Continguts
Què és el romaní
Característiques del romaní (Rosmarinus officinalis)
Nom vulgar: Romaní
– Castellà: Romero
– Anglès: Rosemary
 |
Nom científic: Rosmarinus officinalis
Família: Labiades
Hàbitat: Creix espontàniament en les brolles de clima mediterrani, juntament amb altres plantes com la farigola (Thymus vulgaris), l’espígol (Lavanda sp) i les estepes (Cistus sp).
Descripció del romaní
Arbust de fulla perenne molt aromàtic de la família de les labiades de fins a 3 metres. Tiges erectes i ramificades.
Fulles linears d’un verd brillant al feix i d’una gran pilositat blanquinosa al revés.
Flors bilabiades de color blau pàl·lid o violaci amb els estams més llargs que els pètals i amb el llavi superior de la corol·la corbat. Fruit en forma de tetra-aqueni.
| Detall de la planta | Detall de la flor |
|
|
La planta desprèn una forta fragància a causa de la presència d’olis essencials en fulles i flors.
Recol·lecció i conservació del romaní
Es recomana conrear romaní a casa a partir d’esqueixos de plantes silvestres perquè són més
riques en fitoquímics que les varietats de romaní de jardí.
En el cas de recol·lectar la planta silvestre, es recomana la lectura següent: Normes per a la recol·lecció de plantes silvestres .
La primavera i l’estiu són les dues estacions en les que hem de fer la recol·lecció de les fulles i les flors de romaní.
Aquestes s’han d’assecar a l’ombra i guardar en un lloc sec i fosc. Després es col·loquen les fulles seques en un recipient de cristall o vidre ben tancat al resguard de la humitat i de la llum.
De no tenir possibilitat de recol·lectar la planta, es pot adquirir amb facilitat en qualsevol herbolari o herboristeria, mercat o botiga especialitzada en fitoteràpia.
Composició del romaní
Els components i principis actius del romaní són els següents:
- Oli essencial (1-3%): La composició de l’oli essencial depèn en gran mesura del tipus de cultiu i la varietat del romaní a causa de la naturalesa dels fitoquímics. Principalment compost per 1,8-cineol, alfa-pinè i alcanfor (20-50%), limonè, verbenona, camfè, borneol, mircè, camfor, etc.
- Fenols i terpenoides (sobretot a les flors): destaca el carnosol i àcid carnosòlic (potent antibiòtic natural del romaní), àcids rosmarínic, rosmanol, oleanòlic, betulínic, cafeic, clorogènic. El romaní és la planta més rica en àcid ursòlic (potent hepatoprotector)
- Flavonoides: diosmetina, diosmina, genkwanina, luteolina, apigenina
Fruits i llavors de romaní Hidrats de carboni, fibra
- Minerals: en destaca el contingut en potassi i calci. També conté magnesi, zinc, coure, etc.
- Vitamines: en destaca el contingut en tiamina i niacina.
Usos del romaní
El romaní és una planta que s’utilitza com a:
- Planta aromàtica en la cuina
- Planta medicinal
- Planta de jardineria
- Planta mel·lífera: També destaca com a planta mel·lífera, a partir de la qual les abelles confeccionen la famosa mel de romaní amb unes propietats alimentàries i medicinals molt destacades.
Més informació sobre el romaní i altres plantes.
17 Octubre, 2026
