Propietats del trèvol de prat

PROPIETATS MEDICINALS DEL TRÈVOL DE PRAT

Característiques del trèvol de prat

Nom vulgar: Trèvol

trèvol de pratDetall de l’aspecte de la planta amb les fulles i les flors

veure foto i fitxa botànica

Nom científic: Trifolium pratense L.

Família: Papilionàcies

Hàbitat: En prats i llocs herbosos

Característiques: Planta perenne de la família de les Papilionàcies de fins a 60 cm. Tiges erectes i piloses. Fulles trifoliades amb tres folíols ovals curtament peciolats. Anvers verd clar, generalment amb una taca blanca; revers més blanquinós; estípules triangulars. Flors de color rosat o, amb menor freqüència, blanquinoses de fins a 1,5 cm en inflorescències de fins a 3 cm de diàmetre.

Components:

  • Àcids: ascòrbic, salicílic, cafeic (flors) oxàlic, glutamínic (planta)
  • Genisteina (planta)
  • Colina (planta)
  • Eugenol (flor)
  • Formononetina (Flor)
  • Flavonoides (planta seca)
  • Aminoàcids: Arginina, histidina, isoleucina, treonina, valina, leucina, lisina, metionina, serina (planta) niacina, tiamina (flor)
  • Fibra (planta)
  • Minerals: Calci, potassi, fòsfor, magnesi, manganès, seleni, crom, cobalt, sodi, ferro (flor)

Propietats del trèvol

ÚS INTERN

Càncer: Recentment se esta estudiant al trèvol com un recurs per a combatre el càncer. Sembla que la genisteina impedeix o fa disminuir els tumors cancerosos, especialment entre els fumadors i, sobretot en els fumadors de pipa mes propensos a desenvolupar càncers de boca i de llengua. La genisteina és un component que pot trobar-se, a més de en aquesta planta, en altres com els cacauets o la soja. Per tant les infusions d’aquesta planta o menjar aliments que continguin genisteina sembla ser una bona manera d’impedir el desenvolupament d’aquesta malaltia o una bona manera de prevenir la seva aparició. (Infusió d’una una cullerada petita de fulles seques per tassa d’aigua. Un parell de tasses al dia. Abans d’engolir, és convenient realitzar unes rentades bucals) (Aplicacions tòpiques amb un cataplasma feta amb el suc de les fulles aplicada sobre la zona afectada.)

Atenció!!! Nombrosos estudis advoquen per la no utilització del trèvol en casos de càncer per contenir fitoestrògens als quals alguns pacients resulten sensibles. Per tant, resulta imprescindible consultar amb el seu metge o especialista abans d’iniciar tractaments amb trèvol en malalts amb càncer.

Aparell respiratori: El trèvol constitueix un expectorant útil en afeccions respiratòries. Protegeix les mucoses de les vies respiratòries, ajuda a expulsar les mucositats i exerceix una funció calmant contra els espasmes, per la qual cosa resulta molt útil en la irritació dels pulmons que produeix la bronquitis o com a alleugeriment per a calmar la tos. (Infusió d’una una cullerada petita de fulles secs per tassa d’aigua. Un parell de tasses al dia.)

Dolor de la menstruació i alleugeriment en la menopausa: Pel seu contingut en formonotenina, un fitoestrogen vegetal, regula la descompensació hormonal que es produeix durant la menstruació i, especialment, en la menopausa, ajudant a alleujar els dolors que normalment l’acompanyen, així com altres factors secundaris que produeix la perduda de la menstruació, com les sufocacions, palpitacions, mal de cap, etc. Igualment sembla influir en relentizar el procés de descalcificació i els problemes cardíacs que acompanyen a la menopausa, tal com s’ha demostrat en estudis realitzats sobre l’ús d’extractes d’aquesta planta. (Infusió d’una una cullerada petita de fulles secs per tassa d’aigua. Un parell de tasses al dia.)

Metabolisme: Té propietats diürètiques suaus així que pot ser utilitzat per a tractar problemes com l’obesitat, o malalties reumàtiques, com l’artritis o a gota. (Infusió d’una una cullerada petita de fulles secs per tassa d’aigua. Un parell de tasses al dia.)

ÚS EXTERN

Pell: Usat externament posseeix propietats astringents i vulneraries que resulten útils en el tractament de malalties de la pell, com a èczemes, o en ferides que presenten dificultats en la seva curació. (Netejar la zona afectada amb la infusió d’una una cullerada petita de fulles secs per tassa d’aigua) Aquesta mateixa propietat pot utilitzar-se per a tractar els ulls inflamats o dolorits o combatre la irritació o la picor que generen afeccions oculars, com la conjuntivis.

ALTRES USOS

Planta comestible: El trèvol és una planta silvestre que es pot menjar. Les seus fulles tendres es poden utilitzar en amanides o cuites, aportant una quantitat molt gran de minerals, especialment calci, potassi i magnesi i aminoàcids. Les flors seques i llavors poden donar sabor al pa. Alguns pobles antics, com els indígenes americans, fins i tot regaven els camps silvestres perquè produïren més.

Farratge: És una planta que en la seva varietat Trifolium pratense L. var. sativum s’utilitza com a farratge per a produir fenc. Resulta molt útil en agricultura perquè el seu cultiu enriqueix de nitrogen la terra on es cultiva, al ser capaç de captar el nitrogen atmosfèric i fixar-lo en els seus nòduls radicals, fent que la terra sigui més rica en aquest component.

Planta melífera: Els apicultors trien les proximitats dels camps de trèvol, especialment els de flor blanca, que és la preferida de les abelles, per a fixar els seus ruscos, ja que, a partir de les seves flors, aquests insectes produeixen una mel espessa de molt de sabor.

Toxicitat del trèvol

Els fitoestrògens que conté la planta semblen ser els responsables dels casos d’esterilitat o malformacions congènites així com nanisme o deformacions en els malucs en bestiar que pasturava quasi exclusivament d’aquesta herba. Més habitual solen ser els casos d’inflor en animals.

La quantitat de fitoestrògens que es poden ingerir quan s’utilitza aquesta planta en fitoteràpia per a ús humà no sembla prou elevat com per a presentar problemes de toxicitat. No obstant, pel seu contingut en cumarines i àcid salicílic, pot afavorir la fluidificació de la sang i facilitar el sagnat, per la qual cosa es recomana un ús no prolongat, especialment quan s’estiguin prenent altres anticoagulants.

Recol·lecció i conservació: Les fulles i les flors es recolliran a l’estiu. S’han d’assecar a l’ombra i guardar en un lloc eixut i ombriu dins de saquets de roba o pots de vidre.

Més informació sobre plantes

Aquest article ha estat avalat per Vicente Martínez Centelles - Fundador del web i director. Professor de ciències naturals, expert en plantes, remeis naturals i fotografia botànica.
Editorial
Escrit per Editorial Equip de Botanical-online encarregat de la redacció de continguts

30 Setembre, 2020

Altres articles d'interès

El material que aquí es traballa té caràcter informatiu. En cas de dubtes, s'ha de consultar al facultatiu.
"Botanical-online" no es fa responsable dels perjudicis soferts per l'automedicació.