Nom científic: Hedera Helix L.
Família: Araliàcies
Hàbitat: Europa, Àsia i Àfrica. En boscos, parets i llocs ombrívols en general.
Principis actius: Saponines (hederina), glucosids, àcid màlic, clorogènic, fòrmic, etc.
Parts actives: Principalment els fruits. En menor quantitat les fulles.
Usos : S' ha emprat com a planta medicinal. Els fruits, que no deuran emprar-se mai pel seu perill, són vomitius. En us extern les fulles s' han considerat adequades per guarir les nafres i ferides. També com a vasodilatador extern ( l' hederina en petites dosis és vasodilatadora, però en dosis més grans actua com a vasoconstrictora)
Toxicitat: Alta. Especialment en cas d' ingestió dels fruits. Símptomes: Problemes digestius i ,en dosis elevades aturada cardio-respiratòria. El contacte directe amb la planta pot produir reaccions en la pell, causades pels pèls que cobreixen els brots tendres. El suc de la planta pot produir erupcions en la pell.