Sauc

PROPIETATS MEDICINALS DEL SAÜC

Característiques del saüc

Nom vulgar: Saüc

Nom científic: Sambucus Nigra L.

Família: Caprifoliàcies

Hàbitat: Es troba en boscos, marges dels rius o corrents d’aigua i tanques humides.

Característiques: Arbust – arbret caducifoli de fins a 10 m. d’alçada. Tiges llenyoses de color marró grisenc, amb aspecte suberós. Fulles compostes, pinnades de fins a 12 cm. De 5 a 7 folíols ovats i dentats. Flors agrupades en inflorescències semblants a umbel·les, molt aplanades de fins a 20 cm. de diàmetre. Corol·la de color crema d’ us 5 mm. 5 pètals. Fruits en drupa de color negre.

Propietats del saüc

a) Medicinals:

ÚS INTERN

Respiratòries: Suposa una excel·lent ajuda contra les malalties de tipus respiratori: Les flors en infusió constitueixen un bon sudorífic que contribueix a la curació d’aquests processos.

Angines: Gàrgares amb la infusió de 20 gr.de flors seques per litre d’aigua.

Otitis: Si introduïm el vapor resultant de la decocció de un grapat de flors seques en la nostra oïda, notarem milloria en el dolor de oïda.

Laxants i purgants: Contra el restrenyiment:

-Fruits madurs menjats crus o en melmelada. Els fruits, si no estan ben madurs, són tòxics!!!

Tractament de la Sida: Els fruits, rics en betacarotens i antocianines, tenen propietats antivirals que podrien ser molt útils en el tractament de la Sida. (Menjar els fruits en melmelades ben madurs. Quan estan verds són tòxics)

ÚS EXTERN

Antisèptica i bactericida: La mateixa decocció vista anteriorment es pot emprar per glopejos bucals contra la piorrea. Una vaporització de la boca amb la decocció d’un grapat de flors en aigua resulta molt útil per al tractament de la càries i el mal de queixals.

Astringents: Per tractar les hemorroides, aplicar una loció amb el suc extret per pressió de fulles tendres.

Bactericida i antiinflamatòria:

–Per curar o desinfectar ferides o cremades, aplicar sobre la zona afectada una cataplasma de fulles tendres.

– Per mal d’ ulls infusió de una cullerada petita de flors seques, refregar els ulls amb una gasa o cotó fluix.

b) Culinàries:

– Melmelada de saüc: Recollir els fruits ben madurs i elaborar una melmelada, afegint ¼ part més de polpa que de sucre. (750 gr. de sucre per 1 kg. de polpa) S’ha de coure a foc lent i remenar contínuament.

Els fruits, rics en betacarotens i antocianines, tenen propietats antivira-els que podrien ser molt útils en el tractament de la Sida. (Menjar els fruits en melmelades ben madurs. Quan estan verds són tòxics)

c) Cosmètiques:

-La infusió de flors posada en l’aigua del bany li dóna a aquest un valor refrescant, a més que contribueix a curar les imperfeccions de la pell – grans, rascades, inflamacions etc.

– Per eliminar les taques de la cara: Aplicar la infusió d’un grapat de flors en un litre i mig d’ aigua.

d) Altres:

La fusta del saüc es molt dura. Per aquest motiu ha estat molt valorada alhora de la fabricació d’ estris agrícoles o també en ebenisteria.

Saüc i tradició

El saüc és un dels arbres amb més potencial màgic en la cultura europea. Segons la tradició cristiana, ha estat considerat històricament com l’emblema de la pena i de la mort. Les raons cal buscar-les en fets històrics. Aquest va ser l’arbre en què es va penjar Judes i els troncs de la creu de Jesucrist sembla ser que estaven fets de saüc. A partir d’aquí, són moltes les cultures que han considerat aquest arbre com maleït i han procurat que els seus ciutadans s’allunyaren d’ell. Així, per exemple, entre els gitanos hi ha la creença de no utilitzar-lo en les seves fogueres. En la tradició teutònica se’l relacionava amb la nimfa dels boscos Hyldemoer, que habitava en les seves branques i no deixava que el tallessin al perseguir als que ho feien i encantar-los. Diuen que es posava en les cases d’aquells que havien deixat als seus petits a dormir en bressols fets amb la seva fusta i els molestava fins que eren trets de les mateixes. Dins d’aquesta mateixa cultura, els enterradors mesuraven als morts per a construir els seus taüts, amb vares tallades d’aquest arbre.

Però les creences sobre aquesta espècie no són totes negatives, encara que si màgiques. Els serbis es casen portant una branqueta seva, com a senyal que la unió serà duradora. Entre els anglosaxons existia la creença d’arreplegar les seves fulles l’últim dia d’abril i penjar-les damunt de les portes, per a evitar que no entressin les bruixes. En el Tirol, si es col·loca damunt d’una tomba una creu feta amb les seves branques, i aquestes floreixen, l’ànima del mort descansarà feliç.

Recol·lecció i conservació

La primavera o la tardor són les millor estacions per recol·lectar les flors. Hem d’ escollir les fulles dels brots tendres també en primavera. L’escorça a la tardor i els fruits a finals d’ estiu o a la tardor.

Les flors s’han d’assecar a l’ombra i guardar-les en un lloc sec i fosc. L’escorça s’ha d’assecar al sol i conservar-la en un recipient sec i hermètic. Els fruits es poden menjar frescos o assecar-los al sol i guardar-los en les mateixes condicions que l’ escorça.

Més informació sobre plantes

Escrit per Editorial Equip de Botanical-online encarregat de la redacció de continguts

13 Febrer, 2022