PLANTES PER A L’ARTRITIS REUMATOIDE

PLANTES PER A L’ARTRITIS REUMATOIDE

L’artritis reumatoide és una malaltia crònica d’evolució imprevisible en la que es produeix la inflamació de les articulacions menors de les extremitats, afectant també a altres òrgans del cos: ossos, tendons, etc.

Símptomes

Els símptomes es produeixen intermitentment combinant moments en què es manifesta la malaltia amb altres en què no produeix cap símptoma

Símptomes articulares: dolor articular intermitent, rigidesa matutina amb sensació de membres pesats, inflamació de les articulacions amb escalfament de les mateixes, debilitat muscular i, en estats més avançats, deformacions de les articulacions (desviació cubital, dit en coll de cigne…)

Símptomes no-articulares: nòduls subcutanis, especialment en els genolls i colzes, anèmia, especialment en períodes d’atac de la malaltia, i, en alguns casos, augment de plaquetes. En casos molt avançats, inflamació de les venes (vasculitis) amb aparició d’úlceres en les mans o peus.

Causes

– Es desconeix

Fitoteràpia

Aquesta fitoteràpia és aplicable a les malalties reumàtiques en general.

L’artritis reumatoide és una malaltia que, sent crònica, com hem vist, té un pronòstic impredicible una vegada ha fet la seva aparició. Hi ha casos en què la malaltia apareix en brots intermitents al llarg de tota la vida del pacient; en altres casos els atacs es realitzen molt distanciats en el temps uns d’altres i en altres casos la malaltia no torna a remetre. La fitoteràpia aniria destinada tant a prevenir en tot el que sigui possible l’aparició de la malaltia i a afavorir les condicions de vida del pacient que la sofreix.

ÚS INTERN

Plantes depuratives

Molt adequades per a ajudar a superar els efectes desagradables que comporta l’aparició de la malaltia, especialment pel que fa a l’acumulació de líquids en les articulacions.

La majoria d’aquestes plantes produeixen un benefici depurant l’organisme a l’augmentar la micció, per la qual cosa no haurien de prendre’s en aquells casos en presència d’hipotensió arterial. Igualment la presència de tanins en moltes d’aquestes plantes pot produir molèsties intestinals i ha d’evitar-se el seu ús quan el pacient present úlcera gastrointestinal o gastritis.

Bistorta: (Polygonum bistorta L.) Decocció de 5 gr de rizoma. Prendre tres tasses al dia, fora de les menjades.

Cirerer: (Prunus padum L.) Deccoció o infusió de peduncles

Boix (Buxus sempervirens L.) Decocció d’uns trossos d’escorça seca per litre d’aigua durant un quart d’hora. Una tassa al dia, repartida en 4 preses. No prendre durant l’embaràs!!

Bruguerola (Calluna vulgaris L.) Infusió d’un grapat de summitats floríferes per tassa d’aigua durant 15 minuts. Una tassa després de les tres menjades principals.

Cua de cavall (Equisetum arvense L.) Decocció durant 30 minuts d’un bon grapat de planta seca en un litre d’aigua. Prendre 3 tasses al dia.

Ginebre (Juniperus communis L.) Decocció durant 12 minuts d’una cullerada de baies seques triturades per tassa d’aigua. Prendre 3 tasses al dia. No prendre durant l’embaràs!!

Reina dels prats (Filipendula ulmaria L.) Infusió d’una cullerada de planta seca en una tassa d’aigua calenta -sense que arribi a bullir per a no destruir l’àcid salícilic – Prendre 4 tasses al dia fora de les menjades.

Gavó espinós (Ononis spinosa L.) Decocció al 5 % de l’arrel seca. 5 tasses al dia

Maduixa (Fragaria vesca L.) Tres a quatre tasses diàries de la infusió dels fulles i les arrels

Llimoner (Citrus limonum Risso) Prendre el suc de la planta fresca a voluntat

Ortiga (Urtica dioica L.) Decocció de l’arrel seca durant 10 minuts. Prendre 3 tasses al dia. Infusió de dos cullerades de fulles secs per litre d’aigua. Prendre tres vegades al dia abans de les menjades.

Primavera (Primula officinalis Hill. = Primula veris L.) Decocció d’un grapat de flors en mig litre d’aigua. Prendre diversos gots petits al dia

Sanguinària (Paronychia kapela (Hacq.) Kerner) Infusió d’una cullerada petita de summitats floríferes. Prendre tres tasses al dia.

Saponària (Saponaria officinalis L.) Decocció de 50 gr. de fulles seques per litre d’aigua. Filtrar sense deixar reposar per a evitar que es formen toxines. Prendre 2 gots al dia

Salze (Salix alba, Salix purpurea) Decocció al 3% de l’escorça, durant un quart d’hora. Prendre tres tasses al dia

Verbena (Verbena officinalis L.) Infusió durant 15 minuts d’una cullerada de planta seca per tassa d’aigua. Prendre 3 tasses al dia. No prendre durant l’embaràs!!!

Plantes antirreumàtiques

Són aquelles que ajuden a prevenir l’aparició d’aquestes malalties perquè presenten en la seva composició components antireumàtics. Entre tots ells mencionaríem els següents:àcid ascòrbic, àcid salicílic, àcid anísic, timol, cineol, mentol, lupeol o triptòfan. Usar aquestes plantes amb freqüència constitueix una bona manera de prevenir l’aparició de malalties reumàtiques)

Plantes riques en àcid ascòrbic

Entre totes elles podríem destacar les següents:

All (Allium sativum L.) 6 gotes al dia d’extracte fluid. Menjar dents d’all.

Borratja (Borago officinalis L.) Infusió durant 30 minuts de 15 gr. de fulles secs. Prendre una tassa després de les principals menjades.

Ceba (Allium cepa L.) 3 copetes al dia de la maceració de 50 gr. de ceba picada en un litre de vi.

Col: (Brassica oleracea L.) Realitzar una decocció de mitja hora amb els elements mencionats anteriorment i prendre a discreció diverses vegades al dia.

Coriandre: (Coriandrum sativum L.) Infusions dels fruits secs, utilització dels fruits en la cuina.

Fava: (Vicia faba L.) Decocció de 10 gr. de flors seques en ¼ de litre d’aigua. Beure la quantitat que es desitgi o les baines tendres. En doble proporció de la planta tendra vista anteriorment. Prendre la quantitat que es desitgi.

Figuera (Ficus carica L.) Menjar les figues fresques o seques.

Figuera de moro (Opuntia ficus-indica (L.) MILL.) Menjar els seus fruits frescos.

Pomera (Malus domestica Borkh.) Menjar fruits frescos.

Pomelo (Citrus grandi) Beure el suc d’aquesta planta.

Xicoira (Cichorium intybus) Decocció de 30 gr. d’arrels seques triturades per litre d’aigua. Un parell de tasses al dia

Plantes riques en àcid salicílic

Entre totes elles podríem destacar les següents:

Anacard (Anacardium occidentale L.) Ingestió dels seus fruits.

Carbassa (Cucurbita pepo L.) Ingestió de llavors.

Camamilla: (Matricaria chamomilla L.) Infusió d’una cullerada de flors seques per tassa d’aigua. Prendre de 2 a 3 tasses per dia.

Maduixa (Fragaria vesca L.) Tres a quatre tasses diàries de la infusió de les fulles i les arrels.

: (Camellia sinensis (L.) Kuntze) Infusions de les fulles.

Plantes riques en àcid anísic

Anís/Matafaluga: (Pimpinella anisum L.) Infusió dels fruits secs.

Fonoll: (Foeniculum vulgare Miller) Decocció durant 10 minuts de 2 unces d’arrel fresca en un litre d’aigua. Beure un got després de les principals menjades.

Plantes riques en timol

Alfàbrega: (Ocimum basilicum L.) Infusió de les summitats florals

Api (Apium graveolens L.) Menjar la planta en amanides.

Llimoner (Citrus limonum Risso) Prendre el suc de la planta fresca a voluntat

Taronja amarga (Citrus aurantium L.) Infusió de les fulles secs

: (Camellia sinensis (L.) Kuntze) Infusions de les fulles seques.

Melissa (Melissa officinalis L.) Infusió de la planta seca

Orénga (Origanum vulgare L.) Infusió de la planta seca

Poliol (Mentha pulegium L.) Infusió de la planta seca

Farigola: (Thymus vulgaris L.) Infusió d’una cullerada de planta seca. 2 tasses diàries.

Plantes riques en cineol

Sajolida: (Satureja montana L.) Infusió de la planta seca

Coriandre: (Coriandrum sativum L.) Infusions dels fruits secs, utilització dels fruits a la cuina

Marialluïsa (Lippia citriodora (Cav.) Kunth) Infusió d’una cullerada de planta seca per tassa d’aigua. Tres tasses al dia

Llorer: (Laurus nobilis L.) 4 gotes d’oli essencial 3 vegades al dia. 4 gotes d’oli essencial 3 vegades al dia

Llimoner (Citrus limonum Risso) Prendre el suc de la planta fresca a voluntat.

Menta aquàtica (Mentha aquatica L.) Infusió de la planta seca

Milfulles (Achillea millefolium L.) Infusió de les fulles seques

Orenga (Origanum vulgare L.) Infusió de la planta seca

Romaní (Rosmarinus officinalis L.) Infusió de la planta seca

Tanarida (Tanacetum vulgare L.) Infusió de la planta seca

Plantes riques en mentol

Alfàbrega: (Ocimum basilicum L.) Infusió de les summitats florals

Heura de terra: (Glechoma hederacea L.) Infusió de la planta seca

Milfulles (Achillea millefolium L.) Infusió de les fulles seques

Menta aquàtica (Mentha aquatica L.) Infusió de la planta seca

Poliol (Mentha pulegium L.) Infusió de la planta seca

Plantes riques en lupeol

Àloe vera (Aloe vera (L.) Burm) Sèver. Perillós. Usar amb prudència.

Boixerola (Arctostaphylos uva-ursi (L.) SPRENGEL) Infusió de les fulles seques. Posseeix un alt contingut en tanins que, en concentracions elevades resulta tòxic.

Saüc (Sambucus Nigra L.) Decocció d’uns fragments d’escorça en litre i mig d’aigua fins que aquesta quedi reduïda a ⅓ part. Prendre-la tota al llarg del dia)

: (Camellia sinensis (L.) Kuntze) Infusions de les fulles seques

Tomaquera (Lycopersicon esculentum MILLER) Menjar tomaques fresques en amanida

Plantes riques en triptòfan

All (Allium sativum L.) 6 gotes al dia d’extracte fluid. Menjar dents d’all

Ceba (Allium cepa L.) Menjar ceba crua

Espàrrec (Asparagus officinalis L.) Menjar espàrrecs en ensalades o cuits

Apareix en la composició de molts fruits, per la qual cosa convé menjar d’ells regularment. Així el podem trobar en els fruits de la: Pebrotera (Capsicum annuum L.), papaia (Carica papaya L.), anacard (Anacardium occidentale L.), mango (Mangifera indica L.), castanyer (Castanea sativa MILLER), taronger (Citrus sinensis (L.) OSBECK),,mandariner (Citrus reticulata BLANCO), llimoner (Citrus aurantiifolia), pomelo (Citrus paradisi MacFAD), alvocater (Persea americana MILLER), sindriera (Citrullus lanatus), carbassera (Cucurbita pepo L.), cogombre (Cucumis sativus L.), platan (Musa x paradisiaca L.), figuera (Ficus carica L.), maduixera (Fragaria vesca).

Últimament s’estan estudiant els efectes beneficiosos de la capcisina (component que forma part del gènere Capsicum, la qual cosa es coneix vulgarment com a pebrotera) sobre la disminució del dolor en els malalts d’artritis reumatoide, al mateix temps que evita els efectes secundaris que el tractament convencional comporta.

ÚS EXTERN

La fitoteràpia d’aquesta malaltia es centra externament a alleujar el dolor articular que produeix esta malaltia, fent que ens sigui més suportable. .

Card beneit (Cnicus benedictus L.). Aplicar sobre la zona afectada tintura de la planta, realitzada per mitjà de fermentació de la decocció de la planta seca en alcohol durant 10 dies

Llorer: (Laurus nobilis L.) 4 gotes d’oli essencial 3 vegades al dia. 4 gotes d’oli essencial 3 vegades al dia. Friccions amb la pomada d’oli essencial extreta dels fruits.

Llimoner (Citrus limonum risso) Friccions amb l’oli essencial en les zones afectades.

Camamilla: (Matricaria chamomilla L.) Friccions amb el líquid resultant de la maceració de 2 unces de flors seques en un litre d’oli d’oliva durant un parell d’hores. Guardar el líquid en un recipient fosc i ben tancat i aplicar quan hi hagi dolor

Orenga (Origanum vulgare L.) Aplicar oli essencial sobre la part de la pell afectada amb una compresa neta. Banys amb l’aigua de la banyera molt calenta, on s’haja abocat un parell de litres d’infusió de flors seques.

Més informació sobre plantes

Aquest article ha estat avalat per Montserrat Enrich - Periodista especialitzada en plantes silvestres comestibles i usos de les plantes.
Editorial
Escrit per Editorial Equip de Botanical-online encarregat de la redacció de continguts

8 Desembre, 2023

Altres articles d'interès

El material que aquí es traballa té caràcter informatiu. En cas de dubtes, s'ha de consultar al facultatiu.
"Botanical-online" no es fa responsable dels perjudicis soferts per l'automedicació.