|
Característiques
de l'olivera (Olea europaea L.)
|
 |
L'olivera
( Olea europea var. europaea ) és un arbre de la família de
les oleàcies que pot arribar a mesurar uns 15 m d'alçada.
Posseeix un tronc erecte de color gris clar, ple de protuberàncies
i fissures, especialment a mesura que es fa major, ja que de jovençà
sol tenir l'escorça llisa. Destaca el seu gros cep. Les seves fulles
són oposades, lanceolades, de fins a uns 8 cm de longitud per un
parell d'amplària i de curt pecíol. Són blanquinoses
pel revés, com a conseqüència de la densa pubescència
que les cobreix i que té com a objectiu protegir-la del fred a l'hivern
i de la calor a l'estiu. Pel anvers tenen un color verd brillant. |
| | |
|
Les flors són molt petites i estan reunides en inflorescències.
Presenten quatre pètals de color blanquinós i una forta fragància.
Els seus fruits són les olives, que són drupes de forma ovoide,
en l'interior de les quals apareix un sol os. Presenten mesures diferents,
segons la varietat, encara que solen oscil·lar entre 1,5 i 3 cm.
Al principi són de color verd, però, a mesura que maduren,
es tornen negres. |
|
| | |
| Detall d'un ullastre
nascut espontàniament a partir d'una oliva soterrada en el
sòl |
|
Apareix
com a arbre cultivat en pràcticament totes les regions de clima mediterrani
amb exposició assolellada, lliure de gelades. Esta distribució
compren tant zones de països europeus, com Espanya, Grècia o
Itàlia, per exemple, o altres països no europeus que presenten
un clima semblant com Austràlia, Xile o Perú. L'olivera cultivada
procedeix de l'ullastre o olivera silvestre que es pot veure fàcilment
en exemplars no cultivats nascuts a partir d'olives que no han sigut empeltades.
L'ullastre (Olea europea var. sylvestris) es diferència de
l'espècie cultivada pel seu aspecte més arbustiu, per la presència
d'espines en les seves branques, per els seves fulles i els seus fruits
més petits. Degudament empeltat es converteix en una espècie
cultivada adquirint l'aspecte d'aquesta. D'igual manera, l'olivera cultivada,
si es deixa sense treballar, amb el temps, també pot adquirir l'aspecte
de l'ullastre. |
Un arbre molt arrelat en la cultura mediterrània.
L'olivera
constitueix un dels cultius tradicionals més antics de l'Europa
temperada i càlida. Resulta molt difícil precisar el
lloc exacte on es va cultivar per primera vegada, i , encara que les investigacions
pareixen suggerir que els seus orígens caldria buscar-los 4000
anys aC en l'antiga Mesopotàmia, que coincideix políticament,
més o menys, amb les actuals nacions d'Iran i Síria, la
veritat és que hi ha referències històriques del
seu cultiu en la majoria de cultures del Pròxim Orient i Mediterrani
Oriental.
Apareix amb freqüència en els monuments egipcis, com la tomba
de Tutankhamon on es van trobar figures de corones fetes amb les seves
branques. Recordem , dins de la cultura jueva, l'episodi de la crucifixió
que va ser portat a terme en un camp d'oliveres o la importància
del seu oli dins de la litúrgia religiosa. Els grecs, que al costat
dels fenicis van ser responsables de l'expansió d'aquest cultiu
en la Península Ibèrica, li van donar una importància
capital, considerant-lo un arbre sagrat i màgic. La ciutat d'Atenes
estava completament decorada amb jardins on l'olivera era la planta principal
i on ningú podia tallar-los o ferir-los sense sofrir la pena del
desterrament. Recordem com premiaven als vencedors en les Olimpíades
amb una corona realitzada amb les seves fulles. Aquesta mateixa veneració
va ser continuada pels Romans i pels pobles successors que van convertir
aquesta planta ,no sols en un símbol de pau i fertilitat, sinó
en un cultiu fonamental del poble mediterrani.
|
| | |
