Propietats del l’aranyoner

PROPIETATS MEDICINALS DE L’ARANYONER

ARANYONER

Detall de la planta amb les flors i els fruits

CAMERA

Característiques de l’aranyoner

Nom vulgar: Aranyoner

Nom científic: Prunus spinosa L.

Família: Rosàcies

Hàbitat: En tanques, ribassos i marges dels boscos no eixuts.

Característiques: Arbust perenne de la família de les rosàcies de fins a 2.5 m. Tiges nombroses d’escorça negrosa amb els branquillons jovents pubescents. Fulles de contorn serrat. Flors blanques, generalment en parelles al llarg de les branques floríferes. Fruit en baia, negre blavós.

Components:

– Àcids: cafeic, -diürètic, hepatoprotector, vulnerari, ferúlic (Planta)- anticancerigen, antioxidant, inmunoestimulant, vasodilatador.

– Pectina (Fruit) antidiarreic, antitumoral, bactericida, antiulcéric

– Quercitrina: quercitina (Flor) antitumoral, hipoglicèmic, vasodilatador

– Rutina (Flor) antiulceric, anticancerigen, antihemorroïdal, antiinflamatori, hipocolesterolèmic, hipotensiu

– Taní (Fruit) Antidiarreic, antitumoral, antioxidant, antihipertensiu

Amigdalina (Flor) cianogenètic, tòxic

Propietats de l’aranyoner

ÚS INTERN

Astringent: Molt útil per a detenir la diarrea. La seva acció es deu a la influència de la pectina i la rutina, que també exerceixen un efecte relaxant en les inflamacions estomacals. (Cocció dels fruits. Beure la quantitat que es desitgi). En les inflamacions del recte, resulten alleugeridores les lavatives realitzades amb la decocció durant uns 9 minuts d’uns 12 gr. d’escorça seca per got d’aigua.

Laxant: Una infusió realitzada amb les flors durant uns 8 minuts té un efecte lleugerament laxant.

Menopausa: La mateixa infusió de mitja culleradeta de flors seques per got d’aigua durant uns 3 minuts resulta útil en els trastorns produïts per la menopausa tant físics com psíquics i entre els quals podríem mencionar les sufocacions, palpitacions, enrogiment de la pell, eriçons o els mateixos desarreglaments del període entre els primers; o les depressions, l’insomni o el desinterès general entre els segones.

Depuratiu: Les flors, riques en rutina i quercitina, tenen un poder depuratiu de la sang, sent molt adequades per al tractament de les malalties reumàtiques i també ajuden a prevenir la formació de tumors. (Consulti els valors antitumorals de molts dels seus components) Ajuden a eliminar l’excés de líquids pel que són diürètiques i particularment indicades en els tractaments contra l’obesitat i per a calmar les inflamacions de les vies urinàries, per la qual cosa resulten molt útils en el dolor dels càlculs nefrítics o càlculs de ronyó. (Infusió d’una cullerada de flors per got d’aigua durant uns 10 minuts

Pell: També contra les malalties de la pell, com els grans, canelles, o dermatosi de qualsevol tipus resulta útil prendre un parell de tasses diàries amb la decocció durant 10 minuts d’1 parell de culleradetes de flors per mig litre d’aigua.

Antidiabetis: Les decoccions de fulles i escorça constitueixen un bon remei contra l’excés de sucre en la sang.

ALTRES USOS

Patxaran: Els fruits de l’aranyoner constitueixen la base per a l’elaboració del patxaran, una beguda alcohòlica que es prepara macerant els fruits en alcohol etílic. A la barreja se li afegeix anís i sucre per a donar-li aroma i contrarestar l’aspror dels fruits. En les preparacions casolanes també es poden afegir altres elements vegetals que li donen el toc personal final. Pres amb moderació resulta estomacal i vigoritzant, si bé per tractar-se d’una preparació amb alt contingut alcohòlic no convé abusar de la mateixa.

Melmelades: Els fruits també s’utilitzen per a confeccionar melmelades. Cal afegir prou sucre perquè el seu sabor resulti agradable.

Fusta: Té una fusta molt forta i molt resistent a la humitat. Tradicionalment s’ha utilitzat en el camp per a la construcció de garrots o gaiatos, inclòs per a l’elaboració de rasclets

Jardineria: Cultivo

Recol·lecció i conservació: Les flors s’hauran de recollir a la primavera, els fruits a la tardor; l’escorça i les fulles es poden aconseguir en qualsevol de les dues estacions mencionades. Tots ells han d’assecar-se en un lloc ombrejat i guardar-se en recipients en un lloc sec.

Més informació sobre plantes

Aquest article ha estat avalat per Vicente Martínez Centelles - Fundador del web i director. Professor de ciències naturals, expert en plantes, remeis naturals i fotografia botànica.
Editorial
Escrit per Editorial Equip de Botanical-online encarregat de la redacció de continguts

22 Novembre, 2023

Altres articles d'interès

El material que aquí es traballa té caràcter informatiu. En cas de dubtes, s'ha de consultar al facultatiu.
"Botanical-online" no es fa responsable dels perjudicis soferts per l'automedicació.