Característiques del fonoll

Què és el fonoll?

Característiques del fonoll (Foeniculum vulgare)

Nom vulgar: Fonoll

Nom científic: Foeniculum vulgare Miller

Família: Umbel·liferes

Hàbitat: A la vora dels camins, camps sense cultivar i zones properes a la costa

Descripció del fonoll

Planta perenne aromàtica de fins a 250 cm. d’alçada de la família de les Umbel·líferes.

Tiges erectes, glauques, estriades.

Fulles compostes verd- grisenques de secció triangular amb nombrosos folíols filiformes.

Flors grogues en umbel·les axil·lars de fins a 8 cm de diàmetre, sense bràctees i bracteoles. Fruit ovoide amb estries.

Recol·lecció i conservació del fonoll

Les fulles i les sumitats florals s’han de recollir a l’estiu. Els fruits abans que madurin completament, i les arrels a la tardor. S’hauran d’assecar a l’ombra i guardar-les en un recipient de vidre ben tancat. Les arrels s’assecaran al sol i es conservaran en saquets de roba.

Quins diferents tipus de fonoll hi ha?

Convé matisar que hi ha diferents tipus de fonoll:

• Fonoll amarg o fonoll silvestre: És el fonoll medicinal, l’herba silvestre que es troba a la conca mediterrània. És el descrit en aquest article. Botànicament, és el Foeniculum vulgare Miller subsp. vulgare var. vulgare.
• Fonoll dolç o dolç cultivat: És el tipus de fonoll que se sol cultivar per consumir com a hortalissa, els anomenats “bulbs de fonoll”. Conté menys oli essencial que el fonoll silvestre, i de diferent perfil químic. En comparació amb la varietat silvestre, el fonoll cultivat té un percentatge en anetol més elevat (superior al 75%) i per tant un sabor més anisat, i el contingut en fenxona és menor (inferior al 8%), per això també és menys amarg. Botànicament, és el Foeniculum vulgare Miller subsp. vulgare var. dulce.
• Fonoll marí: es tracta d’una planta totalment diferent del fonoll silvestre, encara que de la mateixa família botànica. Com el seu nom indica, és oriunda de les zones costaneres.

Components actius del fonoll

Els principals components es troben en els fruits, coneguts vulgarment com llavors. Podríem mencionar els següents:

• Aminoàcids: Alanina (incrementa les defenses del sistema immunitari); arginina (molt necessària pel creixement muscular i la reparació dels teixits), histidina (vasodilatador i estimulador del suc gàstric. Combat l’anèmia, l’artritis i és molt útil per a les úlceres).
• Àcids: Ascòrbic (Vitamina C), aspàrtic (molt interessant en l’expulsió de l’amoníac); glutamínic (antiulcerós, tònic, incrementa la capacitat mental), linoleïc (Vitamina F).
• Cineol, anetole, estragol, beta-sitosterol (Utilitzats en perfumeria).
• Greixos
• Fibres
• Calci, cobalt, ferro, magnesi…, etc.

Més informació sobre plantes.

Escrit per Editorial Equip de Botanical-online encarregat de la redacció de continguts

12 Setembre, 2026