Les cebes planta

(Allium cepa)

PROPIETATS MEDICINALS DE LES CEBES

ceba

Detall del bulb

camera

Característiques de la Ceba

Nom vulgar: Ceba

Nom científic: Allium cepa L.

Familia: Liliàcies

Hàbitat: Originària probablement del sud-oest d'Àsia, ha estat conreada en climes benignes des del temps dels antics Egipcis i rarament es troba naturalitzada.

Caracterítiques: Planta biennal de la família de les liliàcies de fins a 1 m. Fulles semilíndriques que neixen d' un bulb subterrani, provist d'arrels superficials. Tija erecta que habitualment s'origina en el segon any de maduració de la planta, portadora al seu extrem d'una umbel.la de flors blanques o rosades.

Components actius principals:

- Aminoàcids: Àcid glutamínic, argenina, lisina, glicina... etc.

- Minerals: Principalment: Potassi, fòsfor, calci, magnesi, sodi, sofre i, en quantitats menors: ferro,manganés, zinc coure i seleni.

- Vitamines: Vitamina C, Àcid fòlic, Vitamina E

- Oli essencial amb molts components sulfurosos: disolfuri d'atilpropili, metilaliïna, cicloaliïna...etc

- Àcid tiopropiònic:

- Quercetina

- Aliïna, en menor quantitat que l'all.

Propietats medicinals de la ceba

ÚS INTERN

Circulació: La presència d'aliïna, encara que en menor quantitat que en l'all, la fa molt important donat que li otorga a esta planta propietats antitrombòtiques (no formació de coàguls en la sang) pel que resulta molt adequada per a fluidificar la circulació sanguínia i evitar o lluitar contra les malalties circulatòries següents: arteriosclerosi, colesterol, hipertensió, angina de pit i altres relacionades amb una mala circulació com les hemorroides. (Macerar 300 gr. de ceba en un litre d'aigua durant 12 hores. Prendre tres gots al dia)

Diürètic: Afavorix l'eliminació de líquids corporals, sent molt adequada en casos de reumatisme, cel·lulitis, hidropesia, edemes, i bufeta. (3 copetes al dia de la maceració de 50 gr. de ceba picada en un litre de vi)

Bactericida: Pel seu contingut en compostos rics en sofre, és, junt amb l'all, un dels millors remeis naturals per a combatre processos infecciosos de l'aparell respiratori (grip, bronquitis, faringitis, etc..) i digestiu (putrefaccions intestinals, diarrea, etc...) (Xarop de ceba: Decocció durant una hora de la mateixa quantitat de ceba que d'aigua. A la preparació resultant, se li afegeix 1/5 parte de mel i ⅓ de sucre. Remoure fins que tingui una bona consistència i prendre tres tasses al dia) (Bafs de ceba en aigua bullint)

Digestiu: Afavorix la digestió, a l'estimular el fetge, la vesícula i el pàncrees encara que hauria d'evitar-se en aquells casos en què existeixi hiperclorhidria
(acidesa estomacal) així com en estómacs delicats.

Últimes tendències:

Anticancerígen: Estudis recents tendeixe a associar el consum de la ceba amb la inhibició del càncer. Els compostos de sofre poden ser els responsables en la lluita contra l'aparició de cèl·lules canceroses en l'estómac. El flavonoide quercetina, pels seus efectes antioxidants, també sembla jugar jugar el mateix paper en aquest sentit.

Osteoporosis: Estudis realitzats sobre ratolins demostren, segons investigacions realitzades a Suïssa, com la ingesta diària d'este aliment afavorix el desenvolupament del teixit ossi, disminuint en un 20% l'osteoporosi.

ÚS EXTERN

Picadures de insectes: Les seves propietats bactericides la converteixen en un bon desinfectant contra les mossegades o picadures d'animals, especialment d'insectes. (Mullar la zona afectada amb el líquid d'una ceba fresca picada)

Berrugues: Les berrugues poden eliminar-se si diàriament apliquem dos o tres vegades un empastre amb el suc d'una ceba picada en vinagre.

Loció capil·lar: A més d'estimular el fol·licle pilós, el sofre, elimina la caspa i ajuda a conservar el cabell. La quercetina té el seu paper en este sentit
(Realitzar friccions diàries del suc de la ceba tendra)

ALTRES USOS:

Aliment: És una planta que no hauria de faltar mai en la taula i hauria de menjar-se sempre crua, perquè la cocció destrueïx els seus component essencials. Es pot menjar en caldo, barrejada amb altres verdures. Sobretot, hauria de menjar-se en amanides crua. Per a estómacs delicats, pot deixar-se la ceba en maceració amb oli d'oliva durant la nit, la qual cosa li fa perdre la seua acritud. Passa el mateix si la introduïm dins d'aigua amb un poc de suc de llima durant uns minuts. L'avantatge d'estos dos procediments anteriors és evitar que la ceba piqui, però que pugui conservar les seves propietats.

La composició alimentària de la ceba per cada 100 gr. esta formada pels principals elements següents:

Aigua 89gr.
Calories 38 kcal
Lípids 0.16gr.
Carbohidrats 8.6gr.
Fibra 1.8gr.
Potassi 157mg.
Sofre 70mg
Fòsfor 33mg
Calci 20mg.
Vitamina C 6.4mg.
Vitamina E 0,26mg.
Vitamina B-6 0,116mg.
Àcid fólic 19mcg.
Àcid glutamínic 0.118g.
Argenina 0,156g
Lisina 0,055g.
Leucina 0,041g.

Toxicitat: No hi ha estudis que assenyalen a una possible toxicitat.

Cultiu: Ver detalles de cultivo

Més informació sobre plantes al llistat superior.

Altres artícles d' interés

El material que aquí es traballa té caràcter informatiu. En cas de dubtes, s'ha de consultar al facultatiu.
"Botanical-online" no es fa responsable dels perjudicis soferts per l'automedicació.