9.
Curiositats Antigament
l’ortiga també era una planta per a supersticiosos. Deien que era una planta
que donava coratge i, en temps dels grecs, era símbol de virilitat i s’usava
com a afrodisíac. També
els metges d’aleshores feien servir un curiós mètode per predir
si un malalt podia sobreviure o no de la patologia que patia. El metge posava
ortigues en l’orina del malalt i si al cap de 24 hores l’ortiga estava seca el
malalt no tindria possibilitats de sortir-se’n, però si pel contrari es
mantenia verda, el malalt sobreviuria. Paracelso,
un metge del segle XVI, recomanava recollir-la quan la lluna es troba a Escorpí
i portar-la sempre a sobre per obtenir valentia i audàcia.
10.
Compte! Contraindicacions Tota
part bona té la seva de dolenta. En aquest cas es tracta de la toxicitat,
i és que diuen que tots els excessos són dolents. No
convé abusar d'aquesta planta perquè, en alguns casos, pot ocasionar
reaccions estomacals sobretot en el cas de coure l’ortiga amb l’arrel. Es tracta
d'una espècie que, com que viu en zones riques en residus orgànics,
tendeix a acumular en els seus teixits grans quantitats de nitrats, per la qual
cosa, de no prendre's amb moderació, pot resultar perjudicial. En
alguns casos, la seva ingestió ha produït reaccions cutànies
adverses, com l’aparició d’erupcions, problemes en la micció (a
l’hora d’orinar), diarrees i suors. No és recomanable que sigui utilitzada
per persones que pateixen insuficiència renal o cardíaca, excepte
en prescripció mèdica o sota control d’un metge. En
infusió no es recomana prendre més de 5 grams d’ortiga al dia, en
tintura es pot prendre fins a un màxim de 6 ml al dia i si la prenem en
suc uns 15 ml. En qualsevol dels casos haurem de separar aquestes dosis en tres
vegades al dia. Si
es pateix una patologia greu sempre haurem de recórrer a un metge i no
automedicar-nos, però si és lleu les plantes medicinals són
un molt bon remei tot i que cal demanar sempre l’aprovació del metge, d’un
farmacèutic o d’un homeòpata sobretot si s’està prenent algun
medicament de qualsevol mena i per qualsevol motiu ja que pot interaccionar amb
els principis actius provocant efectes secundaris nocius. La
medicina general no reconeix els efectes curatius de les plantes medicinals per
falta de proves científiques que ho demostrin ja que les plantes medicinals
no pateixen els rigorosos exàmens i estudis dels quals les medicines convencionals
i receptades són subjectes. Per aquest motiu és aconsellable demanar
l’aprovació del metge sobretot amb els més susceptibles, és
a dir, infants, dones embarassades o en període d’alletament, persones
grans... etc. A més és difícil de predir la intensitat amb
la qual actua cada planta i en contenir diferents principis actius pot tenir més
d’un benefici, però també algun efecte secundari. En el cas de les
medicines convencionals, en canvi, estan creades pensant en els efectes que ha
de produir, amb quina intensitat... etc | 