina, cistina, glicina, histidina, isoleucina, lisina (Fruits i llavors)

· Àcids: linoleïc, aspàrtic, oleïc i palmític (Flors, fruits i llavors)

· Vitamines: Vitamina A i B (Niacina, Tiamina) – Flors, fruits i llavors.

· Greixos: lecitina (llavors)

· Fibres (fruits i llavors)

· Minerals: calci, cobalt, bor, magnesi, zinc, potassi, ferro…(fruits)

· Sucres: sacarosa.

Propietats medicinals de la carabassa

ÚS INTERN

Vermífug y tenífug: Per a eliminar els cucs intestinals i durant molt de temps per a eliminar la tènia. Aquí influeix l’aminoàcid cucurbitina. En el primer cas poden menjar-se les llavors sense corfa a voluntat. Per a expulsar la tènia es recomana picar 50 gr. de llavors fresques, barrejar-les amb sucre o mel i amb aigua. Menjar la barreja com a únic àpat del dia, repartit en tres porcions corresponents al desdejuni, berenar i sopar. Després d’una hores de repòs, s’han de controlar les deposicions per a veure si s’ha expulsat el paràsit. En cas de no haver-ho fet, repetir el tractament un altre dia. La ingestió de les llavors, pel seu contingut en àcid salicílic, resulta molt interessant per afavorir la no apararició de malalties reumàtiques.

Laxant: afavorix el transit intestinal amb l’avantatge de no ser irritant per a l’aparell digestiu (Veure la carabassa com aliment)

Anti-prostática: Els últims estudis pareixen suggerir que és efectiva si es combina amb l’extracte lipofílic de la palmera “Serenoa repens“en el tractament de la inflamació benigna de la pròstata. Al disminuir la inflamació fa que esta glàndula no pressioni la uretra, per la qual cosa facilita l’expulsió de l’orina.

ÚS EXTERN

Emolient: Per a eliminar les asprors de la pell: els grans, taques, pigues, etc. (aplicació nocturna de màscares realitzades amb polpa de carabassa)

Cremades: Aplicant el tractament anterior sobre una cremada, afavoreix la cicatrització de la mateixa.

ALTRES USOS

Ens trobem amb un aliment que posseix un gran valor diürètic, pel seu alt contingut en fibres i el seu escàs poder calorífic, sent molt aconsellable el seu ús en casos d’obesitat i restrenyiment. És molt ric en vitamina A i també conté vitamina C.

És molt rica en aminoàcids la contribució del qual a la salut pot ser la següent:

La presència de l’alanina contribueix a la síntesi de les proteïnes. L’arginina intervé en el creixement dels músculs i en la reparació de les ferides. L’àcid aspàrtic és molt útil en l’eliminació de l’amoníac. La glicina afavorix el sistema immunitari. L’histidina és un estimulant i vasodilatador, per la qual cosa és aconsellable menjar esta planta en casos de pressió arterial alta. La isoleucina és necessària per a assolir un creixement adequat i la lisina intervé també en el creixement i en la formació de les hormones i anticossos .

Es pot menjar de moltes maneres: en forma de confitura (no molt aconsellable per a dietes d’aprimament), mesclada amb altres verdures, al forn, en puré etc. Resulta també interessant menjar els carbassons, pel seu alt contingut en vitamina A i potassi.