Nom científic: Digitalis obscura L.	Digitalis obscura L. Daniel Martínez Bou
Família: Escrofulariàcies.
Hàbitat: Europa mediterrània. . Creix en llocs rocosos secs.
Principis actius: Glucňsids cardiotňnics (digitoxigenina, digoxigenina i gitoxigenina)
Parts actives: Tota la planta.
Usos : S'ha utilitzat en medicina com cardiotónic. En medicina popular encara que ja no s'utilitza actualment, s' utilitza com diürčtic i cardiotňnic, afavorint la regulació del pols cardíac, tant en casos d'arítmia com en ritmes massa pausats o rŕpids. Ha d'evitar-se este ús per tractar-se d'una planta perillosa amb poc marge d'ús.
Toxicitat: Alta. Els enverinaments s'han produďt al mastegar les fulles o les tiges d'aquesta planta, o ingerir les llavors. Símptomes: Problemes digestius amb mal de panxa, vòmits, dificultat respiratňria, febre, cansament general, hipotčrmia, vertigen, alteració de la visió, disminució del pols i aturada cardíaca.