Continguts
Propietats màgiques del peiot
Des de quan es consumeix el peiot?
Encara que es pensa que el consum del peiot (Lophophora williamsii) té més de 2000 anys, la primera referència històrica apareix en el segle XV de la ploma de Sahagún, que ens conta com aquest cactus, amb el nom de peiotl, era utilitzat pels Chichimaca.
Això no significa que en aquest moment fora aquesta tribu la que exclusivament utilitzava aquesta droga o que foren ells els que hagueren descobert el seu ús. Probablement en aquest temps era ja utilitzat per la majoria de les tribus que disposaven del cactus en la seva terra. Així que la utilització del mateix en cerimònies rituals hauria sigut el resultat de l’aportació de tots ells en conjunt.
Origen del peiot com a al·lucinogen
Al segle XVI apareix documentat pels missioners que escriuen com els indígenes podien resistir tota la nit ballant i com quedaven exhaustos l’endemà després que la droga deixés de fer efecte. La veritat és que el punt de vista dels missioners colonitzadors d’Amèrica, respecte al peiot, sempre fou negatiu atès que identificaven el seu culte com un enemic que s’oposava a les seves creences, per part d’uns natius que, en la majoria dels casos, es mantenien indiferents a les nova religió. Sota aquest punt de vista, no és d’estranyar que consideraren al cactus com un producte malèfic, causant de la majoria dels mals dels seus usuaris. Mentre que els asteques l’anomenaven “Carn dels déus“, els sacerdots el van batejar com “Carn diabòlica“, pretenent eliminar l’ús d’aquesta planta que es va seguir utilitzant a pesar de la prohibició.
Usos tradicionals del peiot
Les primeres aproximacions ben documentades apareixen en la segona meitat del segle XX, per part de bastants antropòlegs que es van interessar activament en l’ús del peiot, el seu significat i les cerimònies rituals que portaven a terme els seus devots.
En les seves cròniques expliquen amb detall com els Huichas realitzaven un pelegrinatge anual a la recerca del cactus sagrat, i de com durant el camí realitzaven una sèrie de rituals encaminats a aconseguir una purificació prèvia a l’adquisició del cactus, sota la supervisió del xaman. Entre aquests ritus tindríem, com molt significatius, l’exposició pública dels pecats i l’abstinència sexual.
El peiot en l’actualitat
Actualment, ritus semblants són realitzats per moltes tribus dels Estats Units i Canadà. Entre els primers tindríem als Kiowa, els Comanxe, i moltes altres tribus que habiten l’àmplia regió que s’estén des del sud de Texas, regió del riu Gran, fins a l’alt altiplà del nord de Mèxic; tot el territori que es coneix amb el nom de desert de Chihuahua.
La cerimònia es realitza al voltant d’una gran foguera. Els “devots” formant un gran cercle, masteguen i empassen el cactus en una reunió que dura tota la nit i en la que es troben sota els efectes al·lucinògens del peiot, descrits per James Mooney en 1891 com la sensació de “arabescos vivents“, segons la seva experiència personal, fent referència a la gran profusió de formes i colors, produïts, segons ell, per l’increment de la sensibilitat de tots els sentits però especialment els visuals, que Mooney va definir com “hiperestèsia visual”.
El mateix escriptor Alous Huxley la defineix com a magnificadora de la realitat, amb capacitat de dotar de bellesa els objectes quotidians. No obstant això, els efectes desagradables que es produeixen després de l’eufòria inicial, no compensen els “plaers al·lucinògens” (Veure toxicitat).
Peiot i religió
Amb la finalitat de protegir la llibertat de religió, en 1885, es va fundar l’Església Americana Nativa, la base religiosa de la qual, resultat de la fusió entre les creences cristianes i les natives, es troba fonamentada en el culte al peiot. Les seves cerimònies són molt abundants i en totes elles, encara que difereixen d’un lloc a un altre, tenen en comú el considerar aquesta planta com l’element d’unió entre Déu i l’Home. El peiot s’ha definit en aquest sentit com la porta que permetria trencar amb la matèria i la racionalitat per a elevar la consciència a un estat que permeti la unió amb la divinitat.
Peiot en medicina natural
Des d’un altre punt de vista, també es contempla com una manera d’aconseguir la curació de les malalties, com la medicina que pot reunir l’home amb l’esperit maligne que va produir la malaltia.
La confluència d’aquestes dos idees – religió i medicina màgica – ha portat a la ràpida expansió d’aquest culte, que compta amb més de 400.000 membres.
El peiot, una droga PROHIBIDA A L’ACTUALITAT
El peiot està considerat com una droga il·legal a molts països. A Mèxic és il·legal. Tal com recull el Codi Penal Federal de Mèxic (2016): “Al que dedicándose como actividad principal a las labores propias del campo, siembre, cultivo o coseche plantas de marihuana, amapola, hongos alucinógenos, peyote o cualquier otro vegetal que produzca efectos similares, por cuenta propia, o con financiamiento de terceros, cuando en él concurran escasa instrucción y extrema necesidad económica, se le impondrá prisión de uno a seis años“. ”.
Legalització del peiot
Als Estats Units, l’estat de Texas va permetre la seva utilització per part d’indígenes americans en cerimònies religioses el 1970. Una decisió que va ser recolzada pel Govern Federal el 1995. El seu ús fora d’aquestes condicions es considera il·legal.
L’Església Nativa Americana de Mèxic (INAM), que actualment reuneix prop de 5.000 adeptes de l’espiritisme huichol, demana la legalització del consum de peiot perquè forma part del seu culte religiós. Es vol legalitzar, només per a sacerdots i únicament amb fins religiosos, el cultiu regulat i la ingesta de peiot.
Més informació sobre plantes
2 Setembre, 2026
