W

Ortiga herba medicinal

(Urtica dioica L.)

PROPIETATS MEDICINALS DE L'ORTIGA

Característiques de l'oritga

Nom vulgar: Ortiga

Nom científic: Urtica dioica L.

Família: Urticàcies.

Hàbitat: En erms, abocadors, al costat dels camins, i en terres humides i riques en residus orgànics

ortiga

Detall de la planta

càmera

Característiques de l'ortiga

Planta perenne de la família de les urticàcies de fins a 1,5 m. d'alçada. Tiges erectes, quadrangulars. Fulles de fins a 15 cm, aserrades, punxegudes. verd fosques i proveïdes, igual que la tija, de pèls urticants. Flors en raïms de fins a 10 cm amb flors normalment unisexuals, les femenines en llargs aments penjats; les masculines en inflorescències més curtes. En erms, abocadors, al costat dels camins, i en terres humides i riques en residus orgànics

Components de l'ortiga

· Àcids: cafeïc, ferúlic, fòlic (planta); ascòrbic (fulles); linoleïc, oleïc i palmític (llavors), fòrmic, gàl·lic, acètic. (pèls urticants)
· Vitamines: B (Niacina, Ribofamina,Tiamina, B6), B (colina) (fulles)
· Mucílag (planta)
· Lecitina (planta)
· Histamina (pèls urticants)
· Serotonina (pèls urticants)
· Acetilcolina (pèls urticants)
· Tanins (planta, especialment l'arrel)
· Minerals: Nitrogen, potassi, ferro, calci, sofre, magnesi, alumini (fulles)
· Alcohols: glicerol (llavor)
· Clorofil·la (planta)
. Glicerol (llavor)

Propietats medicinals de l'ortiga

ÚS INTERN

Estimulant de l'aparell digestiu i antidiarreïca: Protegeix al fetge i ajuda a la seua recuperació en cas de malaltia hepàtica. Afavoreix la funció biliar.- Els àcids cafeïc, linoleïc i oleïc intervenen en el seu poder hepato-protector. Augmenta les secrecions i afavorix els moviments peristàltics, per lo que contribuïx a afavorir la digestió, ajudant a l'estómac, i a l'eliminació de les excrements de l'intestí, per lo que es pot considerar com un laxant suau (Infusió de dos cullerades de fulles secs per litre d'aigua. Prendre tres vegades al dia abans dels àpats.) La riquesa en tanins, especialment en l'arrel, la fa adequada en el tractament de la diarrea. (Decocció de l'arrel seca durant 10 minuts. Prendre 3 tasses al dia)

Hemostàtica: Deté l'hemorràgies i prevé el fluix descontrolat de la sang. Molt adequada per a tractar l'hemofília i els trastorns de la menopausa. (Suc de la planta fresca, obtingut picant la planta i tamisant la polpa. El mateix es pot obtindre comprant-lo directament dels herbolaris o botigues de dietètica. Prendre mitja tassa al dia, dividida al matí i a la nit)

Anti-arterioscleròtica: La seva riquesa en clorofil·la li confereix propietats circulatòries en el tractament de l'arteriosclerosi i en la millora de la circulació sanguínia. (El tractament anterior amb suc resulta adequat)

Antidiabètica: Rebaixa el nivell de sucre en la sang i prevé o ajuda a combatre la diabetis (Bullir un grapat d'ortigues en aigua i prendre 3 tasses al dia)

Diürètic: Afavoreix l'eliminació de líquid en el cos, per lo que resulta interessant no sols en cas d'obesitat, sinó també en aquell conjunt de malalties que milloren amb l'eliminació d'aigua i la consegüent eliminació de toxinas i especialment l'àcid úric: malalties circulatòries, hepàtiques, gota, artritis, reumatisme, cel·lulitis, etc. (Decocció de l'arrel seca durant 10 minuts. Prendre 3 tasses al dia) (Infusió de dos cullerades de fulles secs per litre d'aigua. Prendre tres vegades al dia abans dels àpats.)

Antianèmica: Pel seu alt contingut en ferro es fa ideal en la curació de l'anèmia. (Prendre caldo vegetal, obtingut amb ortigues i altres verdures)

Galactògena: Incrementa el cabal de llet en les lactants (Prendre brou vegetal, realitzat amb ortigues i altres verdures)

ÚS EXTERN

Dolor: La realització d'un bany on s'ha afegit un litre d'infusió d'ortiga relaxa el nervi ciàtic i disminueix el dolor de ciàtica. Una altra solució més dràstica, encara que més efectiva, consisteix en passar per la zona dolorida una branqueta d'ortiga fresca amb la finalitat que els principis urticants produeixin una reacció en l'organisme que, d'una banda emmascaren el dolor ciàtic, i per l'altre, desinflamen i anul·len el dolor de la zona afectada al cap d'uns dies. L'aplicació ha de fer-se amb molt atenció un parell de vegades al dia sobre les cames i braços. Per a disminuir l'efecte urticant es pot empolvorar talc sobre la zona d'aplicació.

ALTRES USOS

Alimentari:

  • Les ortigues poden constituir un aliment excel·lent, quan es preparen com una verdura més o en combinació amb altres verdures i hortalisses, com els espinacs o les patates. Per a això s'han de recollir i deixar reposar durant mig dia. Després, al guisar-les, ja no piquen, a l'eliminar-se l'àcid fòrmic que contenien quan estaven fresques. Són molt riques quan les bullim o les mengem amb truita i aporten totes les propietats medicinals vistes anteriorment.

Cosmètic:

  • Són molt beneficioses per la cura de la pell, proporcionant a aquesta una fina textura, a l'eliminar imperfeccions, com a grans, èczemes, herpes, acne, etc. (Abocar un grapat d'ortigues secas en l'aigua del bany) Altres tractaments interns poden produir la mateixa finalitat: (Decocció d'un grapat d'ortigues per litre d'aigua. Dues o tres tasses diàries.) (Menjar les ortigues en verdura, bullides al costat d'espinacs. Prendre la quantitat que es desitgi) (Suc d'ortigues)

Tractament capil·lar:

  • S'ha provat el seu efecte regenerador del cuir cabellut, així com la seva capacitat per a combatre la caspa, seborrea i altres alteracions relacionades amb la caiguda del cabell. Per aquest motiu, encara que no es tracti d'un elixir miraculós contra la calvície, si que pot ajudar a previndre o retardar la seva aparició. (Maceració de 100 gr. d'ortiga i romani secs en 1 litre d'anís durant 15 dies. Fer friccions sobre el cuir cabellut al matí i abans d'anar-se'n a dormir)

Toxicitat de l'ortiga

No convé abusar d'aquesta planta perquè, en alguns casos, pot ocasionar reaccions estomacals. Es tracta d'una espècie que, al viure en zones riques en residus orgànics, tendeix a acumular en els seus teixits grans quantitats de nitrats, per la qual cosa, de no prendre's amb moderació, pot resultar perjudicial. En alguns casos, la seva ingestió ha produït reaccions cutànies adverses i problemes en la micció. En contacte amb la pell, els seus pèls urticants són els causants de provocar una forta coïssor.

Recol·lecció i conservació de les ortigues

La planta pot recollir-se des de principis de primavera fins a tardor. Si s'utilitza seca, haurà d'assecarse a l'ombra i guardar-se en un lloc sec. L'arrel hauria de recollir-se a finals d'agost i, després d'assecarla al sol, hauria de guardar-se en un recipient hermètic.

Més informació sobre plantes al llistat superior.

Altres artícles d' interés

El material que aquí es traballa té caràcter informatiu. En cas de dubtes, s'ha de consultar al facultatiu.
"Botanical-online" no es fa responsable dels perjudicis soferts per l'automedicació.