Taronger

(Citrus sinensis (L.) Osbeck)

PROPIETATS MEDICINALS DEL TARONGER

Característiques del taronger

Nom vulgar: Taronger

taronger

Detall de la planta amb el fruit

càmera

Nom científic: Citrus sinensis (L.) Osbeck; Citrus aurantium var. sinensis; Citrus bigardia Riss.

Família: Rutàcies

Hàbitat: Originari del sud-est d'Àsia, va estar domesticat en Xina i es amplament conreat com a arbre ornamental i alimentari en els països mediterranis.

Característiques: Arbre perenne de la família de les rutàcies de fins a 10 metres d'alçada amb la capçada molt arrodonida. Tiges lleugerament espinoses. Fulles coriàcies, el·líptiques o el·lipticolanceol·lades, agudes i amb el pecíol d'ales estretes. Flors de color blanc molt perfumades, amb 5 pètals i nombrosos estams. El fruit (la taronja) es un hesperidi amb l'escorça força llisa i sabor dolç o agre, no amarg (Veure detall del fruit)

Components actius:

Hesperidina

Pectina

Àcids: àcid acètic (tota la planta) ascòrbic, cítric, ferúlic, glutamínic, linoleic, oxàlic, serina, etc. (Fruit)

Aminoàcids: arginina, asparagina, histidina, prolina (fruit)

Alcaloides: betaïna (fruit)

Sucres: fructosa, galactosa, glucosa, sacarosa (fruit)

Essències: limonena (fruit)

Vitamines: Rivoflavina (B2), tiamina (B1) carotina (A), B6, Àcid ascòrbic (C) (fruit)

Minerals i metalls: Alumini, calci, bari,cadmi, coure, crom, ferro, magnesi, fòsfor, potassi, sodi, zinc (fruit)

Proteïnes

Propietats del taronger

a) Medicinals:

ÚS INTERN

Tranquil·litzants: les fulles en infusió per a problemes nerviosos (Infusió durant 5 minuts de dos fulles per tassa) amb les flors de les taronges amargues es prepara l' aigua de tarongina o aigua del Carme, que s'utilitza com a sedant per facilitar el somni i reanimar en casos de defalliment, palpitacions cardíaques, etc. La infusió vista anteriorment es port suplir amb flors de taronger dolç

Estomacal: S'utilitzaran les flors del taronger per combatre els espasmes estomacals (6 flors per tassa d'aigua en infusió durant 3 minuts. Prendre 3 o 4 tasses per dia. També s'utilitzarà l'escorça, encara que en aquest cas es millor l'escorça de taronja amarga (Decocció de 60 gr. per litre d' aigua durant ¼ d'hora. Prendre després del àpats.)

Carminativa: Per a expulsar el gasos intestinals (La mateixa decocció vista anteriorment)

Antifebrífugues: Per a rebaixar la febre (Prendre la taronja sencera matxucada amb la pell i macerada amb sucre dins d' un got d' aigua bullint.)

USOS ALIMENTARIS

Les taronges constitueixen un aliment molt adequat pel seu al valor en vitamines (especialment vitamina C amb una mitjana de 53 mg per cada 100gr.) que les converteixen en un dels millors aliments antiescorbútics. També poseeixen una gran quantitat de sucres, especialment molt riques en fructosa, fàcilment assimilable pel organisme, per la qual cosa pot ser menjada pels diabètics. Amb un gran contingut en sals minerals, entre les quals destaca el potassi, tenen un gran valor dïurètic. El seu contingut en calories -unes 47 per cada 100 gr.- permet la seva ingesta en casos d'obesitat. Constitueix una bona font de calci- 40 mg per cada 100 gr.

Recol·lección i conservació: Les taronges es recolliran a l'hivern. Les fulles i les flors en primavera. Les flors s'hauran d'assecar esteses. Les fulles es recolliran en primavera i es guardaran, al igual que les flors, en un lloc sec i obscur.

Més informació sobre plantes al llistat superior.

Altres artícles d' interés

El material que aquí es traballa té caràcter informatiu. En cas de dubtes, s'ha de consultar al facultatiu.
"Botanical-online" no es fa responsable dels perjudicis soferts per l'automedicació.