Te verd- Camellia sinensis

PROPIETATS MEDICINALS DEL TE VERD

Característiques del te verd

Nom vulgar: Te

te verdDetall de la planta

Nom científic: Camellia sinensis (L.) Kuntze, Thea sinensis.

Família: Teàcies

Hàbitat: Originària del sud de Xina, apareix cultivada en forma d’arbustos de fins a uns 2,5 m, en les zones altes d’Àsia i Xina amb un clima càlid i humit.

Característiques: Arbre perennifoli de la família de les Teàcies de fins a 9 m. d’alçada. Fulles lanceolades o el·líptics de pecíol curt, d’entre 5-6 cm per uns 2,5 cm; les joves piloses; les adultes glabres. Flors solitàries, o aparionades en les axil·les dels fulles, blanques o de color crema, que pengen de pecíols curts. Fruit en càpsula amb una sola llavor. La varietat Camellia sinensis assamica, de l’Índia, presenta fulles més llargues i te una alçada superior a la varietat xinesa Camellia sinensis sinensis.

Components actius:

Els principals components són:

  • Aminoàcids: teanina, valina, arginina, aspargina, glicina, leucina, niacina lisina, histidina
  • Àcids: Ascòrbic (Vitamina C), nicotínic (Vitamina B) (fulla); cafeíc, clorogènic, cinàmic, fenilacètic, gàl·lic, màlic, oxàlic (fulles) làuric, linoleic (llavors)
  • Alcaloides: Cafeïna (fulles i, sobretot, en els brots tendres) i teobromina (fulles)
  • Pectines (fulla)
  • Quercetina
  • Rutina
  • Polifenols: catequines: epicatequina, epicatequina gàlata, epigalocatequina gàlata (fulla)
  • Carvacrol, geraniol
  • Greixos (fulla)
  • Fibres (fulla)
  • Minerals: sofre, calci, coure, ferro, magnesi, fòsfor, potassi,

Varietats de te

Totes les varietats de te deriven de dos: la que procedeix de l’espècie xinesa Camellia sinensis sinensis i la varietat que procedeix de l’estat hindú d’Assam, Camellia sinensis assamica. A partir d’elles es produeix el que es coneix com a te negre i te verd.El primer resulta d’un procés de fermentació del fulla, mentres que el segon es talla el procés de fermentació per mitjà de la calor que destrueix l’enzim oxidant, amb lo que el producte resultant posseeix unes característiques desiguals quant a la seva composició, sabor, olor i aspecte. Al no actuar els enzims, la planta seca segueix mantenint un aspecte verd, d’aquí que se la conegui com a te verd. L’enzim oxidasa actua sobre els polifenols produint la seva oxidació i transformant-los en compostos que presenten una coloració marronosa. Aquests dos mantenen les mateixes propietats estimulants, digestives i circulatòries, però les propietats anticanceroses relacionades amb el te verd, i atribuïdes fonamentalment als polifenols, queden eliminades en el procés de fermentació a què es veu sotmès el te negre. Això fa que, des d’un punt de vista fitoterapèutic, es fa més aconsellable, utilitzar el te verd.

Propietats medicinals del te verd

ÚS INTERN

Astringent: En casos d’intestins massa proclius a una defecació excessiva, resulta útil per a detenir diarrees. En dosis baixes té un efecte beneficiós per a l’estómac.

Estimulant: Estimula lleugerament, amb la qual cosa resulta adequat en aquells estats d’ànim decaiguts o en situacions en què es requereix un esforç físic addicional. No convé abusar de preparacions molt concentrades o repetitives, perquè, en aquest cas, pot comportar a la irritació de l’aparell digestiu així com produir palpitacions cardíaques.

Antimigranya: Al constrènyer els gots sanguinis pericraneales, la cafeïna, a més de ser estimulant, alleuja els dolors de cap, resultant especialment útil en casos de migranya. Aquest component té en aquesta planta la proporció major i apareix en proporcions menors en els fulles d’altres plantes, com el cacau (Theobroma cacao L.), la cola (Cola acuminata), el cafè (Coffea arabica L.) i en les flors d’alguns cítrics com en la taronja (Citrus sinensis (L.) OSBECK) o la llima (Citrus limon (L.) BURMAN f.)

Aparell circulatori: Disminueix el colesterol, fluidifica la sang, tonifica el cor i protegeix contra l’infart de miocardi. L’histidina constitueix un antiarteroscleròtic. La teanina, un aminoàcid que només apareix en aquesta planta, compleix la mateixa funció, a més d’impedir la formació de trombes, propietat que també compleix l’eugenol. La teobromina és un vasodilatador i cardiotònic. La podem trobar, a més de en aquesta planta, amb major proporció en el cacau (Theobroma cacao L.), en la cola (Cola acuminata) i en el cafè (Coffea arabica L.), sent la proporció menor que en el té en aquesta última planta.

Anticancerós: S’ha valorat molt la importància del te verd com anticancerós. Factor que el diferencia del te negre i el fa més aconsellable per a prendre habitualment. En aquest sentit es considera que posseeix moltes propietats antioxidants que el converteixen en una autentica medicina que impedeix la formació dels càncers. Dins dels components que tenen aquestes propietats mencionarem en primer lloc les catequines i especialment l’epigalocatequina gàlata. Però, a més d’aquests flavonoides, cal mencionar altres components considerats com a inhibidors tumorals com, per exemple, la cafeïna, els aminoàcids, la quercetina i la vitamina C.

Tractament del Sida: Aquestes mateixes propietats meencionades abans podrien ser útils per al tractament de la SIDA.

Diürètic: Pel seu valor d’estimulant, s’utilitza com a diürètic en tractaments d’obesitat, a l’augmentar la micció, eliminant líquid corporal. Aquesta propietat resulta molt adequada pel tractament de malalties reumàtiques i circulatòries – colesterol, àcid úric, diabetis, cel·lulitis, etc.

Caiguda del cabell: Pel seu contingut en sílice resulta adequada per a mantenir el cabell en bon estat. (Infusió d’una cullerada petita de planta seca per tassa d’aigua. Prendre una tassa al dia)

ÚS EXTERN

Halitosi, gingivitis i càries: Per les seves propietats bacterianes és adequada per a eliminar el mal alè i protegir la boca contra les infeccions que produeixen inflamació de les genives o per guarir les úlceres de la boca (Realitzar glopeigs amb la infusió ben carregada de la planta seca. Realitzar glopeigs bucals amb la infusió mixta de té i fulles de sàlvia o de maduixa). El seu provat valor germicida és utilitzat per la indústria per a elaborar pasta dentifrícia.

ALTRES USOS

És la infusió que més s’utilitza arreu del món per davant del cafè, no solament pel seu valor medicinal sinócom a costum familiar o com una beguda social que es serveix en festes, reunions d’amics, etc. Els anglesos han fet del seu ús tota una tradició i el “tea time” constitueix una fita dins dels àpats diaris. Exportada per aquest poble a l’Índia, també alli ha esdevingut un costum d’ us diari. Combina molt bé amb galetes i amb llet, la qual no li resta cap de les seves propietats i li afegeix un sabor molt peculiar. Darrerament s’ha intentat introduir-la dins del món del jovent, barrejant-la amb begudes alcohòliques, gens recomanables al convertir aquestes barreges amb productes massa estimulants.

Toxicitat: No resulta adequat consumir te durant l’embaràs, especialment durant els primers mesos, ja que pot arribar a produir avortaments, especialment si es combina amb altres substàncies estimulants o tranquil·litzants que potencien els seus efectes.

Les propietats estimulants de la cafeïna determinen que aquesta planta no sigui aconsellada en aquells casos en què apareguin símptomes de debilitat nerviosa o alteracions cardíaques, com a palpitacions, arrítmia, insuficiència cardíaca, insomni, nervis, etc. donat que aquests símptomes poden empitjorar.

No resulta adequat consumir té en casos de problemes gàstrics, com a úlcera gàstrica, mal de panxa o vòmits.

En certes persones pot produir reaccions al·lèrgiques o problemes en el sistema nerviós o gàstric que aconsellen no utilitzar aquesta planta. De la mateixa manera, s’aconsella un ús moderat de la mateixa, ja que un sobreabús, a part de portar algun dels efectes secundaris mencionats anteriorment, pot ocasionar problemes d’addiccióa la cafeïna.

Modes de ús: En infusions del 2 al 3%. Si el que és pretén és potenciar el valor estimulant de la cafeïna és convenient realitzar una infusió en un període de temps breu entre 1,5 i 3 minuts. Mentres si el que es vol és extraure els valors astringents, és convenient prolongar la infusió durant mes temps, fins a uns 10 o 12 minuts. En el segon cas el valor estimulant de la cafeïna queda pràcticament anul·lat.

Més informació sobre plantes

Aquest article ha estat avalat per Montserrat Enrich - Periodista especialitzada en plantes silvestres comestibles i usos de les plantes.
Editorial
Escrit per Editorial Equip de Botanical-online encarregat de la redacció de continguts

17 Desembre, 2023

Altres articles d'interès

El material que aquí es traballa té caràcter informatiu. En cas de dubtes, s'ha de consultar al facultatiu.
"Botanical-online" no es fa responsable dels perjudicis soferts per l'automedicació.