Continguts
Com és la ruca?
Què és la ruca?
Nom comú: Ruca, ruca pudenta, ruqueta, card oruga.
En castellà: Rúcula, eruca, eruga, oruga, jamarguillo, oruga vejigosa, berza oruga, oruga blanca, aballicos, picograjo, roqueta. En francès: Roquette. En italià: Rocchetta, rucola, rucola comune. Antigament se l’anomenava Oroth, i apareix així esmentada a la Bíblia.
– En Anglès: Arugula, rocket plant, garden rocket, salad rocket.
Nom científic de la ruca: Eruca vesicaria Cavanilles.
Etimologia: Eruca prové de el llatí urere, que significa “cremadora”, referit al fet que el consum de ruca escalfa el cos. Vesicaria fa referència a l’aparença de les seves fulles en forma de vesícules.
– Sinònims taxonòmics (no acceptats): Brassica eruca L .; Eruca vesicaria spp. sativa Tellhung; Eruca sativa Garsault.
Família: Brasicaceae, brassicàcies o Crucíferes.
Hábitat: Planta originària del sud d’Europa i d’Àsia occidental. Es troba als camps, marges de camins de les regions mediterrànies i terrenys nitròfils: sud d’Europa, nord d’Àfrica i oest asiàtic. Estesa a Amèrica del Nord.
A la Península Ibèrica, la ruca és molt freqüent a la part occidental de Catalunya, a Aragó, València, Múrcia, a la Meseta i a les rodalies de Madrid.
Descripció botànica de la ruca
Amb el mateix nom popular s’amaguen tres espècies diferents: la ruca o crèspol (Diplotaxis tenuifolia L.), la ruca o ravenissa mural (Diplotaxis muralis L.) i la ruca ruqueta (Eruca vesicaria L.).
La ruca (Eruca vesicaria) és una herba anual que mesura de 15 a 50 centímetres d’alçada (fins a 1 metre si se la deixa créixer). Es caracteritza pels densos pèls aspres que li recobreixen la tija.
Fulles profundament dividides en segments dentats que poden arribar fins a la nervació central de la fulla, de lirado-pinnatífides a pinnatisectes. Grandària entre 7,6 i 18 centímetres de llarg. Les seves fulles són comestibles (plantes joves de menys de 30 centímetres d’alçada) i posseeixen una forta olor (a causa del seu contingut en glucosinolats).
Floreix a la primavera, entre abril i maig en l’hemisferi nord. La inflorescència sorgeix d’una tija floral que pot mesurar entre 60 i 90 centímetres d’alçada. Es corona per flors blanques en raïms, en forma de creu, compostes per quatre pètals blanquinosos o groguencs, d’uns 15 o 20 mil·límetres, amb petites venes de color fosc entre marró i violaci. Sèpals entre 7 i 12 mil·límetres, persistents fins a la maduresa del fruit en algunes ocasions.
Com és el fruit de la ruca?
Els fruits són síliqües allargades que acaben en una mena de bec; de color vermellós, enganxades a la tija i de mida entre 1 – 2,5 cm de llarg per uns 4 – 6 mil·límetres d’ample. Són erectes, glabres (o algunes vegades híspids), amb una vena sortint a cada cara i acabats en punta.
En la maduresa, els fruits s’obren i descobreixen del seu interior dues sèries de llavors rodones molt petites (biseriadas), entre 1,5 i 2 mil·límetres de diàmetre cadascuna, lleugerament aplanades i de color ocre.
Es reprodueix per llavors i el seu creixement en zones càlides és molt ràpid.
Usos de la ruca
Tot i que aquesta planta s’ha fet popular pel seu ús en amanides, el fruit madur antigament també es recol·lectava abans que s’obrís, per obtenir-ne les llavors.
Les llavors d’aquesta espècie contenen un 30% d’oli i una essència sulfurada de sabor picant, semblant a la que proporciona la mostassa (Brassica nigra – també una crucífera).
Compostos de la ruca
- Greixos: La fulla de ruca té un contingut molt baix, pràcticament nul en greixos (> 1%). No obstant això, les llavors d’aquesta planta contenen un 30% d’oli. Del premsat de les llavors s’extreu el que es coneix com a oli de Jamba o oli de Taramira. Aquest oli NO és comestible, sinó que s’utilitza amb finalitats cosmètiques i medicinals.
- Oli essencial: Aquestes llavors contenen una essència sulfurada o ensofrada, de gust picant, que conté glucosinolats (glucosativina, glucorrafanina i glucoerucina), que es descomponen al cos en isotiocianatos (sulforrafano, erucina i iberina, respectivament), potents antioxidants.
- Minerals: Les crucíferes es caracteritzen per ser plantes molt riques en minerals i oligoelements. Estudis científics demostren que les plantes de la família Cruciferae són una font natural dels minerals essencials per a l’ésser humà.
- Vitamines: Les fulles són riques en vitamina C, vitamina A i àcid fòlic especialment.
- Carotenoides: Zeaxantina i β-criptoxantina.
- Flavonoides: La planta és rica en fenols com el kaempferol, isohamnerin i la quercetina.
Classificació botànica de la ruca
| Classificació botànica de la rúcula | |
| Regne | Plantae |
| Subregne | Tracheobionta |
| Divisió | Magnoliophyta |
| Classe | Magnoliopsida |
| Subclasse | Dilleniidae |
| Ordre | Brassicales |
| Família | Brassicaceae o Crucíferas |
| Gènere | Eruca |
| Espècie | E. vesicaria Cav. E. sativa Gar. |
Més informació sobre altres plantes.
