|
Què
són les drogues?
Es coneix com a droga a aquella substància que actua
sobre el sistema nerviós central i produeix una sèrie
de canvis de caràcter físic o psíquic,
o una percepció diferent de la realitat.
Des d'un punt de vista mèdic, es considerarien com a
drogues a les medicines o fàrmacs, entenent-se com tals
aquelles substàncies que són capaces de curar
o prevenir malalties. La majoria d'aquestes substàncies
deriven de les plantes, encara que també es poden obtenir
a partir d'animals o per mitjà de síntesi.
Des d'un punt de vista de la llei, es considera droga a aquella
substància que, no sent utilitzada per a un ús
mèdic, és il·legal, és a dir no
pot utilitzar-se la seva producció o consum.
Com actuen les drogues?
Les drogues produeixen canvis en el sistema nerviós central.
Aquestes substàncies actuen sobre les cèl·lules
nervioses, anomenades neurones, alterant el seu funcionament.
En general aquests canvis es tradueixen en una sèrie
de sensacions plaents en l'organisme que són, en la majoria
de les ocasions, les que indueixen a repetir el consum d'aquests
productes. A mesura que es consumeix una droga es produeixen
els tres fenòmens que caracteritzen el procés
de drogoaddicció:
- La dependència: definida com la necessitat imperiosa
de consumir una substància que és valorada com
el més important per a la vida de la persona drogodependent.
-
La tolerància: És la necessitat de prendre
cada vegada major dosi de la droga perquè esta produexi
els efectes desitjats.
- L'addicció: És la necessitat de consumir
la droga perquè la persona pugui trobar-se física
o psicològicament bé. La intensitat d'aquest fenomen
dependrà del poder addictiu de cada droga. Unes vegades
es manifestarà en forma de necessitat psicològica,
altres vegades en forma de necessitat psíquica i, algunes
vegades, de les dos maneres.
Per
què les persones es droguen?
Moltes podrien ser les raons que indueixen a les persones a
drogar-se. Entre totes podríem mencionar les següents:
- La recerca del plaer: La necessitat de sentir sensacions
diferents és un dels factors que impulsa a les persones
a prendre drogues. El vi s'ha begut des de l'antiguitat en les
menjades o reunions. Els fumadors descriuen el plaer de fumar
una bona cigarreta després de les menjades o beure un
bon cognac. Moltes drogues es prenen per a augmentar el plaer
en les relacions sexuals. Els al·lucinògens o
drogues psicodèliques són les que més es
solen prendre en aquest sentit.
- La recerca de major creativitat: Molts escriptors,
pintors, o artistes en general han utilitzat aquestes substàncies
per a incrementar la creativitat. . Durant el segle XIX, l'opi
va constituir la principal font d'inspiració de molts
escriptors com Edgar Allan Poe, Coleridge o Bedaularie. Altres
van utilitzar habitualment la cocaïna o els fongs al·lucinògens
com el Peiot. En el segle XX, la marihuana junt amb l'heroïna,
va ser font de creativitat de molts músics.
- En les cerimònies religioses: Algunes drogues
han estat utilitzades com a pont amb la divinitat en moltes
religions. La mateixa religió catòlica utilitza
el vi en les seves misses. El peiot constitueix la base de la
religió en moltes tribus americanes.
- Per a superar els problemes personals : Algunes persones
es droguen per a superar la tristesa, la depressió o
la falta de felicitat personal. És quasi un costum de
la societat més rica recórrer a les pastilles
quan quelcom es troba nerviós o agitat. L'ús desmesurat
d'ansiolítics comporta a una forma de drogoaddicció
que afecta a la majoria de les classes socials de la societat
occidental. Altres vegades l'alcohol o els narcòtics
poden constituir una porta de fuga a la infelicitat.
- Per a curar el dolor de les malalties: les drogues
poden prendre's per a superar el dolor davant de la malaltia.
Al principi el millor anestèsic era l'alcohol que va
ser substituït amb el descobriment de l'opi i els seus
derivat, la morfina. Encara que les drogues preses en aquest
sentit no curen la malaltia, fan que la vida del malalt sigui
mes suportable. Per exemple, l'ús terapèutic de
la marihuana per a eliminar els vòmits dels malalts de
càncer tractats amb quimioteràpia està
sent estudiat com una possibilitat solució mèdica
acceptable.
- Com una manera de connectar amb els altres: Moltes
drogues afavoreixen la relació social. És ben
conegut el costum anglès de l'hora del té, com
una excusa per a afavorir la tertúlia entre la família
o els amics. Cada dia són més abundants els cafès
on prendre una copa o una bona tassa de cafèés
una forma d'intimar. Altres cultures, com els natius sud-americans,
prenen coca junts per a sentir-se bé amb si mateixos
i amb els altres membres que formen el grup. Les drogues compleixen
una funció social a l'aconseguir que les persones perdin
la inseguretat personal i puguin estar més confiats amb
el seu interlocutor. No hem d'oblidar aquí que molts
jovents entren en el món de les drogues precisament per
a no sentir-se diferents dels altres. És una manera de
sentir que el grup a què ells s'acosten els accepta.
L'entrada al món de l'alcohol, el tabac, la marihuana
o l'èxtasi, per exemple, es produeix per aquest motiu.
- Com una actitud de rebel·lió: La prohibició
constant a la que s'han vingut sotmetent les drogues les ha
convertit precisament en quelcom molt atractiu per als jovents
que pretenen reafirmar el seu jo oposant-se als principis dels
mes grans . És la mateixa prohibició la que determina
en els adolescents el desig de provar "la fruita prohibida"
que aquells es prohibeixen.
- Com una actitud d'experimentació personal: Altres
vegades hi ha una intenció individual de provar els efectes
que determinades substàncies exerceixen en la ment o
en el cos. Aquest desig per descobrir és inherent a la
ment humana i seria, en certa manera comparable, a la inquietud
que sent el muntanyenc a arribar a l'alta cim inexplorada o
la que comparteix l'aventurer quan s'endinsa en la desconeguda
selva. Molts personatges cèlebres van voler experimentar
en la seva persona els efectes de les drogues. Sigmund Freud
prenia habitualment cocaïna, Aldous Huxley feia el mateix
amb la mescalina, una substància treta del peiot.
Més
informació : Tipus de drogues
|
