Propietats de la flor d’aranya

PROPIETATS MEDICINALS DE LA FLOR D’ARANYA (Nigella Damascena L.)

flor d'aranya

Detall de la planta amb les flors

(Autor: Daniel M. Bou)

camera

Característiques de la flor d’aranya

Nom vulgar: Flor d’ aranya, ermità, estel de camp.

Nom científic: Nigella Damascena L.

Família. Ranunculàcies

Hàbitat: En sembrats i llocs secs mediterranis. Es cultiva en altres contrades més fredes com a planta de jardí.

Característiques: Herba anual de la família de les ranunculàcies de fins a 30 cm d’alçada. Tiges erectes, quelcom llenyoses. Fulles dividides en molts segments linears. Flors solitàries de color blavós d’ uns 3 cm. sobre un involucre de fulles semblants a les de la tija. Fruit molt inflat.

Composició: Fonamentalment l’alcaloide damascenina i olis essencials.

Propietats medicinals de la flor d’aranya

En realitat és una planta que no hauria de figurar dins del llistat de plantes medicinals d’ús casolà. Però, degut a que fou abundantment emprada en el passat i encara ho és en alguns llocs, ens convé conèixer les seves virtuts i els seus perills. S’ha de ressaltar que, degut a la seva composició, és una planta que haurà d’emprar-se amb prudència. Encara més, si no estem prou segurs, hem de prescindir d’ella. Les dosis superiors a 2 gr. per litre d’aigua poden produir intoxicacions!!!! (Veure alcaloides)

ÚS INTERN

Hepàtica: (Especialment en els còlics de fetge.) Decocció d’1 gr. de llavors per litre d’aigua. Dues tasses al dia.)

Astringent: (Contra la diarrea) La mateixa dosi mencionada anteriorment.

Carminativa: (Expulsa els gasos del aparell digestiu) Una o dues tasses al dia de la decocció mencionada anteriorment.

Emmenagoga: (Afavoreix la menstruació, evitant els dolors.) Una tassa al dia de la decocció mencionada durant uns quants dies.

ÚS EXTERN

Vermífuga: (Expulsa els cucs del cos.) Existeix el costum en certs pobles d’introduir-la a dins d’un got d’ aigua i després posar-la al damunt del melic per expulsar els cucs intestinals.

Propietats culinàries

Les llavors d’aquesta planta ben moltes s’ha emprat i encara s’empren en alguns llocs, especialment d’Orient, com espècia, substituint al pebre i en l’elaboració del pa, perquè es pugui digerir millor.

Recol·lecció i conservació: Les llavors hauran de recollir-se a la tardor, quan estiguin ben madures. Convé guardar-les en un recipient sec i ben tancat. La planta fresca es podrà recollir a la primavera o estiu.

Més informació sobre plantes

Aquest article ha estat avalat per Montserrat Enrich - Periodista especialitzada en plantes silvestres comestibles i usos de les plantes.
Editorial
Escrit per Editorial Equip de Botanical-online encarregat de la redacció de continguts

17 Desembre, 2023

Altres articles d'interès

El material que aquí es traballa té caràcter informatiu. En cas de dubtes, s'ha de consultar al facultatiu.
"Botanical-online" no es fa responsable dels perjudicis soferts per l'automedicació.