Usos de la vidiella

PROPIETATS DE LA VIDIELLA

vidiella

Dibuix de Clematis flammula L.

(Autor: Daniel Martínez Bou)

Característiques de la Vidiella

Nom científic: Clematis flammula L.

Família:Ranunculàcies

Hàbitat: En marges i boscos esparsos calcaris de la Mediterrània.

Principis actius: Anemonina, protoanemonina, saponina i l’alcaloide clematina.

Parts actives: Tota la planta

Usos de la vidiella

Tradicionalment s’ha emprat com un rubefaent i vesicant extrem, que produeix una irritació violenta en la pell amb aparició de nafres.

També els cavalls consumeixen les tiges seques quan se’ls suministre com a farratge.

Donat el perill, es desaconsella la seva utilització en medicina popular.

Toxicitat: Extrema.

Símptomes: En ús intern produeix una violenta irritació del aparell digestiu per inflamació de les mucoses que es manifesta en vòmits, diarrea, problemes respiratoris que poden conduir a una parada respiratòria i a la mort.

En uso extern l’aplicació d’emplastres sobre la pell produeix ampolles molt doloroses, per la qual cosa s’ aconsella emprar altres mètodes. Fins i tot les seves toxines es poden assimilar a traves de la pell, produint una intoxicació general.

Actuació mèdica: Administració de vomitius, rentat d’estómac i tractament contra la dermatosi.

Més informació sobre plantes

Aquest article ha estat avalat per Elisenda Carballido - Dietista nutricionista. Postgrau en Fitoteràpia i màster en Nutrició i Metabolisme.
Editorial
Escrit per Editorial Equip de Botanical-online encarregat de la redacció de continguts

5 Gener, 2022

Altres articles d'interès

El material que aquí es traballa té caràcter informatiu. En cas de dubtes, s'ha de consultar al facultatiu.
"Botanical-online" no es fa responsable dels perjudicis soferts per l'automedicació.