Característiques del romaní

Què és el romaní

Característiques del romaní (Rosmarinus officinalis)

Nom vulgar: Romaní

– Castellà: Romero

– Anglès: Rosemary

càmera

Nom científic: Rosmarinus officinalis

Familia: Labiades

Habitat: Creix espontàniament en les brolles de clima mediterrani, juntament amb altres plantes com la farigola (Thymus vulgaris), l’espígol (Lavanda sp) i les estepes (Cistus sp).

Descripció del romaní

romaní
Foto de branca de romaní on s’aprecien les fulletes i flors

Arbust de fulla perenne molt aromàtic de la família de les labiades de fins a 3 metres. Tiges erectes i ramificades.

Fulles linears d’un verd brillant al feix i d’una gran pilositat blanquinosa al revés.

Flors bilabiades de color blau pàl·lid o violaci amb els estams més llargs que els pètals i amb el llavi superior de la corol·la corbat. Fruit en forma de tetra-aqueni.

Detall de la plantaDetall de la flor

planta romaní

flor romaní

La planta desprèn una forta fragància a causa de la presència d’olis essencials en fulles i flors.

Recol·lecció i conservació del romaní

Es recomana conrear romaní a casa a partir d’esqueixos de plantes silvestres perquè són més

Romaní planta medicinal
Branqueta de romaní amb flors

riques en fitoquímics que les varietats de romaní de jardí.

La primavera i l’estiu són les dues estacions en les que hem de fer la recol·lecció de les fulles i les flors de romaní.

Aquestes s’han d’assecar a l’ombra i guardar en un lloc sec i fosc. Després es col·loquen les fulles seques en un recipient de cristall o vidre ben tancat al resguard de la humitat i de la llum.

De no tenir possibilitat de recol·lectar la planta, es pot adquirir amb facilitat en qualsevol herbolari o herboristeria, mercat o botiga especialitzada en fitoteràpia.

Composició del romaní

Els components i principis actius del romaní són els següents:

  • Oli essencial (1-3%): La composició de l’oli essencial depèn en gran mesura del tipus de cultiu i la varietat del romaní a causa de la naturalesa dels fitoquímics. Principalment compost per 1,8-cineol, alfa-pinè i alcanfor (20-50%), limonè, verbenona, camfè, borneol, mircè, camfor, etc.
  • Fenols i terpenoides (sobretot a les flors): destaca el carnosol i àcid carnosòlic (potent antibiòtic natural del romaní), àcids rosmarínic, rosmanol, oleanòlic, betulínic, cafeic, clorogènic. El romaní és la planta més rica en àcid ursòlic (potent hepatoprotector)
  • Flavonoides: diosmetina, diosmina, genkwanina, luteolina, apigeninaHidrats de carboni, fibra
  • Minerals: en destaca el contingut en potassi i calci. També conté magnesi, zinc, coure, etc.
  • Vitamines: en destaca el contingut en tiamina i niacina.

Usos del romaní

Fruits i llavors de romaní
Fruits i llavors de romaní

El romaní és una planta que s’utilitza com a:

  • Planta aromàtica en la cuina
  • Planta medicinal
  • Planta de jardineria
  • Planta mel·lífera: També destaca com a planta mel·lífera, a partir de la qual les abelles confeccionen la famosa mel de romaní amb unes propietats alimentàries i medicinals molt destacades.

Més informació sobre el romaní i altres plantes.

Aquest article ha estat avalat per Julián Masats - Enginyer tècnic agrícola especialitzat en hortofructicultura i jardineria.
Editorial
Escrit per Editorial Equip de Botanical-online encarregat de la redacció de continguts

17 Maig, 2023

Altres articles d'interès

El material que aquí es traballa té caràcter informatiu. En cas de dubtes, s'ha de consultar al facultatiu.
"Botanical-online" no es fa responsable dels perjudicis soferts per l'automedicació.