Continguts
PROPIETATS DEL MARXÍVOL
Foto de marxivol (Helleborus foetidus)
Característiques del Marxívol
Nom científic: Helleborus foetidus L.
Nom vulgar: Marxívol
Família: Ranunculàcies
Hàbitat: Terrenys pedregosos de muntanya calcària del sud d’Europa i del nord del Marroc.
Principis actius:
- Hetesòdids cardiotònics: Entre els que destaquen l’heleborina (C6H10O) i l’heleboreïna (C37H56O18).
L’heleborina és una substància que es mostra soluble en alcohol i en cloroform. Apareix en forma cristal·lina, blanca i sense olor, encara que, dissolta en alcohol, adquireix un sabor acre. L’heleboreïna té un sabor més dolçàs.
Parts actives: Tota la planta
Usos del Marxívol
– Medicinals: S’ha utilitzat en medicina casolana com cardiotònic en el tractament de la debilitat cardíaca. Els glucòsids cardiotònics exerceixen aquesta funció que es veu potenciada per les saponines. També s’ha utilitzat per a combatre el restrenyiment, com catàrtic, així com per a eliminar els cucs intestinals.
En ús extern, pels seus valor rubefacients, per a curar els dolors reumàtics, aplicat en forma de loció sobre la pell. Igualment exerceix una funció vulneraria, per la qual cosa tradicionalment s’ha utilitzat per a combatre les malalties de la pell, tant més quan se li sumaven les seves propietats astringents i antisèptiques.
Històricament es van utilitzar els seus principis com a arma de guerra per a enverinar dards i fletxes amb les quals eliminar l’enemic.
Donada la toxicitat dels seus components es desaconsella la seva utilització en preparats casolans.
Toxicitat del Marxívol
Mortal en cas d’ingestió d’abundants principis, fonamentalment per la utilització en medicina casolana. Fins i tot s’han mencionat casos d’intoxicació en persones que han begut la llet de bestiar boví que va menjar aquesta planta. La intoxicació ve produïda pels glucòsids cardiotònics que actuen sobre el cor i les saponines, que exerceixen la seva funció tòxica sobre l’aparell digestiu.
Símptomes: Mal de panxa, nàusees, vòmits, diarrees, dolors de cap. En fortes intoxicacions, confusió mental, entumiment dels membres, hipotensió, rampes, parada cardiorespiratòria i mort. Resulta tòxica per al bestiar que la consumeix, manifiestant símptomes semblants als humans.
En ús extern, el contacte amb la pell produeix un enrogiment de la mateixa, arribant a derivar en lesions cutànies més greus amb l’aparició de butllofes
Tractament: Buidatge d’estómac, llavat gàstric, sedatius, respiració artificial, estimulants respiratoris i administració d’emol·lients.
Més informació sobre plantes
11 Octubre, 2022
