El material que aquí es treballa té un caràcter informatiu. En cas de dubte consulteu amb el facultatiu. " Botanical" no es fa responsable dels perjudicis causats per l'automedicació |
|
Detall del bulb |
|
|
|
|
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Nom vulgar: Ceba | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Nom científic: Allium cepa L. | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Familia:Liliàcies | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Hàbitat: Originaria probablement del sud-oest d' Àsia, ha estat conreada en climes benignes des del temps dels antics Egipcis i rarament es troba naturalitzada. | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
Caracterítiques : Planta biennal de la família
de les liliàcies de fins a 1 m.. Fulles semilíndriques que
neixen d' un bulb subterrani, provist d' arrels superficials. Tija erecta
que habitualment s' origina en el segon any de maduració de la
planta, portadora al seu extrem d' una umbel.la de flors blanques o rosades. |
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Components actius principals: - Aminoàcids: Àcid glutamínic, argenina, lisina, glicina...etc. - Minerals: Principalment: Potassi, fòsfor, calci, magnesi, sodi, sofre i, en quantitats menors: ferro,manganés, zinc coure i seleni. - Vitamines: Vitamina C, Àcid fòlic, Vitamina E - Oli essencial amb molts components sulfurosos: disolfuri d'atilpropili, metilaliïna, cicloaliïna...etc - Àcid tiopropiònic: - Quercetina - Aliïna, en menor quantitat que l'all.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
Propietats medicinals: Ús intern Circulació:
La presència d'aliïna, encara que en menor
quantitat que en l'all, la fa molt important donat que li otorga a esta
planta propietats antitrombòtiques
Diürètic:Afavorix l'eliminació de líquids corporals, sent molt adequada en casos de reumatisme, cel·lulitis, hidropesia, edemes, i bufeta. ( 3 copetes al dia de la maceració de 50 gr. de ceba picada en un litre de vi)
Bactericida: Pel seu contingut en compostos rics en sofre, és , junt amb l'all, un dels millors remeis naturals per a combatre processos infecciosos de l'aparell respiratori ( grip, bronquitis, faringitis, etc..) i digestiu ( putrefaccions intestinals, diarrea, etc...) ( Xarop de ceba: Decocció durant una hora de la mateixa quantitat de ceba que d'aigua. A la preparació resultant, se li afegeix 1/5 parte de mel i 1/3 de sucre. Remoure fins que tingui una bona consistència i prendre tres tasses al dia) ( Bafs de ceba en aigua bullint) Digestiu:
Afavorix la digestió, a l'estimular el fetge, la vesícula
i el pàncrees encara que hauria d'evitar-se en aquells casos
en què existeixi hiperclorhidria Últimes tendències: Anticancerígen: Estudis recents tendeixe a associar el consum de la ceba amb la inhibició del càncer. Els compostos de sofre poden ser els responsables en la lluita contra l'aparició de cèl·lules canceroses en l'estómac. El flavonoide quercetina, pels seus efectes antioxidants, també sembla jugar jugar el mateix paper en aquest sentit.
Osteoporosis: Estudis realitzats sobre ratolins demostren, segons investigacions realitzades a Suïssa, com la ingesta diària d'este aliment afavorix el desenvolupament del teixit ossi, disminuint en un 20 % l'osteoporosi.
Ús extern Picadures de insectes:Les seves propietats bactericides la converteixen en un bon desinfectant contra les mossegades o picadures d'animals, especialment d'insectes. ( Mullar la zona afectada amb el líquid d'una ceba fresca picada) Berrugues: Les berrugues poden eliminar-se si diàriament apliquem dos o tres vegades un empastre amb el suc d'una ceba picada en vinagre.
Loció capil·lar:: A més
d'estimular el fol·licle pilós, el sofre, elimina la caspa
i ajuda a conservar el cabell. La quercetina té el seu
paper en este sentit
Altres usos Aliment: És una
planta que no hauria de faltar mai en la taula i hauria de menjar-se
sempre crua, perquè la cocció destrueïx els seus
component essencials. Es pot menjar en caldo, barrejada amb altres verdures.
Sobretot, hauria de menjar-se en amanides crua. Per a estómacs
delicats, pot deixar-se la ceba en maceració amb oli d'oliva
durant la nit, la qual cosa li fa perdre la seua acritud. Passa el mateix
si la introduïm dins d'aigua amb un poc de suc de llima durant
uns minuts. L'avantatge d'estos dos procediments anteriors és
evitar que la ceba piqui, però que pugui conservar les seves
propietats.
La composició alimentària de la ceba per
cada 100 gr. esta formada pels principals elements següents:
Toxicitat: No hi ha estudis que assenyalen a una possible toxicitat.
|
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||
 |
Cultiu:
|
|
