Garric

(Quercus coccifera)

PROPIETATS MEDICINALS DEL GARRIC

garric

Detall de la planta amb els fruits
(Autor: Daniel M. Bou)

camera

Característiques del garric

Nom vulgar: Garric

Nom científic: Quercus coccifera

Família: fagàcies

Hàbitat: És l'espècie fonamental de les garrigues.

Característiques: Arbust perennifoli de fins a 2 m. Tiges d'un color grisenc. Fulles enteres o una mica dentades d' un verd amb el marge espinós. Les fulles joves presenten un verd més clar i el revers pubescent. El fruit és una núcula (aglà), més arrodonida que l resta de quercus i amb la cúpula escamosa, la maduració del qual es produeix al segon any. També és molt curiós la presència d' una mena de boles (agalles) que el mateix arbre produeix perquè els insectes deposin els ous en elles i no afectin les seves parts vegetals

Components actius: Tanins (àcid cuercitànic, elàgic, gàlic) greixos, fècules, sucres etc.

Propietats del garric

Constitueix uns dels millors astringents, com la resta d' arbres de la seva família - quercus (roures)

a) Medicinals:

ÚS INTERN

Astringents: Emprarem l'escorça dels arbres joves, encara que també es poden emprar les agalles i les fulles. Totes aquestes parts tenen propietats astringents.

Diarrea: Infusió durant 10 minuts de 10 gr. d'escorça en mig litre d'aigua. Prendrem una tassa desprès de cadascun dels tres àpats diàris.

Hemorroides (morenes): Emprar la mateixa infusió mencionada anteriorment.

Hemorràgies de qualsevol tipus i malalties que afecten al aparell sexual femení, metritis (inflamacions de l'úter), fibromes uterins, leucorrea i blennorràgia: Decocció d'unes fulles seques per litre d' aigua. Tres tasses al dia.

ÚS EXTERN

Donat el caràcter irritant per l'estómac del tipus de tanins continguts en aquesta planta (àcid cuercitànic), es preferible fer un ús extern.

Antisèptiques:

- La mateixa decocció vista anteriorment es pot emprar per glopejos bucals contra la piorrea i la gingivitis

- Per tractar les hemorroides i fissures anals, decocció durant 35 minuts de un bon grapat d' escorça seca. Aquesta decocció també es por emprar per efectuar rentats per tractar malalties sexuals femenines com la leucorrea i blennorràgia.

- Penellons: Emprar la decocció anterior.

Antiinflamatòries: aplicarem una cataplasma amb el suc extret d'aglans matxucats per disminuir les inflamacions.


d) Altres:

Alimentàries: Els fruits (aglans) constitueixen un bon aliment pel bestiar porcí. També son comestibles a nivell humà, encara que tenen un gust amarg i aspre.


Recol·lecció i conservació:
L'escorça serà recollida en primavera, en arbres de 15 a 20 anys d'edat. Els aglans a finals d'estiu o començament de la tardor.

Més informació sobre plantes al llistat superior.

Altres artícles d' interés

El material que aquí es traballa té caràcter informatiu. En cas de dubtes, s'ha de consultar al facultatiu.
"Botanical-online" no es fa responsable dels perjudicis soferts per l'automedicació.