Alimentos ricos en hierro

Revista de Plantas de Botanical-online

Toxicitat de la sabina, Juniperus sabina L.

PROPIETATS DE LA SABINA

Característiques de la Sabina

Nom científic: Juniperus sabina L.

Família: Cupresàcies

Hàbitat: En roquissars, terrenys arenosos i estepes continentals.

Principis actius: Sabinol, sabinè, cadinè i thujol

Parts actives: Principalment l'oli essencial que es troba en els gàlbuls i en els brots tendres.

Usos de la Sabina

Medicinalment s'ha utilitzat l'oli essencial per a combatre les berrugues i per a calmar els atacs de reumatisme, per mitjà de l'aplicació tòpica externa d'aquest producte. Així mateix, homeopàticament, s'ha utilitzat per al tractament de la metrorràgia i com a abortiu, per la capacitat que té el sabinol de contraure l'úter i, per tant, provocar l'avortament, en cas d'embaràs (propietats oxitòciques).

Les fulles s'han emprat per a realitzar decoccions per les seves propietats emenagogues, és a dir que afavoreixen la menstruació. Igualment s'ha utilitzat en medicina popular la decocció de l'escorça per a provocar l'avortament.

Donada la seva toxicitat es desaconsella l'elaboració casolana de productes medicinals.

Toxicitat de la Sabina

Extrema. La mateixa consideració mereixen les espècies Juniperus virginiana L. i Juniperus thurifera L. En cas d'ingestió de l'oli essencial les conseqüències són dramàtiques, si s'arriba a ingerir una dosi letal, que es xifra per als humans en aproximadament un gram o unes 5 o 6 gotes d'oli essencial. La utilització de l'oli essencial o de l'escorça com a abortiu ha produït moltes vegades resultats mortals. El mateix resultat s'ha produït en cabres o vaques que han menjat aquesta planta, produint-los, no sols la perduda de la cria, sinó greus lesions en els ronyons i en l'aparell digestiu.

Semblants propietats abortives s'han descobert en animals que van menjar els brots tendres del ginebre comú (Juniperus communis) o les agulles de certes espècies de pins, com Pinus ponderosa i P contorta, produïts per l'acció de l'àcid isocuprèsic, especialment en els tres últims mesos de gestació. Les mateixes consideracions podrien aplicar-se a l'espècie nord-americana Juniperus virginiana L., que pot trobar-se cultivada en molts jardins, i l'espècie Juniperus thurifera L., que apareix en climes més freds amb sòls calcaris.

Quan s'aplica externament, l'oli essencial o inclòs el contacte amb les mateixes fulles, senceres, picades o triturades, en dosis menors irriten la pell, i, en dosis majors, produeixen butllofes. L'oli essencial, usat internament produeix lesions irreversibles en l'aparell digestiu i urinari, amb necrosi dels ronyons en molts casos.

Igualment s'ha comprovat com el pol·len d'aquesta planta resulta tòxic per a les abelles i la mel obtinguda a partir d'ella no hauria de ser destinada al consum humà per la seva possible toxicitat.

Símptomes: En dosis menors: irritació de la boca, diarrea, boçades, dolor en l'estómac, còlics. En dosis majors, els resultats són en el 50% dels casos fatals, unes hores després d'haver ingerit la droga o en l'interval d'una setmana, amb augment del pols cardíac, dificultat per respirar, rampes i paràlisi del sistema nerviós

Més informació sobre plantes al llistat superior.

Altres artícles d' interés

El material que aquí es traballa té caràcter informatiu. En cas de dubtes, s'ha de consultar al facultatiu.
"Botanical-online" no es fa responsable dels perjudicis soferts per l'automedicació.

© 1999-2017 Botanical-Online SL. Tots els drets reservats.

Veure versió mòbil