Propietats:

Constitueix uns dels millors astringents, com la resta d' arbres de la seva família - quercus ( roures)

a) medicinals:

Ús intern

Astringents: Emprarem l' escorça dels arbres joves, encara que també es poden emprar les agalles i les fulles. Totes aquestes parts tenen propietats astringents.

Diarrea: Infusió durant 10 minuts de 10 gr. d' escorça en mig litre d' aigua. Prendrem una tassa desprès de cadascun dels tres àpats diàris.

Hemorroides (morenes ),: Emprar la mateixa infusió mencionada anteriorment.

Hemorràgies de qualsevol tipus i malalties que afecten al aparell sexual femení, metritis (inflamacions de l' úter ), fibromes uterins, leucorrea i blennorràgia : Decocció d' unes fulles seques per litre d' aigua. Tres tasses al dia.

Ús extern

Donat el caràcter irritant per l' estómac del tipus de tanins continguts en aquesta planta ( àcid cuercitànic ), es preferible fer un ús extern.

Antisèptiques:

-La mateixa decocció vista anteriorment es pot emprar per glopejos bucals contra la piorrea i la gingivitis

-Per tractar les hemorroides i fissures anals, decocció durant 35 minuts de un bon grapat d' escorça seca. Aquesta decocció també es por emprar per efectuar rentats per tractar malalties sexuals femenines com la leucorrea i blennorràgia.

- Penellons: Emprar la decocció anterior.

Antiinflamatòries: aplicarem una cataplasma amb el suc extret d' aglans matxucats per disminuir les inflamacions.

d) Altres:

Alimentàries:

Els fruits ( aglans )constitueixen un bon aliment pel bestiar porcí. També son comestibles a nivell humà, encara que tenen un gust amarg i aspre.

Recol.lecció i conservació: L' escorça serà recollida en primavera, en arbres de 15 a 20 anys d' edat. Els aglans a finals d' estiu o començament de la tardor.