• Per informar-se del significat de les icones,posar el punter sobre cadascuna d'elles i esperar l'explicació.

• Fer clic sobre cada icona per buscar l'explicació

Enciam (Lactuca sativa)

Planta herbàcia anual de la família de les compostes. Tiges molt curtes. Fulles verdes brillants sense espines , les inferiors senceres amb pecíol curt. Fulles superiors sèssils, més arrodonides i ovals. Flors grogues tacades de violeta en panícules. Fruits de color gris amb un bec prominent, tan llarg com la resta.

El seu origen es situa a Àsia, a partir de l'espècie Lactuca serriola. Es troba àmpliament cultivada en tot el món, presentant nombroses varietats. Algunes vegades apareix naturalitzada.

Es cultiva per les seves fulles en alimentació. S'han de recollir quan la planta presenti una forma consistent al tacte, sense ser extremadament dura. El millor és plantar en diferents èpoques per a tenir sempre exemplars a punt. Entre les moltes varietats convé destacar :

- L'enciam romà ( Lactuca sativa var. longifolia)

- L'enciam escaroler ( Lactuca sativa var. capitata). Dins d'aquesta tindríem la Batàvia, el cultiu de la qual pot estendre's al llarg de tot l'any o les varietats Trocadero, Reina de Maig o Meravella d'estiu.

- L'enciam arrissat ( Lactuca sativa var. crispa)

Enciam (Regatge)

El reg ha de ser periòdic, no abundant, més habitual a l'estiu . En tot cas és millor no entollar la terra per a evitar l'aparició de fongs. Al mancar d'un sistema radicular ampli, ha d'evitar-se que el subsòl s'assequi. Convé plantar-les en la part superior d'un cavalló per a evitar que l'aigua de reg mulli les fulles. Es pot regar per mitjà de goteig o per inundació dels cavallons. És molt sensible a l'aigua salada, que redueix molt la producció.

L'enciam ( Ambient i exposició)

Requereix una exposició assolellada o de semiombra. Prefereix un clima fred, encara que s'adapta bé a la calor amb la condició de disposar de força humitat. Suporta molt bé temperatures fins a -6. Una excessiva calor produeix un espigada massa primerenca o l'aparició de cremades en les fulles. Un excés de fred comporta a l'enrogiment de les fulles.

L' enciam ( Propagació i cura )

Es reprodueix per mitjà de llavors des de principis de primavera a mitjan estiu si el clima és fred. En climes càlids des de la tardor fins a final de primavera. També hi ha varietats que poden plantar-se a l'estiu, com la Maravella d'estiu.

Precisa una terra lleugera, que no s'entolliÉs convenient afegir fem , potassi - formació del cor- i magnesi perquè tingui un aspecte bé verd. És un cultiu que es ressent d'un excés de nitrogen que pot cremar els fulles. Resulta convenient netejar les males herbes i lligar els fulles perquè les interiors es facin més blanques, la qual cosa resulta més atractiva per al comprador.

Entre les principals malalties es troben:

· El mildiu, produït per fongs durant les èpoques de més humitat, fonamentalment de l'espècie Bremia lactucae, fent que les fulles es tornin grogues. Encara que pot tractar-se amb algun producte específic és millor elegir l'espècie resistent al mateix, per a evitar tenir que tractar aquelles plantes que han de sotmetre's al consum humà.

· La màscara negra, caracteritzat per una podridura en els pecíols de les fulles que produeix el fong Pellicularia filamentosa.

· El virus del mosaic, consistent en taques sobre les fulles, produïdes per virus que viuen en les llavors o que són transmesos pels pugons. L'única solució consisteix en elegir la llavor lliure d'esta malaltia.

· El pugó de les arrels: Ataca als exemplars plantats a la primavera, . Està produïda pels pugons de l'espècie Pemphigus bursarius que xuclen la saba, produint un marciment de l'exemplar. Ha d'evitar-se el cultiu de l'enciam en terres infectades fins a desinfectar la terra o cultivar amb espècies resistents a aquesta plaga.

· S'ha de vigilar també l'aparició de bavoses i pugons que es mengen els fulles a la nit. Per a distingir-los hem de fixar-nos en l'aparició de rastres platejats sobre les mateixes. D'igual manera hem de controlar les larves de les arnes, que habiten en el sòl i s'alimenten de les arrels. Al menjar-se-les produeixen un inesperat marciment dels fulles.

L'enciam ( Propietats)

Planta medicinal. Veure propietats medicinals

Toxicitat:

No s'ha de confondre a l'espècie Lactuca virosa que presenta alcaloides tòxics.( Per a més informació)