Dent de lleó

(Taraxacum officinale Weber)

PROPIETATS MEDICINALS DE LA DENT DE LLEÓ

Característiques de la dent de lleó

Nom vulgar: Dent de lleó, pixallits

dent de lleó

Aspecte general de la planta

càmera

Nom científic: Taraxacum officinale Weber

Família: Compostes

Hàbitat: En camps conreats, vores dels camins i herbassars. La planta comença a conrear-se en alguns llocs com a verdura. Les rosetes de les varietats conreades són molt més grans poden arribar fins als 50 cm. de diàmetre.

Característiques: Planta perenne molt variable de fins a 40 cm d'alçada. Tiges que sostenen les flors sense fulles. Fulles bassals en roseta, que varien bastant des de enteres fins a dividides en lòbuls triangulars i amb el pecíol habitualment amb ales. Capítols grocs de fins a 6 cm. amb llargues lígules i bràctees ben marcades; les exteriors corbades cap enrera.

Components actius:

Oli essencial, alcaloides (Taraxina), asparagina, tanins, vitamines B i C, inulina, colina, levulina, sacarosa, taraxecina y taraxacerina, gluten, saponines, potassi, cautxú- en el làtex.

Propietats de la dent de lleó

a) Medicinals:

Hepàtic: És un bon estimulant de la funció hepàtica i biliar, essent molt útil en aquells casos en que es presenta hepatitis. (Decocció de 100 gr. d'arrels en litre i mig d'aigua. Prendre 3 tasses al dia)

Diürètic: És una de les plantes que estimula més la producció d'orina, fins al punt que un dels seus noms vulgars és pixallits. Per això, és molt adequat en aquells casos en els que resulta interessant eliminar aigua -hidropèsia i obesitat- o quant és molt important eliminar toxines de la sant - colesterol, àcid úric, diabetis, cel·lulitis, etc, i afavorir l'expulsió de pedres al ronyó (Infusió de les fulles seques. Prendre 3 tasses al dia. La mateixa infusió també es por realitzar amb la barreja de fulles més arrels)

Aperitiva: A banda de les seves propietats diürètiques, constitueix una planta silvestre comestible amb propietats aperitives molt destacades, quan es pren combinada amb altres verdures o plantes silvestres en amanides. Els capolls florals, abans d'obrir, i preparats en vinagre resulten deliciosos i obren també la gana. Indicada en casos d'inapetència o trastorns alimentaris com l'anorèxia.

Laxant: Constitueix un bon remei pel restrenyiment, donat que es tracta d'un laxant suau (5 gr. al dia d' extracte fluid)

Pell: Aplicat en forma d'emplastre, realitzat amb les fulles tendres matxucades, ens ajuda a cicatritzar les afeccions de la pell, com ferides, o nafres,

Varius i hemorroides: També la seva riquesa en tanins la converteix en una bona amiga, amb propietats calmants i relaxants dels problemes circulatoris perifèrics (Banys locals amb la decocció de tota la planta)

Caiguda del cabell: Pel seu contingut en sílice resulta adequada per a mantenir el cabell en bon estat. (Infusió d'una cullerada petita de planta seca per tassa d'aigua. Prendre una tassa al dia)

b) Alimentàries:

El dent de lleó es pot menjar com una verdura fresca més en amanides, aportant, a més de les vitamines, totes les propietats vistes anteriorment, especialment les diürètiques. Hem d'afegir que dona a les amanides un toc de gust amarg molt interessant, especialment quant la barregem amb altres herbes, com els creixens, per exemple.

Resulta molt nutritiu barrejar aquesta herba amb altres plantes de propietats depuratives similars, com l'api, la ceba o la pastanaga. Es poden preparar amb totes elles un brou que conté moltes vitamines i té un gran valor depuratiu.

En els herbolaris i botigues de dietètica es poden comprar sucs d' aquesta planta que resulten ideals per realitzar cures de primavera.

Substitutiu del cafè:

Amb les arrels del dent de lleó, torrades i moltes, es pot realitzar un bon substitutiu del cafè, suficientment bo però sense els inconvenients que presenta la beguda original.

Recol·lecció i conservació: La primavera és la millor estació de l'any per recollir les fulles que s'hauran d'assecar i guardar-se en un saquet de roba. Les arrels hauran de recollir-se a la tardor o a finals d'estiu. Hauran d'assecar-se i conservar-se en un recipient hermètic i sec.

Més informació sobre plantes al llistat superior.

Altres artícles d' interés

El material que aquí es traballa té caràcter informatiu. En cas de dubtes, s'ha de consultar al facultatiu.
"Botanical-online" no es fa responsable dels perjudicis soferts per l'automedicació.